Sense categoria

Aquí us deixem una selecció de llibres per a totes les edats! 

1. Estic amb tu: Cori Dortfeld, es porta a una reflexió universal i commovedora sobre la tristesa i l’empatia.En Taylor viu una experiència terrible i no sap què fer. Els animals que l’aconsellen estan convençuts que tenen la solució. La gallina li diu que en parli, però en Taylor no en té ganes. L’os li recomana que s’enfadi molt, però això tampoc no el convenç. Un per un, tots volen ensenyar en Taylor a superar la pèrdua, però cap no encerta la manera. Fins que arriba el conill, li fa companyia i escolta el que en Taylor li explica. I això és justament el que necessitava. Edat recomanada: Primera infància. 
2. Quan m’escolto: Elisabet Dionis i Laia Ramiro ens fan reflexionar sobre l’amistat en un conte entranyable i inspirador.Un conte sobre benching: deixar algú a la banqueta.“Quan tenim una relació d’amistat que ens porta més tristesa i neguit que il·lusió i alegria, potser toca revisar què ens està passant. La història del Gael, el Marc i la Nur ens fa reflexionar sobre l’amistat i el bon tracte.” Edat recomanada: Primera infància. 
3. Necessito una abraçada: Isabel Rojas Estapé, ens presenta un llibre inspirador. Hola! Soc la Neureta, la neurona exploradora. Visc al cervell de la Cris i la meva funció és ajudar-la a entendre els seus pensaments i emocions.En aquest conte, els pares de la Cris li anuncien que se n’aniran a viure en una altra ciutat. Com és lògic, això l’ha posada molt trista. Tant, que només té ganes de plorar i és incapaç de sortir d’aquest estat. Per sort, sé com ajudar-la amb aquesta tristesa i convertir els pensaments grisos en moments plens de color. Vols saber com?En aquest llibre, a més de descobrir què passa al nostre cos quan estem tristos, trobarem consells i eines per actuar davant les nostres emocions. Edat recomanada: Primera infància. 
4. Som un grup i ens cuidem: Lídia Casanovas (autora) i Mariona Tolosa (Il·lustradora), ens presenten aquest conte sobre la inclusió a l’aula. Ideal per a mestres. El Max, El Pol, la Jana, El Brian, l’Oliver, l’Ayoub, la Chaima, la Maia, l’Olívia, l’Aran… Tots van plegats a la mateixa classe a l’escola. En el dia a dia, mentre juguen, apareixen conflictes i dinàmiques grupals que, de vegades, porten moments de malestar. Aquest grup haurà d’aprendre a expressar-se, a comunicar-se i a modelar relacions sanes; en definitiva, haurà d’aprendre a cuidar-se. Edat recomanada: A partir de 4 anys.
5. El club dels valents: Begoña Ibarrola ens presenta un conte per sentir. A l’escola hi ha un nen més alt i fort que tots els altres, que s’aprofita de tothom i només pensa a fer servir la violència. La resta estan tots atemorits, fins que un dels companys de la classe, s’arma de valor i s’hi enfronta amb el diàleg i la raó, i no amb la força. Edat recomanada: De 3 a 5 anys. 
6. Mama, tinc un monstre al cap: Un conte per ajudar els nens a gestionar els seus pensaments negatius i frustracions. Gabriel de 8 anys va crear aquest conte per ajudar altres nens a superar les seves frustracions i enuigs quan alguna cosa no surt del tot bé.Amb aquest objectiu, i amb l’ajuda del seu germà Adrián de 5 anys, va crear la majoria de les il·lustracions que apareixen al conte. Quan les van acabar de dibuixar, els seus pares Marcos i Natalia plens d’orgull i emoció, els van ajudar a definir el guió i publicar-lo. Al final del conte trobaràs material inèdit i activitats ja provades per Gabriel & Adrián perquè els nens entenguin el soroll que tenim tots als nostres caps. Aquestes activitats complementen i ajuden a fer que els nens després de la lectura interioritzin aquest valor tan important com l’autoestima. Edat recomanada: 5 a 7 anys.
7. La gratitud es mi superpoder: Alicia Ortega, ens fa descobrir els nostres super poders. La petita Betsy aprendrà que la felicitat es troba a les coses senzilles de la vida, ja siguin grans o petites. Amb l’ajuda d’una pedra màgica, començarà a sentir gratitud pels pares, amics i joguines. Però, què passa quan a Betsy se li oblida fer servir la ‘màgia’ de la seva pedra? S’adona que el poder de la gratitud s’amaga al cor.“La Gratitud és el meu Superpoder” ensenya els més petits a apreciar l’afecte d’una llar, el temps que passen jugant amb els amics i les relacions familiars. Edat recomanda: 7- 9 anys.
8. Laberint de l’ànima: Anna Llena, ens presenta l’obra més personal, íntima i delica. Un deliciós recorregut per les emocions de l’ésser humà, una obra descriptiva i poètica al mateix temps, que ens ajuda a reflexionar, identificar i fins i tot gestionar el nostre món interior, el nostre laberint.
   Un camí tan complex com apassionant. Difícil de preveure, però on l’aventura, l’emoció i la imaginació estan del tot assegurades. Edat recomanada: A partir de 8 anys. 
9. Receptes de pluja i sucre: Eva Manzano i Mónica Gutiérrez ens porten aquest receptari serveix per menjar-se la vida a cullerades, per endolcir les emocions que ens acompanyen cada dia i per aprendre a manejar-les amb la imaginació com a ingredient imprescindible. Conté receptes sobre un munt de sentiments: l’afecte, les tímides, la temprança, la por, l’alegria, l’enuig, l’empatia. Però també parla dels caus de les emocions, i del seu llenguatge verbal i no verbal, fins i tot hi ha un mapa de les emocions. Edat recomanada: a partir de 9 anys.
10. Tu com estàs?: Imma Pla, ens endinsa en un joc emotiu, un recorregut pels sentiments, un àlbum amb expressives il·lustracions i un enginyós final que reflectirà la teva sorpresa.La felicitat de Marta, el temor d’Isaac o la tristesa de Rocío omplen les pàgines d’aquest divertit àlbum que parla dels sentiments. Un mirall a la darrera pàgina reflectirà la sorpresa dels més petits a més de convertir-los en els autèntics protagonistes del llibre. Edat recomanada: a partir de 10 anys
11. Esas cosas que nos pesan: Pablo R. Coca ens parla de la importància de la salut mental. En aquesta novel·la gràfica, Occi sempre posposa el benestar. No es deixa ajudar i creu que absolutament tot en depèn. Intentarà camuflar tot el seu malestar i buscarà milers de fórmules per treure’l. Per això, es dirà coses boniques davant del mirall cada matí, llegirà nombrosos llibres que li diran com ha de viure la seva vida per ser feliç, farà maratons de vídeos motivacionals que li repetiran una vegada i una altra que ell és l’únic culpable del seu patiment i, per descomptat, pensarà molt en positiu. Edat recomanada: a partir de 10 anys.
12. Xarxes: Eloy Moreno, ens porta la continuació de Invisible. Emotiva, commovedora, diferent… Xarxes narra, a través dels ulls d’una adolescent, una història que s’ha convertit en la realitat de tots nosaltres. Quants likes val la teva felicitat? Es passa unes quantes hores més veient els viatges meravellosos, els cossos perfectes i tots els outfits que s’emproven cada dia els influencers. I se sent malament perquè ella no pot portar el ritme de vida que veu a les xarxes, sap que una felicitat així no la podrà assolir mai. Edat recomanada: partir 12 anys.
13. L’art d’emocionar-te: Cristina Nuñez i Rafael Romero, ens presenten un recorregut a través de quaranta emocions expressades a través d’atractives il·lustracions, activitats i reflexions que ens ajudaran a explorar-les.Aquest llibre ens convida a explorar les emocions que basteixen la nostra vida perquè, si bé tots nosaltres les experimentem constantment, no tots som conscients dels diversos matisos que les acompanyen. I conèixer-los és un art, un art que ens fa tenir una vida més harmònica, més plena.Durant aquesta passejada interior, els autors ens guien, amb delicadesa, en una quarantena d’emocions per mitjà de curiositats, citacions, jocs mentals… Un viatge ben entretingut que s’acompanya d’il·lustracions suggeridores. Edat recomanada: a partir de 12 anys sol o en família. 
14. Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito: Jaume Funes ens presenta aquesta guia per pares i mestres. Aquest llibre parla de les nostres principals incerteses educatives. Pot ser llegit en qualsevol ordre i s’organitza en dues grans parts. La primera intenta resumir reflexions i criteris per conviure activament i positivament amb els nois i noies adolescents. La segona és una aplicació pràctica a quatre grans preocupacions adultes: la sobreprotecció, el paper de l’escola, l’equilibri emocional i la comprensió de la societat. I, sobretot, deixeu-los créixer i mireu d’entendre que les seves respostes, aparentment dures, no són més que missatges ocults per continuar sentint-se estimats, per no descobrir la vida en soledat.  Pares i mestres. 

