Nous Cims

Córrer amunt i avall, saltar per tot arreu, nedar a la platja o anar en bicicleta llargues tardes d’estiu. Segurament, tots i totes tenim records divertits de la infantesa relacionats amb una, dues o potser moltes d’aquestes activitats i recordem aquests moments com a instants de joc, d’alegria, de goig i benestar en companyia de les nostres amistats.

I de vegades, a mesura que ens fem adults, algunes d’aquestes activitats deixen pas als estudis, a les obligacions laborals o, fins i tot, al temps d’oci mirant una sèrie a la infinitat de plataformes digitals. I allò que hem escoltat sovint de “fer esport millora la nostra salut, no només física sinó també emocional”, ho deixem per més endavant.

Per animar-te a practicar esport, i que la mandra no guanyi la partida, et compartim 8 evidències que relacionen l’esport amb el benestar emocional.

1. La pràctica esportiva millora el nostre estat d’ànim.

Està comprovat que dur a terme una activitat física regular, adequada al nostre estat de salut física, millora la qualitat de vida i la percepció de benestar general. I això és pel fet que, amb l’activitat física, el nostre cos genera quatre hormones que es coneixen com “el quartet de la felicitat”: serotonina, endorfina, oxitocina i dopamina.

2. La serotonina millora l’autoestima i la confiança.

Mentre practiquem esport, segreguem l’hormona de la serotonina, que implica superar els reptes que ens proposem. A més, si l’esport es fa en companyia, suposa formar part d’un grup amb qui ens identifiquem.

3. Les endorfines funcionen al cervell com un analgèsic natural.

En practicar esport, generem més quantitat d’endorfines, que posteriorment propicien un estat de relaxació, i ens ajuden a fer front a possibles situacions que ens generin estats d’estrès o de por.

4. La dopamina és el neurotransmissor del plaer per excel·lència.

I poques explicacions més calen si ens preguntem: qui no ha sentit plaer després de passar-s’ho bé practicant aquell esport que tant li agrada? I és que el nostre cervell segrega dopamina quan alguna cosa ens estimula o ens fa sentir bé.

5. L’oxitocina equilibra els vincles emocionals i afectius.

No només quan fem una abraçada al nostre fill o filla o a algú estimat, segreguem la famosa oxitocina, sinó que amb la pràctica esportiva compartida s’estableixen relacions que afavoreixen la creació d’aquesta hormona, que ajuda a equilibrar els vincles emocionals i afectius.

6. Fer esport millora la nostra condició física general.

A part de totes aquestes explicacions més de caire neurobiològic, és indubtable que fer esport millora la nostra condició física general que, a la vegada, disminueix la probabilitat de patir estrès, ansietat i ajuda a prevenir altres tipus de desregulacions en l’estat d’ànim. Hi ha estudis que han demostrat una relació directa entre la pràctica esportiva i la reducció en el consum de fàrmacs.

7. L’esport fomenta la comunicació interpersonal i intrapersonal.

La comunicació intrapersonal és una comunicació amb nosaltres mateixos/es. I és que la pràctica esportiva ens ajuda a conèixer-nos millor, a superar els reptes que ens proposem, a pensar en les nostres capacitats i habilitats i, de retruc, augmentar la nostra autoestima.

8. La pràctica esportiva promou les relacions socials.

L’última evidència és que fer esport ens rodeja de persones que també el practiquen, amb hàbits saludables. A més a més, ens permet fomentar les relacions socials i acabar amb un “tercer temps” rodejats de les nostres amistats.

I tu, ho deixes per demà o comences avui mateix?

Un article de:

Joan Ronzano.

Psicòleg i educador social. Tècnic del Programa Komtü.

Referències bibliogràfiques

Gómez-Zorita,S.,& Urdampilleta,A. (2013) Influencia de la dieta y la actividad físico-deportiva sobre el efecto de los fármacos. Facultad de Farmacia. Universidad del País Vasco (UPV-EHU)

León, F. J. G., Giménez, M. L., Bernalte, A., Dávila, J., & Cordeiro, J. A. Una aproximación desde la psicología de la salud. Grupo investigador en Psicología de la Salud. Universidad de Cádiz (UCA). Pai- 386-cts.

Les escoles tenen a l’infant, a l’alumnat, com a objectiu final de la seva intervenció educativa, tant en el vessant social (emocional, relacional…) com en el d’aprenentatge. Com bé sabem, perquè hi hagi un bon aprenentatge acadèmic, s’ha de produir un bon acompanyament emocional.

