Nous Cims

Amb l’estil de vida que vivim moltes persones actualment, ens pot resultar complex connectar amb el moment present, no només amb els fets o esdeveniments que ens estan passant, sinó també amb quines emocions ens desperten i ens generen les diferents situacions que ens trobem en el dia a dia.

Vivim en un món molt competitiu, arriscat, dinàmic i on tot canvia cada segon. La realitat és efímera, les relacions líquides. Cada vegada hi ha més tendència a la immediatesa, donant molta importància als èxits i assoliments, però no a la permanència i la cura d’aquests. Tot és ràpid i fugaç, generant la sensació que el temps se’ns escapa de les mans, fet que ens pot portar a un estat d’activació constant, d’alerta i a una alta exigència i frustració cap a nosaltres mateixes. Alhora, ens trobem davant d’un aparador, on tot és fotografiat o gravat i el moment present es perd.

Com aprendre a gaudir de l’aquí i l’ara?

Per gaudir del present, de l’aquí i l’ara, hem de mostrar agraïment per allò que tenim i el que som, en comptes d’anhelar i viure pendents de coses que potser no existeixen ni existiran mai, i de records i experiències passades.

Hem de deixar de mirar al passat, pensant i culpabilitzant-nos de les oportunitats desaprofitades, dels objectius no aconseguits, recordant el que hem perdut i el que no vam viure.

Alhora, no hem d’anar a l’altre extrem i hem d’evitar focalitzar-nos només en el futur per no dipositar altes expectatives en ell, amb angoixa i neguit per allò que vindrà i el que he de fer demà. D’aquesta manera, podràs començar a viure el present amb actitud i de manera plena, conscient de tot allò que es dona al teu voltant, oberta a sentir el que et passa tal com és i acceptant el que sents en cada moment, sense reprimir-te ni jutjar-te, per poder afrontar el futur amb expectatives realistes i amb resolució.

La importància de trobar temps de qualitat per a nosaltres mateixes

Davant d’aquesta realitat, el temps per una mateixa, el fet de permetre’ns connectar amb l’aquí i l’ara, és imprescindible i cada vegada més necessari. Un temps de qualitat, que no cal que sigui un temps molt llarg, o un temps definit i estructurat, sinó un temps que ens permeti gaudir del present i sentir-nos connectades.

Ens podem trobar que, amb la quantitat de tasques que tenim pendents, ens costi trobar moments de calma i connexió, però cal recordar que no importa tant la quantitat, sinó la qualitat.

En aquest sentit, quan parlem de qualitat, parlem de poder trobar un moment per desconnectar la ment de les exigències del dia a dia, les pressions i el pes que portem a sobre i que alenteix el nostre pas. Dedicar temps a estar amb mi mateixa, a conèixer-me acceptar-me i estimar-me com soc. Detectar què necessito, què vull i què m’agrada amb una mirada oberta a sentir i experimentar.

En definitiva, cultivar l’atenció plena en allò que fem, cuidar la nostra autoestima i invertir el temps de manera intel·ligent, perquè aquest temps que dediquem a estar amb un mateix, té un valor incalculable i sanador: és un temps de respir, un té o cafè al sofà, una lectura al sol, un passeig, un bany, assaborir el nostre plat de menjar preferit, una conversa amb un ésser estimat … Un moment de parar, de calma, de connectar amb el moment present sense pensar en res més que en gaudir-lo i sense sentir culpa de tenir-lo.

Deixar per un moment el control, el que no he fet i el que em queda per fer. Apreciar el que ens sembla que és no fer res, que en realitat és fer molt, ja que significa parar, mirar-nos, escoltar-nos, cuidar-nos i permetre’ns un espai propi. On ens puguem donar valor, reconèixer-nos, empoderar-nos i també on puguem ser conscients de com estem:

• Què em fa estar bé i què no
• Què és real i què no ho és
• Acceptar la realitat i veure que hi ha de mi
• Què puc fer jo per canviar el que no m’agrada d’aquesta i què no és modificable

Amb aquestes reflexions podrem passar a un estat d’acceptació i defugir de la lluita que només ens genera desgast i malestar, perquè realment la màxima del propi benestar recau en un mateix.