Esperem que els infants i vosaltres els gaudiu!

Fes clic per descarregar el document de “Propostes llibres Sant Jordi 2025”

Com és d’important el llenguatge?

La importància del llenguatge és innegable. Aquest és la base de la comunicació de l’ésser humà, ens permet expressar-nos i comprendre els altres; i, depenent de com l’utilitzem, construirem i interpretarem el món de manera diferent.

Com parlem a les persones amb qui interactuem durant el dia a dia i sobretot com ens parlem a nosaltres mateixos. Hi heu parat a pensar mai?

La manera de comunicar-nos, ens defineix com a persones i construeix la nostra identitat, marca la diferència en la manera que percebem el món i per tant ens influeix en la nostra manera d’actuar, de sentir-nos, de relacionar-nos, i sobretot de com afrontem les circumstàncies de la vida.

Hi ha persones que amb freqüència tenen un llenguatge negatiu, sempre tenen una actitud de desànim i les coses sempre els surten malament. Realment creuen que no tenen sort a la vida i són desafortunats.

En canvi, hi ha altres persones que generalment somriuen, mostren una actitud alegre i positiva encara que no sempre tot el que els hi passa és bo, però tenen un ànim positiu. Es mostren agraïts amb el que tenen i busquen la manera d’estar bé.

Tenint en compte que ens estem imaginant a dos tipus de persones que viuen situacions de vida similars, creieu que la diferència entre uns i uns altres té a veure amb el factor sort o amb factors externs?

Cadascú crea la seva versió de la realitat a partir de la seva experiència i perspectiva personal, per tant, podríem dir que en molts casos la diferència la marca l’actitud. El llenguatge i l’ús que en fem té molt a veure en la visió que tenim de la realitat i, sobretot, en com l’afrontem i gestionem.

Sabent que el llenguatge construeix la nostra realitat, fem-lo servir perquè ens ajudi a millorar, a transformar els nostres pensaments i deixi de ser un obstacle que nosaltres mateixos ens posem per avançar.

Per això cal treballar la nostra atenció conscient, posar atenció en els nostres pensaments i preocupacions i el relat intern o extern que fem d’aquests, perquè són la nostra interpretació de la realitat, però no la realitat en si. A vegades ens cal posar perspectiva a les coses, buscar altres visions i distanciar-nos una mica emocionalment, per poder-ho afrontar amb més claredat mental.

Fer el canvi no és una feina fàcil, és tot un procés que requereix posar-hi consciència, constància i esforç. I una rutina en la qual treballar diàriament.

En casos on la situació pot requerir ajuda externa, la teràpia narrativa ens pot ajudar a fer-ho.
Va ser creada als anys 70 per David Epston i Michael White, que la van emprar per ajudar els seus pacients a entendre’s millor a si mateixos.

És l’art de guarir o sanar a través de la paraula. Aquest enfocament utilitza la narració amb l’objectiu de reescriure la història de vida de les persones, basant-se en les interpretacions que elles fan.
La base és l’externalització del problema, que consisteix en la separació/diferenciació del problema de la identitat de la persona. El problema és el problema i la persona és la persona.

D’aquesta diferència en neix una gran oportunitat: la de valorar els nostres recursos. Totes les persones tenim habilitats, creences i valors per reduir la influència dels nostres problemes i analitzar el problema des d’una altra perspectiva.

Ens ajuda a poder trobar una història alternativa, una desconstrucció de la narrativa dominant, a favor d’una altra de renovada i diferent. Ens dona l’oportunitat de construir una nova història i identitat, desenvolupada des d’una percepció respectuosa i no culpable.

La pròxima vegada que ens ocupi una preocupació, posem atenció en quin relat fem d’aquesta i busquem alternatives.

• Posem consciència
• Elaborem un discurs diferent
• Separem problema de persona
• Posem-hi preceptiva
• Cerquem les capacitats que tenim per afrontar-lo
• Reescrivim la nostra pròpia història

Canviar la narrativa que construïm al voltant d’un esdeveniment ens permetrà assumir la realitat des d’una perspectiva més positiva, regular el nostre comportament i les nostres emocions i cercar solucions que ens aportin major benestar.

Un article de:

Lidia Borrell

Educadora social, terapeuta familiar i tècnica del Programa Komtü.

Malgrat que forma part del cicle de la vida, en general la idea de la mort encara ens fa tant de respecte que la volem ben lluny nostre. I quan aquesta mort l’hem d’explicar als nostres fills i filles, encara se’ns fa més complex. En aquest article veurem unes pautes bàsiques per poder acompanyar saludablement aquest trànsit dolorós, però necessari, que és el d’explicar la mort d’un ésser estimat a un infant.

D’inici, i això serveix per a qualsevol edat de l’infant, el que és més important és que aquesta notícia se la donin els pares, i a falta d’ells, les persones emocionalment més properes. El context és important: sempre que sigui possible és aconsellable que li donin la notícia com més aviat millor, en un lloc segur i tranquil (la seva habitació, per exemple), i de dia –per donar temps a gestionar la tristesa-. El millor és que puguem acompanyar als infants a transitar aquesta fase amb naturalitat, expressant, tant ells com nosaltres mateixos, les emocions que poden estar presents, permetent el plor, la tristesa, l’enyorança, etc. Cada infant necessita el seu temps, i cal respectar-lo.