Si el nen/a té les necessitats vitals cobertes (i sentir-se estimat, valorat, comprès, és una necessitat vital), aleshores l’infant està molt més obert a qualsevol experiència de l’entorn, a l’aprenentatge.

Quins professionals intervenen en l’aprenentatge?

Hi ha molts professionals que treballen al voltant d’un escolar. Ens trobem a mestres, psicòlegs/es, psicopedagogs/es, logopedes, treballadors/es socials, tècnics/es d’integració social, monitors/es, educadors/es socials, psiquiatres… (segur que em deixo alguna categoria professional, demano disculpes per endavant, però és que n’hi ha moltes).

Si volem que el nen/a senti que és el centre de la nostra tasca educativa, hem d’aconseguir que totes aquestes categories professionals no siguin un sumatori (multi-disciplines), sinó que esdevinguin un ens disciplinari més global, amb connexió de totes les mirades professionals (inter-disciplines).

Per això, és determinant des de quina posició em col·loco amb les altres professions, com m’interrelaciono, per acompanyar al màxim l’infant, a través de la comunió des de totes les disciplines.

La batalla dels “egos” professionals

Moltes vegades, ens trobem amb companys/es que tenen una mirada oberta vers altres disciplines, però també ens hem creuat amb altres persones que es mostren més tancades, menys receptives al que poden aportar altres disciplines.

I aquí és on apareixen els “egos” professionals: la batalla entre saber què necessita l’infant, contra el que creu o opina un altre professional.

Tenir la sensació de “jo sé què li passa a aquest nen/a, si fem el que proposo, segurament, estarà millor”, és normal. Aquest “ego” professional denota claredat d’idees, seguretat vers la meva disciplina… Podem dir que és saludable un pensament d’aquest estil.

D’altra banda, és possible que aquest “ego” acabi generant superioritat amb altres companys/es, de l’estil “jo sí que sé què necessita. Tu estàs errat”.

És una frase contundent, però que pot ser un pensament intern que ens acompanyi i – lògicament – generi una actitud defensiva envers altres professionals. Perquè, encara que ho vulguem dissimular, un pensament d’aquest estil s’acaba transmetent en la relació professional, i ja no és tan beneficiós per a l’infant.

Com evitar la confrontació interdisciplinària?

T’has trobat mai amb un/a company/a – és igual de quina disciplina – que sempre creu que té la resposta correcta i sempre sap què necessita l’alumne/a o la seva família? I si surts de la seva “visió”, si la qüestiones, entres en una dialèctica poc productiva?

Tractar amb aquests professionals és més cansat que amb l’alumnat, el qual en sortirà perjudicat, i no avançarà com ho podria fer, ja que l’energia la posem més en nosaltres, en la nostra lluita, que en el nen/a o la família.

I quan passa això, quan es dona aquesta confrontació interdisciplinària, no deixem la nostra posició professional, sinó que internament ens enroquem amb les nostres idees i les portem a terme amb més ímpetu que abans.

Sovint, en les trobades amb els claustres, els dic que, per estar en sintonia interna amb nosaltres mateixos/es, és important que ens escoltem a nivell físic, emocional i cognitiu.

Poder observar com estic als tres nivells, prendre’n consciència, em permetrà regular-me i poder estar pel nen/a i per la classe d’una forma més neutra.

De forma simbòlica, els dic que facin un pas enrere o que s’aixequin de la cadira, deixant en ella aquella sensació física, aquella emoció, aquell pensament que els “distreu” de la relació amb l’alumnat. Posar-ho fora de mi, sentir que me’n distancio un moment, em permet internament regular-ho i estar pels altres des d’un lloc més present.

Així doncs, amb “l’ego” professional, amb el pensament de “jo sé què s’ha de fer” podríem fer quelcom similar. Deixar-lo fora o a la cadira, i relacionar-me amb els/les professionals amb la ment oberta, en benefici de l’infant.

Només, des d’una relació veritable, sense paranys i amb escolta activa, estarem en disposició de legitimar l’altre/a. Així, segur que aconseguim un espai de transformació, on totes les disciplines són benvingudes.

D’aquesta manera, cada professional, des de la seva especialitat, podrà aportar la seva visió, amb l’objectiu de sumar i no competir, i amb el propòsit de generar espais comuns d’unió i construcció.