Estar aquí i ara, ser conscients de les nostres necessitats actuals, de les nostres emocions o els sentiments que flueixen pel nostre cos, tenen un efecte molt positiu en moltes àrees de funcionament del nostre organisme i de la nostra ment, així com en l’activitat humana en general.

Posar-hi consciència és el primer pas per fer-ho. Aquí i ara.

Un article de:

Lídia Borrell.

Terapeuta familiar i educadora social. Tècnica del Programa Komtü.

Per celebrar Sant Jordi us volem fer arribar diferents recomanacions de llibres que ens parlen d’emocions per a poder gaudir d’una lectura apassionant en família. Hi trobareu recomanacions per diferents edats, des dels més petits fins a nosaltres mateixos/es.

Abans, però volem compartir amb vosaltres breument els beneficis que ens pot generar una bona lectura en companyia dels nostres fills/es i unes preguntes a fer-nos els propis adults abans d’iniciar l’esperat moment de lectura compartida!

Vincle, emocions i aprenentatge a través de la lectura

Els infants necessiten ser vistos i escoltats, sentir-se segurs i protegits. Han de sentir que els adults de referència, com sou els pares, mares i els i les mestres que dia a dia els acompanyeu, s’interessen pel seu benestar i volen compartir moments conjunts.

A mesura que els infants van creixent, hem d’anar buscant un equilibri entre la construcció del vincle de seguretat i el potenciar l’autonomia de l’infant tenint sempre en compte el seu moment evolutiu. I una magnífica oportunitat per poder establir aquest vincle ens l’ofereix la lectura i els llibres. Per exemple, llegir en veu alta als infants els aporta beneficis a nivell cognitiu, emocional i també cultural.

L’ambient de familiaritat que es va desenvolupant amb els infants quan es comparteixen contes amb adults que es preocupen per ells i elles és el millor regal que les famílies i els qui tenen cura dels nens, podem oferir-los, acompanyant-los a emprendre un excitant viatge a la carrera del seu aprenentatge i al gust per la lectura.

Recomanacions prèvies

Preguntes a fer-se abans d’iniciar les lectures amb infants sobre emocions:

• Què li vull explicar? Serà clau per triar el contingut del llibre a escollir. D’altra banda, assegurar-nos que estigui recomanat per la seva edat.
• Quina sensació li vull transmetre? Serà important triar bé les il·lustracions, perquè tindran un gran impacte en l’infant. Potser necessitarem parlar del dol, però no amb unes imatges fosques que generin energies que poden generar por o desconcert.
• És el millor moment del nen/a? Per exemple, voler llegir un llibre sobre les enrabiades quan el nen o nena està passant per una és un bon exemple de moment inadequat, perquè el cervell no pot fer un aprenentatge quan està bloquejat. Aquesta mateixa informació l’entendrà molt millor en un moment de plaer i equilibri.
• És el millor moment del dia? Recordem que els infants, a les nits, estan més introspectius, i si el llibre aborda les seves emocions no tindran temps de processar-les abans de dormir. Els temes delicats, millor durant el dia i amb marge per l’elaboració acompanyada. Però si és un bon moment per llegir-li un conte que el relaxi per a descansar.
• Tinc l’actitud adequada? Per llegir un llibre sobre les emocions a un infant ens hem d’assegurar d’estar a un moment tranquil i serè, i poder fer-ho amb veu dolça que el faci sentir segur.
• Està massa sensible al tema? Podem fer una primera aproximació sense parlar de les seves emocions. Li podem demanar, per exemple: “Creus que jo m’enfadaria en aquesta situació?” o “Com creus que se sentiria el teu amic Pere?”. Així treballarem indirectament les emocions sense atabalar massa l’infant.
• L’ambient ens juga a favor? Un ambient agradable, acollidor i tranquil afavoreix la lectura, la comprensió de la història, el diàleg i la reflexió.