En els infants més petits (2-8 anys) també és important el tipus de llenguatge que emprem. Cal que aquest sigui afectuós, clar i senzill. Podem iniciar la conversa amb un “he d’explicar-te una cosa molt trista”, utilitzant expressament la paraula “mort” i evitant els eufemismes “se n’ha anat al cel”, “s’ha adormit per sempre”, (alguns infants poden desenvolupar fòbia al dormir) deixant clar que no el podran tornar a veure més.

Alguns infants poden sentir-se culpables d’aquesta mort “si m’hagués portat millor estaria viu”, per la qual cosa és molt adequat, sobretot en etapes més primerenques (2-6 anys), deixar clar que aquesta mort no té res a veure amb ells i que no és responsabilitat seva que aquella persona hagi mort.

Els infants aprecien molt les rutines, els fan sentir segurs i confiats en l’entorn, per tant, passat el moment de l’anunci, és indicat que la casa torni a la seva normalitat en la mesura del possible (horaris dels àpats, moment del bany o del joc, etc.). D’aquesta manera, també els estem donant el missatge que la vida continua i que ells continuaran estant ben atesos.

En el cas que sigui la mascota la que ha mort, els passos a seguir també continuaran essent els mateixos. El vincle que un infant estableix amb la seva mascota és molt especial i de profund afecte, per tant, caldrà també donar un espai respectuós i ampli per poder gestionar aquesta pèrdua.

Respecte al dubte sobre si és adequat o no que vagin al tanatori, el millor és preguntar directament a l’infant si volen anar, explicant què és el que es trobaran i també que estaran acompanyats en tot moment. El mateix aplica a si volen entrar a veure el difunt: cal preguntar, i en cas que la resposta sigui afirmativa, explicar amb quina situació es trobarà i que estarà acompanyat. Preferiblement, caldrà buscar moments de poca afluència de visitants per tal de poder prestar-li tota l’atenció que necessiti.

En cas que la mort es produeixi en període escolar, és molt recomanable posar-se en contacte amb el tutor/a per tal que pugui fer un acompanyament des de l’aula, així com observar possibles reaccions en l’infant que siguin preocupants.

En definitiva, acompanyar a un infant a transitar el dol per la mort d’un ésser estimat és un acte educatiu en tota regla. Li estem ensenyant a integrar la mort com a part del cicle de la vida, i que les manifestacions de les emocions són permeses, benvingudes i acompanyades d’afecte i comprensió, sent aquest un dels molts “regals intangibles” que podem fer als nostres fills en el decurs de la seva infantesa.

Un article de:

Irene de Luis Suárez

Psicòloga, terapeuta familiar i tècnica del Programa Komtü.

Aquí us deixem una selecció de pel·lícules que s’han estrenat darrerament, perfectes per a gaudir en família. Una excel·lent oportunitat per a passar temps junts, compartir i aprendre un munt de coses noves!

1. Inside Out 2 (Del Revés 2): Les noves emocions de l’adolescència de Riley:“Inside Out 2” és la seqüela de la famosa pel·lícula de Pixar. Ara seguim a Riley, qui està entrant a l’adolescència, un moment ple d’emocions complicades. En aquesta pel·lícula, aprendrem a reconèixer i manejar aquests sentiments amb molt d’humor i tendresa, tal com ho va fer la primera pel·lícula. És perfecta per a parlar amb els nens sobre les seves pròpies emocions.Edat recomanada: Tots els públics.
2. Mufasa: El Rei León – La infància d’un líder:En aquesta pel·lícula, descobrim com era Mufasa de jove i com es va formar com a líder. La història també ens mostra la relació entre Mufasa i el seu germà Scar, i com els esdeveniments que van viure els van marcar per sempre. És una excel·lent oportunitat per a parlar amb els nens sobre la importància de l’empatia i resoldre els problemes de manera pacífica.Edat recomanada: Tots els públics
3. Gru 4: El meu dolent preferit torna amb els seus Minions:Els Minions tornen! A “Gru 4”, Gru i els seus divertits Minions ens porten noves entremaliadures i aventures. A través de les seves històries, els nens aprendran sobre el valor de la família, la lleialtat i la importància de ser un mateix. Una pel·lícula plena de riures per a tota la família!Edat recomanada: Tots els públics
4. L’Orió i la foscor:En aquesta pel·lícula, l’Orió, un nen que té por a la foscor, viurà una aventura amb la mateixa foscor que cobra vida per a ensenyar-li que no hi ha res a témer. És una història sobre com enfrontem les nostres pors i creixem com a persones.Edat recomanada: Tots els públics
5. Flow:Aquesta pel·lícula d’animació sense paraules explica la història d’un gat que intenta sobreviure a una gran inundació. Encara que té moments de tensió, també transmet un missatge d’esperança i la importància d’ajudar-nos els uns als altres en temps difícils. És una pel·lícula que mostrarà als nens com, malgrat les adversitats, sempre hi ha una manera de seguir endavant.Edat recomanada: Tots els públics
6. Robot Salvatge:“Robot Salvatge” és una pel·lícula d’aventura i ciència-ficció que segueix la història d’un nen anomenat Zack, qui descobreix un robot amb una intel·ligència artificial avançada, que, encara que té una aparença de màquina, posseeix sentiments i emocions. Junts, Zack i el robot, enfronten diversos desafiaments mentre aprenen sobre el valor de l’amistat, la confiança i la valentia.És una pel·lícula ideal per a tota la família, amb un missatge positiu sobre el treball en equip, l’empatia i la importància d’acceptar als altres, sense importar les seves diferències. Amb efectes visuals impressionants i una trama emocionant, “Robot Salvatge” captivarà tant a nens com a adults. Al llarg de la pel·lícula, s’exploren temes de tecnologia i moralitat, la qual cosa la converteix en una opció reflexiva i entretinguda per a veure en família.Edat recomanada: Tots els públics
7. 20,000 Espècies d’Abelles20,000 Espècies d’Abelles és una pel·lícula molt especial que toca temes importants com la identitat i l’acceptació. La història segueix a l’Aitana, una nena que comença a adonar-se de qui és realment, en un entorn on els seus pares no entenen del tot el que està passant. A mesura que l’Aitana va descobrint la seva identitat, la pel·lícula ens mostra com, a vegades, les famílies necessiten aprendre a acceptar i fer costat als seus sers estimats tal com són. És una pel·lícula que convida a reflexionar sobre el respecte, la comprensió i la importància de ser un mateix. Una opció perfecta per a parlar sobre la diversitat i l’amor incondicional!Edat recomanada:  + 7 anys
8. La jove i la marLa història de Trudy Ederle, la primera dona a creuar nedant el Canal de la Mànega, és un exemple de valentia i superació. Enfrontant-se al sexisme i als dubtes de la societat, Trudy demostra que les dones també tenen dret a destacar en l’esport. La pel·lícula ressalta el vincle familiar, especialment la relació amb la seva germana, que sempre està al seu costat en els moments més difícils. Encara que el llenguatge és suau i el contingut per a adults és mínim, la pel·lícula és molt emotiva i mostra la força d’una dona lluitadora que va desafiar les expectatives del seu temps.Edat recomanada:  + 9 anys

Documentals

Dol i fa sol (2004)

“Dol i fa sol” és un documental molt especial que ajuda els nens i a les famílies a entendre les emocions i la importància de ser fortes davant les dificultats de la vida. A través de les històries de diversos nens i adolescents de diferents llocs del món, la pel·lícula mostra com tots enfrontem moments difícils, però també com sempre arriba l’esperança i la llum després d’aquests moments foscos.