Amb un to d’humor, però alhora autoreflexiu, et convido a què contestis la següent pregunta:

• I tu, quin posicionament ocupes: sumes o competeixes?

La resposta: deixo que cadascú es contesti des de la sinceritat, sabent què és el que hem de fer per posar l’infant al centre de la nostra actuació ?

Un article de:

Carles Bosch.

Psicòleg i terapeuta familiar. Tècnic del Programa Komtü.

Potser et preguntaràs: què fa un programa d’acompanyament emocional parlant sobre alimentació? Doncs, ho descobrim!

La importància de l’alimentació

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments del nostre cos, obtenir benestar i mantenir la nostra salut en forma.

Un estudi, publicat a la Revista Europea d’Epidemiologia (1), va observar els patrons alimentaris de més de 7.000 nens des del seu naixement fins als vuit anys i va concloure que el menjar que prenen els infants afecta la funció cerebral a llarg termini.

L’estudi mostra que els infants que prenen una dieta rica en nutrients, incloent-hi gran quantitat de fruites i verdures, assoleixen un coeficient intel·lectual més alt que aquells que consumeixen aliments processats, alts en greixos i sucre.

Com afecta l’alimentació als infants?

El cervell creix més ràpidament en els primers anys de vida, i continua el seu desenvolupament a l’adolescència. Per això, és important que els nens i nenes de totes les edats consumeixin una dieta rica en nutrients que garanteixi el seu correcte creixement i desenvolupament, tant físic com intel·lectual.

De fet, aquest camí s’inicia durant la lactància materna. Si les mares escullen una dieta rica en nutrients, contribueixen al desenvolupament cognitiu i a la salut en general.

I és que els nadons alimentats  amb  lactància materna exclusiva durant almenys sis mesos, presenten un coeficient intel·lectual més alt que la resta. Una dieta que inclou una gran proporció de llet materna també està relacionada amb un volum cerebral més gran a l’adolescència. Això és degut al DHA (àcid docosahexaenoic) que conté la llet materna, ja que el DHA és el principal component de les membranes de les cèl·lules cerebrals.

La llet materna no és només una important font de DHA, sinó que proporciona altres nutrients essencials per al desenvolupament cerebral, i millora el sistema immune, el respiratori i la salut en la infància

Després de la introducció d’aliments sòlids, un consum més gran de fruites i verdures s’associa amb un coeficient intel·lectual més alt i millors habilitats de la memòria quan els infants arriben als 4 anys. En els nens i nenes en edat escolar, la deficiència de vitamines i minerals, així com la ingesta d’aliments que fan pujar el colesterol (greixos saturats, per exemple) està lligat a la disminució de la intel·ligència i al baix rendiment acadèmic.

La nutrició i la hidratació són fonamentals per a l’aprenentatge. Els nostres infants necessiten tots els components bàsics d’una bona nutrició: proteïnes, carbohidrats i greixos. Si els proporcionem els aliments adequats, aquests impulsaran el cervell. En canvi, els hidrats de carboni simples i els aliments refinats causaran pujades de sucre, manca d’atenció i concentració.

Si pensem en l’acte de menjar, quina imatge et ve al cap?

Segurament, apareixen records amb connotacions socials i afectives. Menjar pot ser un acte per gaudir, pot ser un símbol cultural i religiós, pot ser un moment per compartir i celebrar… Però també pot ser un acte mediambiental i reivindicatiu: l’evidència científica mostra que les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) depenen, en gran part, dels processos generats durant l’obtenció dels aliments.

Per mitigar el canvi climàtic, cadascú de nosaltres podem contribuir a reduir les emissions relacionades amb els aliments, modificant els hàbits alimentaris. Com?

Les recomanacions per reduir les emissions de GEH inclouen menys consum de carn i productes lactis, i més vegetals frescos de producció local, de venda de proximitat i de temporada.

Aleshores, si reflexionem sobre l’educació dels infants, quin tipus de ciutadà ens agradaria educar? Un que només pensi a menjar allò que li agrada, o un que sigui capaç de triar allò que serà beneficiós pel seu organisme i pel planeta?

Com mengen els infants, actualment?

Les dades recollides recentment en enquestes del nostre entorn (2) mostren que els infants fan unes ingestes molt baixes d’hortalisses, fruites i llegums, i unes ingestes baixes de cereals integrals (pa, arròs, pasta, etc.).