Extret de https://bibliotecacopc.odilotk.es/

0 a 3 anys – primera infància

• “El peix irisat”: Autor/a: Marcus Pfister
  El clàssic infantil guardonat amb què els/les més petits/es de la casa aprendran valors tan importants com ara l’amistat i la generositat.
  Al fons del mar, hi viu el peix Irisat, l’animal més bonic de tot l’oceà gràcies a les seves escates brillants de colors. Però també és el peix més solitari, ningú no vol estar amb ell. Com aconseguirà tornar a ser feliç?
• “De vegades”: Autor/a: Emma Dodd
  Un conte recomanat per parlar sobre com ens sentim. De vegades està content. De vegades està trist. De vegades és amable. De vegades és maleducat… Però l’elefantet sap que la mare sempre l’estimarà.
• “El fil invisible”: Autor/a: Miriam Tirado
  Un conte sobre els vincles que ens uneixen amb els qui més estimem. La Nura ha descobert el secret que amaga el melic. Ara ja sap que en surt un fil invisible que la uneix a totes les persones que més s’estima: la mare, el pare, els avis, els tiets, els cosins, els amics…
  S’ha acabat tenint por quan no estiguin amb ella perquè sap que aquest fil la lliga a ells més enllà del temps i de l’espai i que els connecta sempre!
  Un conte sobre els vincles que ens uneixen amb els qui més estimem, i sobre com, sovint, les coses més importants són aquelles que no es veuen.
• “Benvingut senyor malestar”: Autor/a: Miriam Tirado i Joan Turu
  El Max estava estrany des que havia tingut la seva germana, no sabia què li passava, i s’enfadava molt sovint amb els seus pares. Però la seva mare també se sentia confosa, això de tenir dos fills era nou per a ella. Cada dia que passava, la situació es complicava més, però llavors, PUM, va aparèixer
  un follet, amb barret i maletí, que es presenta a la família com el senyor Malestar i els ajudà a detectar què els passa i com connectar de nou.

4 a 8 anys – infància

• “Els 4 cervells de l’arantxa”: Autor/a: Rafa Guerrero
  Intel·ligència emocional i vincles sans. Aquest llibre ens explica de manera senzilla i a partir d’uns divertits personatges, com el cervell es divideix en 4 parts i cadascuna té encarregada una tasca concreta, però com necessitem l’ajuda dels adults per aconseguir la calma i l’equilibri de totes elles. Si volem potenciar el desenvolupament del cervell dels nostres fills/es, és imprescindible la nostra mirada incondicional.
• “De gran vull ser… Feliç”: Autor/a: Anna Morató
  Perquè ser feliç no és estar content només quan les coses van bé. Aquest llibre recull 6 contes curts i entranyables per fer que els nens i nenes aprenguin a ser feliços des de petits. Temes tan importants com el poder de les paraules, el valor de les coses, l’actitud amb els altres, la confiança en un mateix, l’autoestima i la gestió de la frustració, explicats d’una manera amena i comprensible per a tots. Petites històries que t’ajudaran a crear un ambient positiu i a preparar-los per al futur.
• “Alícia i el cervell meravellós”: Autor/a: Nazareth Castellanos
  En aquest conte, la reconeguda neurocientífica Nazareth Castellanos, explica als més petits com funciona el cervell i com el podem cuidar per fer-lo créixer.
  En aquest meravellós conte il·lustrat, aprendrem per a què serveix, de quines parts està format, d’on venen les emocions i moltes coses més al costat de l’Alicia i la conilleta Cajal!
• “Crec en tu”: Autor/a: Anna Morató
  Consta de sis contes que ens ajudaran a prendre bones decisions. En Crec en tu es tracten temes tan rellevants com ara la perseverança, pensar per un mateix, l’avorriment, la paciència, com es pot gestionar l’enuig i el valor de les coses que importen de debò, mitjançant metàfores molt senzilles i potents. Cada conte ofereix una eina que servirà a les persones lectores per fomentar que creguin en ells i elles mateixos, quan vegin que són capaços de fer front i resoldre moltes situacions que es trobaran al llarg de la vida.
  Perquè els infants creguin en ells mateixos, també és fonamental que sàpiguen que nosaltres creiem en ells i elles, que els donem suport i que sempre podran comptar amb nosaltres.
• “Què necessito quan m’enfado?”: Autor/a: Tania García
  Quants cops ens ha vingut la idea al cap que ens falten estratègies per gestionar (pares i fills) les rebequeries dels menuts? En aquest àlbum, l’autora ens ajuda a entendre les rebequeries dels infants i a saber com guiar-los perquè aprenguin a comprendre’s a ells mateixos i a banda, ajuda als nens i nenes a reconèixer les empipades i la ràbia i a integrar-ho com una part més en la seva evolució com a persones.
• “Què necessito quan tinc por?”: Autor/a: Tania García
  Sovint les mares, pares, cuidadors i cuidadores no sabem què fer quan els nostres fills i filles experimenten por. No sabem com acompanyar-los emocionalment en aquests moments tan complicats que trenquen l’harmonia familiar.
  L’autora ens acompanya en entendre les pors dels fills i filles i a saber com guiar-los perquè aprenguin a comprendre’s a ells mateixos i alhora, ajudar als nens i nenes a reconèixer la por, a entendre-la com una emoció natural i a expressar què necessiten emocionalment quan l’experimenten.
• “Un cistell de cireres”: Autor/a: Alba Castellví Miquel
  Els grans fem el que podem però els petits, de vegades, ho volen tot, no tenen ganes d’esforçar-se, ens fan repetir les coses un cop i un altre, fan el que no haurien de fer i s’aficionen massa a les pantalles… Són el millor que tenim, però educar-los és tot un repte.
  Aquests set contes tracten temes com l’autonomia, l’autoestima, l’esforç, la frustració i l’oci electrònic, i ens serveixen per educar alhora que ens divertim.