Amb belles imatges que combinen la naturalesa i les estacions de l’any, el documental ens convida a reflexionar sobre com el dolor i la felicitat poden coexistir en les nostres vides, ensenyant-nos que tot passa, i sempre hi ha un nou començament. És una pel·lícula perfecta per a obrir converses en família sobre com manejar les emocions i donar-nos suport els uns als altres.

Edat recomanada: + 8 anys

Recomanacions per a adolescents i per a gaudir en família

Si estàs buscant pel·lícules o documentals que convidin a la reflexió i generin converses importants en família, aquestes opcions són perfectes. Cadascuna d’elles ofereix un cop d’ull a temes profunds i commovedors, ideals per a adolescents i adults.

1. El 47:“El 47” narra la història real de Manolo Vital, un conductor d’autobús que, en 1978, va decidir rebel·lar-se contra una mentida de l’Ajuntament de Barcelona. Aquell any, les autoritats deien que els autobusos no podien pujar les empinades pujades de Torre Baró, un barri popular de la ciutat. Manolo, en un acte de valentia i lluita, va prendre el control de l’autobús de la línia 47 per a demostrar que sí que era possible. Aquest acte simbòlic no sols va qüestionar la mentida, sinó que també va inspirar a tota una comunitat a unir-se i defensar el seu barri.
   
   És una pel·lícula que ressalta valors com la solidaritat, la valentia i la importància de la comunitat. Ideal per a veure en família, especialment amb adolescents, ja que ofereix una lliçó de com les accions d’unes poques persones poden generar grans canvis.Edat recomanada:  + 7 anys
2. Kingdom of the Planet of the Apes (El Regne del Planeta dels Simis)Aquesta pel·lícula ens porta a un futur llunyà, on els simis viuen en clans. A través de l’acció i l’aventura, es toquen temes importants com la cooperació i la justícia. Amb uns efectes visuals impressionants, és ideal per als més grans de la família, que gaudiran tant de la trama com de la reflexió sobre la convivència entre espècies.Edat recomanada:  + 12 anys
3. Fora de mi:Basada en el best seller de Sharon Draper, “Fora de mi” ens narra la història de Melody, una jove amb paràlisi cerebral que lluita per ser escoltada. Encara que no pot parlar ni moure’s amb facilitat, Melody està decidida a estar a una classe regular, fer amics i aprendre com qualsevol altre. Al llarg de la pel·lícula, veurem com afronta les dificultats que sorgeixen a causa de la incomprensió i rebuig d’uns altres, mentre manté una actitud positiva. La història és profunda i carregada d’emoció, tocant temes com la perseverança, el respecte i la importància de no subestimar als altres. És una excel·lent opció per a ensenyar als nens i adolescents sobre l’empatia i la paciència.Edat recomanada:  + 12 anys
4. Creixent junts:Aquest drama ens porta als anys 90 a Chicago, als habitatges de Cabrini-Green, on dos nois negres enfronten els reptes de créixer en un entorn difícil. La pel·lícula mostra com els nens, malgrat les adversitats, aconsegueixen mantenir la seva innocència i esperança. Encara que tracta temes com la violència armada, la pobresa i la discriminació racial, Creixent junts també celebra la màgia de la infantesa i la imaginació. És una història poderosa que convida a reflexionar sobre com les experiències traumàtiques poden marcar la vida d’un nen, però també sobre com l’esperança i la creativitat poden ajudar a suportar-ho.Edat recomanada:  + 12 anys
5. La Barbie Negra:Aquest documental aborda l’impacte del racisme i la discriminació a través de les històries de dones negres que comparteixen les seves experiències i com les nines “Barbie” negres van ajudar a visibilitzar a la comunitat afroamericana. Al llarg de la pel·lícula, s’examinen els efectes del racisme, incloent-hi la violència racial i la brutalitat policial, però també se celebren les històries de perseverança i superació. És una pel·lícula ideal per a parlar amb els adolescents sobre el racisme, la importància de la representació i el poder de la comunitat.Edat recomanada:  + 14 anys
6. Will & Harper:En aquest documental, els protagonistes Will Ferrell i Harper Steele aborden temes complexos com la dismorfia de gènere, la transició i les dificultats emocionals que travessa Harper en sentir-se atrapada en un cos que no és el seu. La pel·lícula tracta temes delicats, com els pensaments suïcides, la discriminació i la lluita per trobar acceptació en una societat que no sempre comprèn a les persones transgènere. Encara que alguns moments poden ser intensos, la pel·lícula mostra un viatge de valentia, amistat i empatia. És una excel·lent opció per a fomentar l’enteniment sobre la diversitat de gènere i el suport a les persones trans.Edat recomanada:  + 14 anys
7. Casa en FlamesLa Casa en Flames és una pel·lícula que segueix a la Montse, una dona que està molt emocionada perquè, per fi, passarà un cap de setmana en família a la seva casa de Cadaqués. Encara que està divorciada des de fa temps i els seus fills ja tenen les seves pròpies vides, està decidida a gaudir d’aquest moment al màxim, sense importar el que succeeixi.Al llarg de la pel·lícula, Montse intenta recuperar la connexió amb la seva família, però les coses no surten com ella esperava. En la seva cerca d’un cap de setmana perfecte, les situacions es van complicant, portant a moments de caos i fins a un petit incendi… literalment! És una història divertida, però també emocional, sobre les expectatives, la família i com, a vegades, les coses no surten com un vol, però al final tot pot tenir un toc d’humor i aprenentatge.La pel·lícula és perfecta per a gaudir en família, mostrant que les relacions familiars poden ser complicades, però sempre hi ha espai per a l’amor, la reconciliació i una mica de caos còmic. Ideal per a veure amb adolescents, ja que ofereix tant moments de reflexió com de riure.Edat recomanada:  + 16 anys

Consells per les famílies

Després de veure una pel·lícula, és genial reflexionar sobre el que ens ha arribat de forma conjunta. Aquí et deixem algunes preguntes per obrir un diàleg en família:

1. Us ha agradat la pel·lícula?
2. Què és el que més us ha cridat l’atenció?
3. Quins valors heu après de la història?
4. Us ha ajudat a veure les coses d’una manera diferent?
5. Com podem aplicar l’après a la nostra vida diària?

Esperem que gaudiu molt d’aquestes pel·lícules i que passeu moments especials en família!

Fes clic per descarregar el document de “Recomanacions 2025 de pel·lícules per gaudir del cinema en família amb infants de 6 a 12 anys”

Tenim fills, els estimem i eduquem.