En canvi, fan una ingesta molt elevada de carns i derivats, i també un excessiu consum de productes ultraprocessats amb un elevat contingut en sal, greixos no saludables i sucres afegits, així com una elevada utilització d’envasos i plàstics.

Per què les autoritats sanitàries proposen disminuir els sucres refinats?

Un excés de sucre refinat pot conduir a la resistència a la insulina. Això significa que el cos no és capaç d’utilitzar l’hormona insulina de manera eficient per al transport de sucre o glucosa de la sang als teixits.

La resistència a la insulina pot produir un dany a les cèl·lules cerebrals, ja que el cervell requereix grans quantitats de glucosa per funcionar i, si hi ha aquesta resistència, quedaria privat de nutrients.

Com podem evitar-ho?

Per ajudar a equilibrar els nivells de sucre a la sang, en lloc d’aliments amb sucre o midó processats, podem menjar carbohidrats més complexos, com ara cereals integrals, verdures, llegums i fruites.

Però… i què són els “temuts ultraprocessats”? Els podem evitar?

Són formulacions de diversos ingredients (normalment més de 5), elaborats gairebé sempre a través de processos industrials. A més de sal, sucre, olis i greixos, contenen substàncies i additius que, encara que són segurs, serveixen únicament per potenciar o modificar els gustos. S’acompanyen d’embalatges atractius i sofisticats que criden l’atenció dels nostres infants.

En aquesta categoria s’inclouen begudes carbonatades, ensucrades i energètiques; aperitius salats i ensucrats; brioixeria, pastisseria, galetes i cereals d’esmorzar; greixos per untar (margarines), iogurts de fruites i postres làctics; plats precuinats i preparats alimentaris a base de formatges; i càrnics processats com ara salsitxes, hamburgueses, embotits, etc.

10 consells per millorar l’alimentació i l’aprenentatge dels infants

Per acabar, com podem millorar l’alimentació i, per tant, l’aprenentatge i desenvolupament dels més petits?

1. Planifica l’alimentació setmanal

Seguint horaris regulars als àpats i evitant la improvisació.

2. Basa l’alimentació de la família en aliments d’origen vegetal.

Com ara fruites, hortalisses, oli d’oliva, pa integral, pastes, llegums, etc., i limita els aliments d’origen animal, seleccionant els baixos en greixos i poc processats.

3. Sigues el seu mirall: La família és el principal referent, també per a l’alimentació.

Si prens fruites i hortalisses variades diàriament, els teus fills i filles també acabaran fent-ho. Encara que en poden rebutjar algunes, tingues paciència i ofereix-les en diferents ocasions i amb diferents preparacions perquè les acceptin. Estan en constant transformació!

4. Utilitza les hortalisses al dinar i al sopar com a ingredients principals o en guarnicions; i les fruites per esmorzar, a les postres o entre hores.

Com més colors hi hagi, millor, ja que cada color dels aliments ofereix una àmplia gamma de vitamines, minerals i fito nutrients que ens ajuden a lluitar contra l’envelliment i les malalties cròniques, a més de ser bons per als sistemes cardiovasculars i immunològics.

5. Ofereix les fruites senceres en lloc de sucs o batuts.

Si triem sucs, naturals o comercials, millor no passar d’un got petit al dia. Els efectes metabòlics de la fruita no són iguals ni equiparables als que exerceixen els sucres dels sucs, ja que s’ingereixen més ràpidament que la fruita sense esprémer. Tampoc estem estimulant la masticació i eliminem gran part de la fibra. Hi ha dades que relacionen el consum de sucs de fruita amb el risc de patir càries dental.

6. “No els compris, que te’ls menjaràs!”

Evita tenir a casa aliments rics en sucre, en greixos poc saludables o molt salats, com ara pastisseria, begudes ensucrades, nèctars i altres begudes a base de fruites, menjar ràpid, aperitius fregits, etc. Procura tenir sempre a l’abast aliments saludables com ara fruita, fruits secs, hortalisses (pastanagues, tomàquets cherry…).