8 a 12 anys – preadolescència

• “A les teves sabates”: Autor/a: Meritxell García
  Els mitjons de la Mimí s’han foradat i la seva mare l’acompanya a comprar-se’n uns de nous. En tria uns amb un dibuix d’un centpeus… però el que ella no sap és que es tracta d’uns mitjons màgics que li permetran posar-se a la pell dels seus éssers estimats gràcies al joc infantil de jugar a posar-se sabates d’altres persones. Què descobrirà la Mimí sobre els sentiments dels altres i, fins i tot, sobre els seus, gràcies a aquests mitjons màgics?
  «L’empatia és el fil invisible que ens connecta com a persones. L’empatia és veure el món des dels ulls d’una altra persona, no sent tu, sinó sent l’altre. L’empatia és un mirall.»
• “Macompanyes?”: Autor/a: Rafa Guerrero
  Segurament hem sentit a parlar sobre l’aferrament segur. Aquest es basa en uns vincles entre figures marentals o parentals i fills i filles des del respecte, la seguretat, l’afecte i els bons tractes.
  En aquest conte, la Sira és una nena molt valenta a qui li encanta provar coses noves, encara que, a vegades, li fa por allò desconegut. En aquestes situacions, els seus pares sempre són al seu costat per a tranquil·litzar-la i donar-li la confiança que necessita. Quan Sira se sent protegida i segura… no hi ha gairebé res que se li resisteixi!
  Els referents adults aconseguim que els infants que cuidem desenvolupin una inclinació segura quan cobrim les seves necessitats emocionals. Els nens/es necessiten la mirada incondicional de les seves figures de referència, així com temps de dedicació plena. Sentir-se protegits i estimats pels seus referents és fonamental per a una inclinació segura.
• “Invisible”: Autor/a: Eloy Moreno
  Qui no ha volgut mai ser invisible? Qui no ha desitjat mai deixar de ser-ho? El nou àlbum d’Eloy Moreno recull el millor de dos mons: el format de la col·lecció Contes per Contar entre Dos i la història que ha emocionat centenars de milers de lectors. I a més:
  • Preguntes perquè els nens i nenes hi participin.
  • Personatges amb què els nens i les nenes s’identifiquen.
  • Il·lustracions que els ajuden a desenvolupar les seves habilitats d’observació.
  • Un text cuidat que impulsa el desenvolupament de les emocions.

En definitiva, un llibre amb què infants i adults podran no només divertir-se, sinó que també aprendran, participaran i, sobretot, viuran junts un moment molt especial.