Educar requereix cercar un equilibri entre molts aspectes… la llibertat i posar límits, tenir-ne cura i fer que siguin autònoms, responsabilitzar-los i deixar-los ser infants tot gaudint, etc. I aquest equilibri és clau. Mare i pare el mantenen, cadascun a la seva manera donant més rellevància a aquells valors i habilitats que creuen més importants.

Infants amb iniciativa

Dels diferents aspectes en que hem d’incidir en l’educació, avui us proposem parlar de potenciar la iniciativa en els infants. Ajudar-los a tenir iniciativa requereix ser molt presents.

La iniciativa està relacionada amb diferents aspectes: la motivació, la curiositat, l’estimulació que ha rebut un infant, la imaginació….

La paraula Iniciativa ve del llatí “initium”, principi. És l’ímpetu o el primer pas cap a una acció. La iniciativa en termes generals també es refereix a la capacitat d’una persona per actuar per si mateixa, per prendre decisions, per ser emprenedora.

Per què és important desenvolupar la iniciativa?

Un infant amb iniciativa és un infant que juga, que crea, que imagina, que proposa, que motiva als altres, que gaudeix, que aprèn fent, que aprèn construint, que explora.

Desenvolupar la iniciativa té dos avantatges importants:

El primer és que gaudeix d’allò que fa, ja que està connectat amb els seus interessos, amb allò que li agrada fer, i ho explota tant com pot.

És de les primeres coses que volem que experimenti un infant, gaudir pel fet mateix de ser feliç. Però a més una cosa porta a l’altra i si ho passa bé fent alguna cosa ho voldrà repetir.

El segon és que desenvolupa una sèrie d’habilitats i potencialitats que li seran molt útils en la seva vida d’estudiant, professional i en la seva interacció social en general.

El procés d’aprenentatge que fa un infant desenvolupant els seus interessos fa que de retruc millori la seva autoestima, ja que se senten segurs, creuen en les seves capacitats, mostren confiança en els altres i col·laboren en el treball en equip, adquireixen més facilitat per adaptar-se als canvis, actuen proactivament, són enginyosos… 

Com potenciar la iniciativa

Les nostres tasques són dues: estimular-lo, donant-li a conèixer tot el que puguem,  posar al seu abast activitats diverses i molt diferents perquè ell pugui experimentar i estar receptius a aquelles que li desvetllin més interès.

Segons el que li posem al davant, farem despertar la seva curiositat, facilitarem que vulgui investigar, que vulgui moure’s, que es marqui reptes. Els interessos d’un infant poden anar en  diferents direccions: interessos intel·lectuals, esportius, creatius, lúdics. Ell no els diferencia però vagi cap on vagi, aquesta diversitat d’interessos farà que l’infant, sense adonar-se, vagi assolint reptes i que un repte al porti a un altre.

La riquesa d’estímuls l’ajudarà a poder escollir: “si conec moltes  coses tinc més possibilitats de trobar aquella que realment m’agrada, m’interessa o m’apassiona”.

“Però tenim molts exemples”: L’infant o adolescent que és a casa i veu la roba per estendre i s’aixeca a fer-ho, o l’infant que s’espera que li demanin, o l’infant que sent que acaba la rentadora i se’n va tot sol a treure’ la roba per estendre-la, són diferents nivells d’iniciativa (tot i que un exemple relacionat amb les tasques és molt agosarat, i no sempre ens en sortim amb èxit).

L’infant que a l’escola quan treballa un tema concret que l’interessa arriba a casa i explica el que ha treballat,  cerca informació, llegeix, cerca una exposició o cinema relacionat amb el tema, comparteix amb la família o amics, genera.

L’infant que a la muntanya, agafa pals, pedres, salta, observa ocells, plantes, explora, construeix una cabana, mira amb uns prismàtics.

L’infant que crea, l’infant artista, amb colors , amb pintura, amb construccions, amb materials diversos, construint la seva obra.

Un infant que en un treball en equip col·labora en organitzar les tasques.

Un infant que jugant és capaç d’imaginar,  de crear una aventura, un joc, una combinació artística.

Per donar a conèixer aquest univers d’estímuls, tenim a l’abast museus, natura, esport, teatre i cinema, exposicions, però també tenim casa nostra, el nostre poble o barri, l’entorn més proper. A casa podem oferir diferents tipus de joc (el joc simbòlic, jocs de moure’s, jocs de pensar). Podem crear tot oferint materials diferents, podem fer experiments amb estris de la cuina, podem tocar instruments musicals, podem ballar, podem debatre, construir un robot, fer un mural, llegir, fer una disfressa,  fer una maqueta. Podem sortir al parc i bellugar-nos i compartir amb els amics, podem aprofitar els entorns naturals més propers per observar-los, conèixer-los, jugar-hi o fer esport.

La quantitat d’estímuls és tan gran i diversa com imaginació tinguem els adults referents d’aquests infants. Als infants els agradarà compartir les nostres aficions també i potser algunes acabaran essent les seves.

Fer porta a fer, l’acció porta a l’acció… i seure porta a seure.

L’efecte contrari, la no estimulació, porta a l’apatia. En el moment actual hem debatut i debatrem encara sobre l’ús de les tecnologies, és un aspecte que està força relacionat amb el desenvolupament de la capacitat de tenir iniciativa en l’infant. Hi ha moltes maneres d’utilitzar-les i un infant amb interessos diversos i un bon acompanyament pot fer-ne un bon ús. L’ús únicament lúdic sense acompanyament d’hàbits horaris i contingut, portat a l’extrem, ens pot portar a l’apatia, el contrari del que perseguim, per aquest efecte addictiu que tenen les pantalles. L’infant veu i viu que fan els altres a través de la pantalla, però poques vegades els motiva a l’acció, viu les aventures dels altres, però no crea la seva.

Aquest pas que la pantalla no ens dona és la motivació que els adults hem d’encendre en els infants i adolescents. També és cert que internet ens ofereix una gran quantitat de recursos perquè els adults puguem agafar idees per oferir després un ventall molt divers d’activitats als nostres infants.

Qualsevol petit joc pot ser art, pot ser una aventura, pot ser diversió.

Un article de:

Mireia Planells 

Terapeuta familiar, educadora social i tècnica del Programa Komtü.

És molt important la manera que tenim de comunicar-nos amb els infants, sobretot el to que utilitzem, perquè podem generar l’efecte contrari del que volem aconseguir, que no és un altre que els hi arribi el missatge que els volem donar. I això té a veure amb com el cervell rep el missatge i com el processa, quins són els mecanismes neuronals que es posen en funcionament.

Com a adults/es tenim mil preocupacions en el dia a dia que ens porten a sentir estrès, tensió. Intentem (i generalment ho aconseguim) regular-nos, regular les emocions que van associades a aquest estrès, i en la relació amb els infants “deixem fora” aquest pes propi i podem estar amb ells des d’un lloc més tranquil, més calmat, escoltant les seves necessitats i totes les emocions associades. Podem dir que fem un bon acompanyament, els ajudem a conèixer-se, a regular-se, perquè veiem la fragilitat emocional de l’infant i posem sobre la taula les seves necessitats.