7. Estableix l’aigua com a beguda habitual durant els àpats i al llarg del dia.

No la substitueixis per altres begudes com ara refrescos o sucs. Evita les “begudes energètiques”, ja que tenen un alt contingut en cafeïna (aporten més de 15 mil·ligrams d’aquesta substància per 100 mil·lilitres de beguda). El Reglament (UE) 1169/2011 obliga a incloure la següent menció a l’etiquetatge de begudes amb alt contingut en cafeïna «Contingut elevat de cafeïna: No recomanat per a nens ni dones embarassades o en període de lactància».

“Les begudes energètiques amb sucres” poden contribuir a excedir la ingesta diària recomanada de sucres simples (50 g al dia segons la recomanació de l’OMS), ja que una llauna de 250 ml aporta entre 27,5 g i 30 g. Un consum excessiu de cafeïna pot provocar efectes fisiològics no desitjats com ara l’alteració de la son, tant en el temps de conciliació com en la durada; efectes psicològics i alteració del comportament, així com trastorns cardiovasculars. Aquests efectes són comuns a altres aliments que continguin cafeïna: cafè, te, xocolata, guaranà, etcètera.

8. No utilitzis els aliments com a càstig o premi.

Intenta transmetre als infants els valors positius que aporten els aliments: color, varietat, sabor, estacionalitat, sostenibilitat, etc.

9. Recupera les receptes tradicionals de la dieta mediterrània.

Especialment les que inclouen llegums, peixos, fruits secs, ous i hortalisses.

10. Fes que els teus fills i filles participin en la compra, la planificació i l’elaboració dels àpats.

D’aquesta manera, acceptaran més fàcilment els aliments i les receptes que cuineu a casa.

En conclusió, si cuidem l’alimentació dels nostres infants, estarem afavorint el seu desenvolupament cerebral i la seva capacitat d’aprenentatge. A més, proporcionant aliments saludables, contribuirem a un creixement saludable, responsable i amb un menor impacte ambiental.

Un article de:

Rebeca López.
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.

Bibliografia

• (1) Lisa G. Smithers, Rebecca K. Golley, Murthy N. Mittinty, Laima Brazionis, Kate Northstone, Pauline Emmett, John W. Lynch. Los patrones dietéticos a los 6, 15 y 24 meses de edad se asocian con el coeficiente intelectual a los 8 años . Revista Europea de Epidemiología , 2012; 27 (7): 525 DOI: 10.1007/s10654-012-9715-5
• L’alimentació saludable en l’etapa escolar. Guia per a famílies i escoles. (gencat.cat)
• Alimentació saludable per a infants i joves. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) (gencat.cat)
• Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), 2017. Disponible a: http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/esca/
• (2) Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. Encuesta Nacional de Alimentación en la Población Infantil y Adolescente (ENALIA), 2016. Disponible a: aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/subdetalle/enalia.htm

En els darrers anys, i cada cop més, sentim a parlar de les pràctiques restauratives. Però, què són realment aquestes pràctiques?

En el fons no són més que un seguit d’eines, recursos i, sobretot, maneres d’entendre el conflicte (com una oportunitat) i formes d’abordar-lo (des del respecte, la cura a les parts implicades i des d’una triple mirada de prevenció, detecció i actuació).

Avui us proposo posar el focus en la mediació com a pràctica escolar que ens permetrà un millor acompanyament emocional i que, alhora, facilita el desenvolupament d’habilitats, estratègies i eines per abordar el conflicte de l’alumnat que hi participa.

La mediació en el marc escolar

Aquesta és sens dubte una eina molt interessant, tant per a gestionar com per a prevenir conflictes, però també és una via excel·lent per a posar en joc aspectes fonamentals de l’educació emocional.

Mediació escolar i educació emocional van agafats de la mà des del moment en què es visualitza el conflicte com a una ocasió educativa, de formació i de creixement personal. Ambdues es retroalimenten i s’enforteixen mútuament a través de la vivència perquè, de fet, la mediació implica posar en el taulell de joc moltes de les competències que es potencien des de l’educació emocional.

Què aporta la mediació a l’educació emocional?

Podríem pensar que per fer una mediació n’hi ha prou amb conèixer les fases i el plantejament. No deu ser tan complicat, oi? Al capdavall, si els dos agents en conflicte estan asseguts a la mateixa taula, serà que ja estan disposats a arribar a un acord, no? Els mediadors plantegen 4 preguntes, deixem que els mediats s’escoltin i les propostes aniran sorgint…

Però, això no funciona així.

Formar-se com a mediador va molt més enllà d’aprendre una tècnica. Implica formar-se com a persona i diria que, sobretot, implica creixement emocional.

Formar part d’una mediació, com a mediat, implica molt més que exposar els mateixos punts de vista. Implica aixecar la mirada per veure l’altre i cercar noves formes de comunicació i relació que ens ajudin a trobar una solució vàlida per a tots.

Anem a veure algunes de les aportacions de la mediació a l’educació emocional:

La mediació potencia que s’integrin uns patrons de comunicació assertiva

L’estil comunicatiu influeix en l’origen, desenvolupament i gestió d’un conflicte. Probablement, uns mediadors amb un estil agressiu afegirien més llenya al foc, i uns mediats passius difícilment assolirien un acord satisfactori per a tots.

La mediació requereix uns canals, forma i estructura de comunicació adequats perquè el procés flueixi. Aquest és, doncs, un requisit indispensable en qualsevol bon mediador, que no només ho haurà d’aplicar en primera persona, sinó que haurà de facilitar l’entorn perquè tots els implicats respectin aquesta necessitat.

La mediació millora la consciència emocional

Les emocions formen part del conflicte. Un bon mediador no només no les pot ignorar, sinó que ha d’aprendre a abraçar-les des de la no implicació i el respecte. No és senzill, requereix pràctica.

El primer pas és saber-les identificar adequadament. Perquè, sovint, conjuntament amb l’emoció mostrada, coexisteixen altres emocions no expressades que ens ajuden a comprendre el conflicte amb major amplitud i profunditat.

En aquest punt, el mediador és també un facilitador en el procés de consciència emocional dels mediats.

La mediació exercita l’empatia

La mediació requereix posar-se en el lloc de l’altre. Sense perdre de vista les necessitats pròpies, cal tenir en compte a l’altre per tal de poder arribar a un acord mútuament beneficiós. Cal posar-se en les seves sabates, comprendre (no necessàriament compartir) les seves emocions i motius.

Aquest és sens dubte un gran exercici d’empatia sense el qual la mediació seria impossible.

La mediació afavoreix la regulació emocional de tots els implicats

El mediador viu una situació complexa al llarg del procés. Per una banda, ha d’animar els mediats a què exposin i comparteixin les seves emocions. Alhora, ha de gestionar les seves pròpies emocions perquè aquestes no interfereixin en el procés, tot procurant no inundar-se de les emocions dels mediats.

Per la seva banda, els mediats han de regular adequadament les seves emocions per tal de permetre que aquestes, estant presents en el procés, no l’eclipsin.

La mediació facilita la responsabilitat individual i la proactivitat

En la mediació, el conflicte no està en el focus, sinó que, en tot moment, mediador i mediats mantenen la mirada en un objectiu comú: trobar una solució satisfactòria per a totes les parts.

El mediador facilita que es pugui veure el conflicte com allò que ens ha portat aquí, i que els mediats es puguin plantejar: a partir d’aquí i donada l’adversitat, què puc fer per canviar-ho? Què hi puc aportar?

Conclusions

La mediació aporta molt més que una estructura en la gestió del conflicte. Aporta un bé que en Educació Emocional és molt important: la vivència.

A través d’aquesta vivència, els agents implicats poden posar en joc i transferir aprenentatges i competències que, d’altre forma, podrien quedar en simples paraules. Per tant, la mediació ajuda a donar forma, a regar i fer créixer aquesta llavor que posa l’educació emocional en cadascuna de les activitats executades.

Un article de:

Anna Rallo

Psicopedagoga i tècnica del Programa Komtü.

Després d’un dia dur a la feina o d’una discussió amb la parella, alguna vegada hem pensat: “Que bé estaria jo sol o sola ara mateix en una illa deserta!”. Però, imagina’t que, per un moment, el desig es fa realitat. Quant temps estaries disposat/da a ser-hi sense la teva parella, família, fills, amics, companys de feina…? Segur que la teva resposta seria: “no pas gaire temps!”.

Segurament, en alguna ocasió haurem escoltat la cita d’Aristòtil: “L’home és un ésser social per naturalesa”. Ja des de l’Antiga Grècia, o potser molt abans, s’ha considerat que som éssers socials i que la relació amb els altres és fonamental per poder viure. No només això, sinó que sabem que ja des de ben petits ens desenvolupem a partir de les relacions que mantenim amb les persones que ens cuiden i ens envolten. Per tant, poder establir i mantenir unes bones relacions amb els altres, ja sigui a la família o amb els companys de feina, ens aportarà tranquil·litat, benestar i qualitat de vida. Però què podem fer nosaltres per fomentar aquestes bones relacions i evitar així els conflictes?