Però hi ha èpoques i moments en la nostra vida adulta que ens és molt més difícil fer aquest acompanyament. Pèrdues d’éssers estimats, conflictes familiars, canvis laborals importants, dificultats econòmiques… són situacions que es donen en el cicle vital de les persones adultes i que ens porten a no poder estar per l’infant com necessita, perquè estem atrapats emocionalment amb els nostres problemes.

I quan estem en aquests moments vitals, actuem més des de l’emoció que de la reflexió, podent utilitzar mals tons o distanciant-nos massa. I això el nen ho rep, ho viu i acaba “desregulant-se” emocionalment (perquè no ens té a nosaltres perquè l’ajudem a regular-se). I quan estan desregulats, actuen de forma instintiva.

Quina explicació científica, biològica, hi ha al darrera d’aquest funcionament a nivell cerebral?

Un mal to, una mala paraula, massa distància física de l’infant… és a dir, una comunicació verbal i no verbal inadequada, fa que el missatge que arriba a l’infant sigui d’alerta, de que alguna cosa està passant que no el fa estar bé. Això farà que el seu sistema nerviós s’activi, donant senyals físiques de que alguna cosa passa (ritme cardíac més ràpid, tensió muscular…). I aquesta informació anirà a parar al sistema límbic, a l’amígdala, activant-se l’emoció instintiva que es generi (por, ràbia…). I repeteixo la paraula instintiva perquè no es pot controlar, ens emocionem de forma involuntària, apareix per estímuls externs o interns, i aquesta sensació emocional ens portarà un pensament associat. I al nen, el pensament que podrà tenir serà “què he fet malament?”, o bé “tinc por que vagi a més”. El pensament estarà associat a altres situacions que hagin passat i el missatge i vivència que hagi tingut.

És normal que aquestes coses passin, que ens facin enfadar i reaccionem de forma inadequada. Però si ens adonem que estem actuant malament, que l’infant necessita paciència, presència i temps, segurament canviarà la nostra actitud i el nen o nena se sentirà protegit, baixant el malestar físic, l’emoció desagradable i el pensament associat.

D’altra banda, si no podem sortir de l’emoció de ràbia i actuem inadequadament, l’estat d’alerta no baixarà i, instintivament, l’infant reaccionarà també inadequadament, per protegir-se del perill. 

El cervell, davant d’una situació de perill, utilitza tres mecanismes de protecció: lluitar, fugir i, si no pot fer ni l’una ni l’altra, es paralitza, es bloqueja. I aquesta reacció tan primària, com es reflecteix conductualment?

En la reacció de lluita, els infants es poden mostrar reactius, agressius, desafiants, mal-educats. En la reacció de fugida, solen evitar enfrontar-se als problemes, marxar, amagar-se, cedeixen constantment per no enfrontar-se, poden ser extremadament adaptatius o complaents i reservats. I en la paralització, no parlen quan els preguntes, es queden bloquejats, incapaços de mostrar els seus sentiments, quiets en excés.

Pensem que aquest rang de conductes tan ampli expressa la reacció a una amenaça, a una situació en la qual l’infant s’ha sentit desbordat, atacat, reaccionant com pot. I al final aquesta reacció es pot quedar instaurada, per repetició.

Podem dir que nosaltres, com a persones adultes aclaparades, estressades, preocupades per “temes adults”, també funcionem com l’infant. Davant del seu comportament inadequat, ens posem en alerta i actuem des del nostre mecanisme de protecció primari, instintiu (cridem, marxem, desconnectem massa…). I l’infant fa el mateix, ens imita perquè la biologia el porta a defensar-se, amb la seva reacció primària i que acaba sent apresa, instaurada. 

La diferència entre l’infant i nosaltres és que com a adults/es podem autoregular-nos, per exemple fent respiracions més profundes, comptant fins a deu, donant-nos missatges tranquil·litzadors… Totes aquestes accions activen l’escorça prefrontal, on hi ha la funció reflexiva del cervell i, per tant, podem regular l’emoció. A més, biològicament, l’amígdala (òrgan encarregat de processar i emmagatzemar les reaccions emocionals) la tenim totalment desenvolupada i, en conseqüència, ens és més fàcil aquesta autoregulació de les emocions. En infants i joves, l’amígdala encara s’està formant i, com a resultat, no poden regular les emocions com els adults/es i són més “emocionals”.

Per tant, els infants ens necessiten, sols i soles no poden regular-se emocionalment, necessiten la figura de l’adult per fer-ho, que els parlem amb calma, claredat, sentint que estem presents, per ells.

I clar que les persones adultes podem ser una mica nens i nenes quan hi ha situacions que ens sobrepassen, que ens angoixen i preocupen, només faltaria!!! Però si ho fem molt sovint, estem activant les defenses i conductes reactives dels infants, generant amb la nostra manera de parlar, de comunicar-nos, més malestar en la relació amb ells i elles.

Saber com estem ens ajudarà a gestionar els nostres estats d’ànim, a regular-los, per ser models i acompanyants emocionals dels nens i nenes en aquesta fase de la seva vida en la qual no ho poden fer sols i soles. S’ho mereixen!!!

Un article de:

Carles Bosch

Psicòleg, terapeuta familiar i tècnic del Programa Komtü.

Quan arriba aquesta època de l’any, moltes famílies d’arreu del món es preparen per moments d’intercanvi i il·lusió. Independentment del nom de la festivitat o la tradició que celebrem, hi ha un element comú: compartir regals i vivències. Aquest gest transcendeix cultures i contextos, afegint un toc de màgia i simbolisme que, especialment per als infants, transforma aquestes dates en moments únics i plens de fantasia.

Al marge de les diferències culturals, l’acte de regalar comparteix valors comuns:

• Generositat: El desig de donar sense esperar res a canvi.
• Personalització: Pensar en el que farà feliç a l’altra persona, independentment del seu cost.
• Significat emocional: Els regals poden ser gestos senzills però carregats d’intenció, com dedicar temps a algú o crear alguna cosa amb les pròpies mans.

Per als infants, l’experiència d’esperar un regal té tant valor com el regal mateix. Escriure una carta, imaginar que un tronc màgic porta sorpreses, o simplement despertar-se amb la il·lusió de descobrir quelcom inesperat són rituals universals que alimenten la seva creativitat i fantasia.

Com a figures adultes, el nostre paper va més enllà de la compra: som els que donem color i vida a aquestes tradicions, els que convertim un objecte en una experiència màgica. Per això, l’autèntic regal no és només el que es desembolica, sinó el temps i la complicitat que compartim mentre gaudim junts d’aquests moments.

Regalar des del cor: pensant en els infants i en la seva il·lusió

Quan pensem en els regals, és important tenir en compte el context i allò que volem transmetre. Cada família té les seves maneres de gestionar els desitjos, les expectatives i els recursos disponibles. El més important no és la quantitat ni el preu, sinó l’adequació del regal als interessos i necessitats dels infants, sempre des d’una perspectiva respectuosa i educativa.

Més enllà dels regals materials, el veritable tresor és el temps compartit. Per als infants, el joc és el seu llenguatge, la manera com interpreten el món i expressen les seves emocions. Quan les figures adultes es posen al nivell dels nens i nenes, s’ajupen a terra per jugar amb ells, s’endinsen en la seva imaginació i riuen amb les seves ocurrències, els petits no només gaudeixen més: se senten vistos, estimats i plenament connectats.

Aquest acte de compartir i viure el moment pot tenir un impacte molt més gran que qualsevol objecte. Al cap i a la fi, el que realment es grava a la memòria dels infants no és tant el regal en si, sinó l’alegria i la complicitat dels moments compartits.

Propostes per inspirar-nos

Si esteu buscant idees per als regals, us deixem algunes que poden complementar aquesta experiència màgica:

• Un objecte desitjat: quelcom que l’infant hagi demanat insistentment, fet a mida dels seus interessos i passions.
• Un element pràctic: roba, calçat o un accessori especial.
• Un llibre o conte: per nodrir la seva imaginació i curiositat.
• Materials per un hobbie: eines per pintar, una pilota nova, equipament per activitats esportives o creatives.
• Un joc de taula: que fomenti la connexió i la diversió en família.
• Una experiència: una excursió, un taller, una visita especial o una nit diferent plena de diversió.
• Un detall sostenible: un objecte fet amb materials reciclats o que promogui valors ecològics. 

El més important, però, és recordar que el millor regal que podem fer és ser-hi, gaudir del moment i compartir amb ells la màgia del joc i la imaginació.

Fes clic per descarregar el document de “La màgia dels regals: més enllà de l’objecte, la vivència compartida”

Des del programa Komtü tenim clar el nostre objectiu: promoure el benestar dels infants.

I amb aquest objectiu, tenim també clar que per tal que els infants estiguin bé, cal que els adults que els acompanyem estiguem també bé. I això, malgrat que tots ho entenem, no sempre ens és fàcil dur-ho a la pràctica.

Ens pot semblar que pensar en el nostre propi benestar és egoista, que ens donem més importància que a la resta, que ens posem per davant dels infants o companys… Quan, si ho fem amb cura, en cuidar-me cuido també dels qui m’envolten.

Veiem per què:

• Els nens aprenen d’allò que ens veuen fer, no del que els diem que facin.
  Si jo els hi dic als meus fills o als meus alumnes que es cuidin, que expressar les emocions és saludable, que és important que tinguin aficions, però a mi em veuen tot el dia treballant, anant amunt i avall, o estirada al sofà mirant el mòbil, o encaparrada tancada en mi mateixa sense voler parlar del que em passa… el que els hi estic dient en realitat és que no es cuidin.
  Les paraules estan buides de contingut si no són coherents amb els nostres actes. Fer allò que pensem i sentim, i sentir allò que fem, ens ajudarà a estar millor, i també ajudarà als infants (i adults) que ens envolten a que ells ho puguin fer.
• Cuidar-me m’ajuda a sentir-me millor, i per tant a estar més disponible (i a poder cuidar amb major qualitat).
• Si jo estic bé, el meu entorn ho notarà i, de retruc, és més fàcil que també estigui bé. En el món social parlem d’actiu de benestar quan hi ha quelcom (una persona, un recurs, una activitat, un equipament…) que genera salut i benestar. Quan em cuido, em dedico temps, faig allò que m’agrada i em sento millor, estic de més bon humor… Quan em cuido em converteixo en un actiu de benestar pel meu entorn.

Així doncs, com ens podem cuidar? Aquesta és una pregunta difícil de respondre perquè allò que ens fa sentir bé a cadascú de nosaltres pot ser molt divers. No hi ha una recomanació universal donat que hi ha qui necessitarà parar i fer ioga i qui agrairà sortir a la muntanya a fer esport d’intensitat.

Voldria posar el focus en tres eixos on la importància no està en el que fem sinó en si allò que fem atén tres aspectes diferents de la nostra vida (no estan endreçats per ordre d’importància):

• Cuidar-me és dedicar-me temps: fer coses que m’agraden, m’omplen i em reconforten. Aquí hi cap tant quedar-me a casa sola llegint un llibre com anar a fer esport, fer una quedada amb unes amigues o anar a prendre alguna cosa amb companys de la feina.
• Cuidar-me és també cuidar-nos amb aquelles persones que ens són properes: anar a sopar un dia sols amb la parella i poder tenir una conversa d’adults, fer una sessió de cinema en família a casa amb sopar especial i crispetes, o fer una tarda a soles amb el meu fill/filla fent alguna cosa que ens agradi, podrien ser exemples que entrarien en aquesta categoria. Dedicar-nos temps a estar bé, a fer coses que a tots ens agraden enforteix els nostres vincles i ens genera benestar. És també un ancoratge positiu al qual podrem recórrer en moments on les coses no vagin tan bé.
• Cuidar-me és també obrir-me al món i a les persones que m’envolten: tenir un grup d’amics amb qui et veus/parles amb regularitat, una comunitat en la qual t’hi sents implicada, una feina que t’agrada i t’omple professionalment….

Per resumir aquests tres eixos podria dir que atenen tres espais: jo amb mi, jo amb tu, jo amb el món.

Un article de:

Anna Rallo

Psicopedagoga i tècnica del Programa Komtü.

Són moltes les escoles que, entre altres propostes educatives, destinen un espai setmanal a l’apadrinament entre alumnes de diferents cursos del centre. L’apadrinament escolar es pot descriure com una activitat cooperativa que es realitza en parelles formades per alumnes d’un curs de més edat que fan de padrins als alumnes d’uns cursos més petits, que s’acostumen a anomenar fillols. El fet de ser padrí, per exemple de lectura, representa que l’alumne de més edat adquireix el compromís principal de vetllar per l’aprenentatge, en aquest cas lector, del seu fillol. Per tant, l’ajudaria i l’acompanyaria, sempre sota la supervisió del docent, en el procés d’aprendre a llegir, alhora que miraria d’encomanar-li el gust per la lectura tot engrescant-lo a escollir les seves lectures preferides, per exemple. El fet que es tracti d’un igual de l’escola una mica més gran qui fa aquest acompanyament fa que la proposta adquireixi uns trets diferencials, tant pels grans com pels més petits del centre.

Com ja podeu imaginar, els beneficis d’aquesta activitat en són molts, ja que a banda dels aprenentatges de caràcter més purament acadèmics com l’assoliment de la lectura, seguint l’exemple, hi ha una sèrie de competències socioemocionals que també es treballen amb aquesta proposta. I en aquests beneficis socioemocionals és on ens aturarem i els descriurem a continuació.

En primer lloc, és evident que un dels seus beneficis és la millora de la competència comunicativa tant de fillols com de padrins, i especialment la comunicació assertiva entre l’alumnat de diferents etapes del centre. Entenem per comunicació assertiva aquella que requereix una escolta activa entre les persones, en aquest cas entre els alumnes de diferents edats, ja que l’acord, els diferents gustos i interessos i el ritme que necessita cadascú haurà de ser comunicat de manera respectuosa, afavorint d’aquesta manera també l’empatia entre companys i companyes. El fet de poder-se “posar” a les sabates dels altres, entendre que potser no a tothom ens agraden les mateixes coses o tenim interessos diferents, o fins i tot que el ritme d’aprenentatge i els processos mentals poden ser diferents en cadascú de nosaltres (aquí també influeix l’etapa de desenvolupament en que es troba cada infant), és un aprenentatge significatiu que podem afavorir a través d’aquesta proposta.