5 claus per establir bones relacions amb els altres

1. 1. Les emocions. Tenen molt a veure en les relacions que establim amb els altres. Sovint són aquestes les que ens empenyen a moure’ns, a actuar d’una determinada manera i no d’una altra. De fet, les persones som sensibles als canvis emocionals que es produeixen en nosaltres mateixos i en les persones que ens envolten. Per tant, una bona observació, reconeixement i expressió d’aquestes emocions ens podran ser de molta utilitat per comprendre’ns i comprendre a l’altre.
   2. La comunicació. Què vull comunicar, de quina manera ho vull fer, on ho faré, en quin moment, a qui ho vull fer saber…? Pensar prèviament en aquestes qüestions a l’hora de comunicar-nos és molt important per a poder establir bones relacions amb els altres. Però no només això: és tan important el nostre llenguatge verbal com el no verbal. El que comuniquem als altres a partir dels nostres gestos, mirades, moviments, to de veu, etc. té un impacte i un pes tan o més important que les paraules que utilitzem.
   3. L’escolta. Tan important és parlar com saber escoltar. De vegades cal practicar el posar-nos en “mode avió” amb els altres. Quan estem amb la nostra parella, amb els nostres fills o un bon amic, i ens està explicant algun fet important per a ell/a, cal posar-hi tota la nostra presència i escoltar activament allò que ens està compartint, donant un espai de qualitat a la relació. El “mode avió” del nostre aparell mòbil el fa aturar-se per un moment de transmetre i rebre dades. Per a nosaltres seria deixar per un moment de banda allò que molts cops ens desconnecta, com es la càrrega de feina, la discussió que he tingut aquest matí o els maldecaps varis i connectar-nos de manera singular amb qui ens estem relacionant.
   4. Les suposicions. Si alguna intenció o quelcom que no sabem de l’altre ens genera una certa inquietud, angoixa o malestar, podem fer dues coses: fer intuïcions i arriscar-nos a malentesos o bé preguntar per allò que desconeixem per tal d’aclarir i evitar d’aquesta manera les suposicions. Poder establir una relació amb els altres basada en la confiança i transparència ens ajudarà a crear uns vincles més positius, ens ajudarà a evitar els malentesos i, al cap i la fi, ens ajudarà a estar millor amb qui ens envolta.
   5. Les accions. Però no sempre tot el que rebem de l’altra persona ens agrada. Es important expressar allò que ens agradaria o que desitgem de l’altre, i també poder expressar el que ens genera malestar. A l’hora de comunicar-ho, però, és important poder diferenciar l’acció concreta de la persona. I és que no es mateix dir “no m’ha agradat com m’has parlat” a dir “ets un malparlat”. Si hem de ser crítics, és important fer-ho posant èmfasi en les accions i no en la persona.

Un article de:

Joan Ronzano

Psicòleg i educador social. Tècnic del Programa Komtü.

En aquesta època de l’any és habitual regalar joguines als nostres fills i filles, o a algun infant de la nostra família. Saber que rebran regals genera il·lusió en els infants però també és normal que estiguin més nerviosos i inquiets.

Les joguines, a més de ser divertides, poden ser un factor determinant pel desenvolupament dels infants. Per ajudar-vos a que el vostre regal pugui ser alhora divertit i ajudar al desenvolupament dels nens i nenes, l’equip de psicòlegs i terapeutes del Programa Komtü us ha preparat una llistat de joguines que ajuden a afavorir el benestar emocional dels infants.

Joguines per afavorir el benestar emocional dels infants

• Pops reversibles

• Story cubes

• Plastilina

• Pop it

• El Monstre de colors

• Ikonikus

El dia de Tots Sants és un moment en què recordem en família a persones estimades que ja no hi són. Com parlar sobre el dol i la mort amb els infants? L’equip Komtü hem fet un recopilatori de contes amb missatges que ens poden ajudar a tenir cura del benestar emocional dels més petits en processos de dol i en el moment d’abordar temes com la mort, el dolor pel buit o els records que ens entristeixen.

Us hem deixat els enllaços als títols dels contes. Segur que els podeu trobar a la biblioteca o llibreria més propera!