Amb aquesta iniciativa també es poden observar a mitjà i llarg termini millores en l’augment de la responsabilitat personal, l’ajuda i la cooperació més enllà de l’aula. L’apadrinament requereix el desenvolupament d’una sèrie de competències que després es podran transferir a altres àmbits de la vida. Els infants i joves potser hauran d’escoltar idees i opinions diferents de les seves; caldrà cooperar per assolir l’objectiu comú proposat s’hauran d’ajudar i necessitaran en moltes ocasions comprendre a l’altre si volen establir una relació d’aprenentatge i creixement compartit.

D’altra banda, l’apadrinament entre l’alumnat requerirà en moltes ocasions resoldre petits conflictes i dificultats de forma positiva. Per a fer-ho, caldrà treballar amb l’alumnat la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i sentiments, identificar-les, regular-les i expressar-les a l’altre, ja sigui al mateix padrí/fillol o als mestres encarregats de l’acompanyament en aquest espai. Per tant, sovint caldrà posar en marxa moltes de les habilitats socioemocionals que ens permeten establir unes relacions saludables amb nosaltres mateixos i amb els altres, com el respecte, la confiança o la tolerància.

Com hem vist, són moltes les capacitats que podem treballar a partir d’aquesta proposta educativa. És evident que a l’hora de posar-la en marxa a l’escola hi haurà darrera uns objectius i unes competències determinades que volem que els alumnes adquireixin i desenvolupin. Però hi haurà d’altres que potser en un primer moment no ens plantegem en la nostra planificació com a professionals que després observem i detectem com beneficis, podríem dir, inesperats: a conseqüència de tot aquest treball millora la convivència al centre, ja que es generen unes relacions singulars entre padrins i fillols que faciliten la prevenció de conflictes al centre en generar-se i propiciar-se un sentiment de pertinença i comunitat. De forma quasi espontània, observem l’agraïment entre l’alumnat dels moments compartits al llarg de les sessions; la cura i l’estima més sincera entre els més grans i els més petits de l’escola; la importància de l’exemple, referència i inspiració que podem donar als altres i el desenvolupament del sentiment de pertinença, ja que tots i totes formem part de la comunitat escolar.

I això no és tot. Com ja hem apuntat abans, de vegades obtenim beneficis inesperats d’aquesta o d’altres pràctiques que impulsem a l’escola, i no només en l’alumnat. En aquest cas, resulta evident que els mestres de diferents cursos (sovint professionals de diferents etapes que no solen coincidir més enllà de moments puntuals al llarg del curs) hauran de coordinar-se i compartir durant una estona un espai educatiu. Per tant, amb aquesta pràctica planificada també podem afavorir la relació i aprenentatge dels diferents professionals de l’escola. Fins i tot, si ho estructurem degudament, podem propiciar feedback entre companys i companyes de professió que ajudi a reflexionar i enriqueixi la nostra praxi educativa.

Referències
Azorín, C. M. (2017). El apadrinamiento lector entre estudiantes. Una estrategia favorecedora de la inclusión en la escuela. Ocnos. Revista De Estudios Sobre Lectura, 16(2), 27–36. https://doi.org/10.18239/ocnos_2017.16.2.1402

Sanahuja- Ribés, A. (2023). Estudio de caso sobre la estrategia del apadrinamiento lector: Fomentando una educación inclusiva . Ocnos. Revista De Estudios Sobre Lectura, 22(2). https://doi.org/10.18239/ocnos_2023.22.2.342

Alvarez-Rementeria,M ; Darretxe,L ; Arotegui-Barandica,I. (2022). El apadrinamiento lector como estrategia inclusiva en la escuela: fundamentos y claves para la implementación. Revista MAMAKUNA, 18, 78-89. https://revistas.unae.edu.ec/index.php/mamakuna/article/view/649/582

Un article de:

Joan Ronzano

Psicòleg, educador social i tècnic del Programa Komtü.

Tots hem anat a un restaurant a sopar i hem vist com s’entretenen els infants mentre els adults xerrem. Podeu tancar els ulls i visualitzar la imatge? Ara anem enrere, recordeu quan vosaltres éreu petits? Amb què jugàveu quan anàveu a un restaurant, esperàveu al metge per ser atesos o fèieu cua per entrar a algun lloc?

Segurament la imatge és ben diferent. Us convidem a buscar les 7 diferències entre les dues situacions, com aquells jocs típics que tots coneixem.

1. On miren els infants?
2. Amb qui parlen els infants?
3. Amb qui parlen els adults?
4. Qui està connectat amb qui o què?
5. Quin aprenentatge creus que s’està generant?
6. Quina emoció genera en tu aquesta imatge?
7. Quina creus que genera en els infants?

Continuem visualitzant. Ara imagina que estàs a un restaurant, amb un amic o la teva parella, o fins i tu tot sol/a, i vas amb un o diversos infants. Al cap d’una estona: “m’avorreixo!”, “què fem ara? O fins i tot comencen a discutir-se entre ells. Què podríem fer en una situació així?

Podem fer tants jocs com vulguem. Només necessitarem una llibreta i un llapis, o si no en portem, un tovalló de paper i un bolígraf que portem a sobre, o que fàcilment ens poden deixar. Us proposem jocs que fomentin la mirada mútua als ulls, el contacte tàctil entre les persones, el somriure, ja que tot això augmentarà el nostre vincle i connexió, i la qualitat d’aquest.

1. Jocs com “el penjat” que podem transformar en una bonica papallona que anirem construint pas a pas amb cada lletra errada.
2. Repte de paraules temàtiques. Dibuixem una graella on a les columnes posem: país, menjar, nom, animal, etc. i a les files posem lletres, ex. A: Alemanya; Anacards; Angel; Abella.
3. El joc de les paraules amagades. Buscar quines paraules podem formar amb algunes lletres de paraules escrites en una llista, ex. campana= mapa; cana; camp…
4. El joc de paraules encadenades. Continuem creant paraules a partir de l’última lletra: avió; ovella; amagar; riu…

I si són més petits de sis anys? Podem jugar a dibuixar el que vulguem, i l’altre ha d’endevinar què ha dibuixat; proposem dibuixar fruites de color vermell, o groc, o taronja; podem jugar al “veig veig una coseta vermella…”; podem portar un nino i jugar a fer joc simbòlic al restaurant: donem menjar al bebè, li canviem el bolquer, el posem a dormir, etc.

Amb tots aquests jocs estarem treballant la connexió, el desenvolupament de l’atenció, la concentració, la gestió de l’espera, la creativitat… i no necessita recarregar-se ni wifi!!!!
I a vosaltres, quines altres idees us han funcionat?

Un article de:

Rebeca López

Psicòloga, terapeuta familiar i tècnica del Programa Komtü.