• “I si ens entenem?”:  Autor/a: Anna Morató
  Tres històries per aprendre a ser bon company i companya i dissuadir de situacions de bullying tractant les emocions, els valors i els hàbits.
  L’assetjament escolar és un problema molt complex i més freqüent que no ens pensem. Per aquest motiu, és important parlar-ne amb els nens/es abans que els afecti, perquè, si es troben en una situació d’assetjament o la presencien, la puguin reconèixer. Cadascuna d’aquestes tres històries se
  centra en un dels diferents grups que intervenen en l’assetjament escolar: els que el pateixen, els que el provoquen i els que en són testimonis.
  En aquestes tres històries se’ns planteja reflexionar sobre l’apoderament, el respecte, l’empatia i sobre ser bon company o companya, valors molt importants perquè els nostres fills i filles sàpiguen com reaccionar davant situacions de bullying.

A partir de 12 anys – adolescència

• “Emocions a Dojo! Quina aventura”: Autor/a: David Bueno i Maria Tricas
  Les emocions són una part molt important de la nostra vida. Si les coneixem i aprenem a viure amb elles, ens sentirem més a gust! Les emocions es generen al cervell, però les notem al cor i ens afecten a tot el cos… i més intensament quan s’apropa l’adolescència.
  Viu les emocions i no les amaguis, però alhora tingues cura del teu estat emocional i dels qui t’envolten.
• “Coneix el teu cervell per aprendre a aprendre”: Autor/a: Héctor Ruiz Martín
  Com aprèn el teu cervell i què pots fer per treure partit de tot el seu potencial? En aquest llibre, l’expert en neurociència i psicologia educativa Héctor Ruiz Martín comparteix amb els més joves els seus coneixements sobre com aprenem i, en concret, sobre les accions i circumstàncies que
  ens ajuden a aprendre millor.
  Amb un estil directe i molt amè, els alumnes de 12 anys en endavant aprendran estratègies com la pràctica de l’evocació, la pràctica entrellaçada o l’estudi elaboratiu, descobriran la importància de planificarse i no deixar-ho tot per l’últim moment, i apreciaran els beneficis de col·laborar per aprendre. En altres paraules, aprendran a aprendre.

Adults

• “Els beneficis de llegir en veu alta”: Autor/a: David Bueno, Anna Forés i Antoni Ruiz
  De la mà de David Bueno, neurocientífic i membre de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, i acompanyat d’Anna Forés i Antoni Ruiz Bueno, demostra a partir de l’estudi d’unes dues mil famílies que “llegir en veu alta als infants els ajuda a aprendre a llegir, a gaudir de la lectura i a no abandonar aquest hàbit quan arriben a l’adolescència”.
  En aquest llibre, s’explica que llegir en veu alta als infants genera una sèrie de beneficis tant a nivell cognitiu, ja que genera connexions a nivell neuronal i ajuda a l’aprenentatge de la lectura, com a nivell emocional i cultural.
• “Estima’m quan menys m’ho mereixi, perquè és quan més ho necessito”: Autor/a: Jaume Funes
  Aquest llibre parla de les nostres principals incerteses educatives. Pot ser llegit en qualsevol ordre i s’organitza en dues grans parts. La primera intenta resumir reflexions i criteris per conviure activament i positivament amb els nois i noies adolescents. La segona és una aplicació pràctica a
  quatre grans preocupacions adultes: la sobreprotecció, el paper de l’escola, l’equilibri emocional i la comprensió de la societat.
  I, sobretot, deixeu-los créixer i mireu d’entendre que les seves respostes, aparentment dures, no són més que missatges ocults per continuar sentintse estimats, per no descobrir la vida en soledat.
• “El cervell de l’adolescent”: Autor/a: David Bueno
  Un discurs únic que ens ajuda a entendre com és i com madura el cervell dels adolescents, quin sentit vital té aquest període tan crucial i rellevant per a la nostra espècie i quines coses podem posar en pràctica perquè sigui fructífer i perquè serveixi de trampolí per assolir una etapa adulta sana, digna i dignificant.
  Una aproximació divulgativa que se sustenta en els coneixements científics actuals dels camps de la biologia, la neurociència, la genètica, l’evolució, la sociologia, la psicologia i l’educació.
• “Enrabiats”: Autor/a: Miriam Tirado
  Les enrabiades dels nostres fills ens descol·loquen i ens fan perdre els nervis. Fins tot posen a prova la paciència dels pares més conscients i respectuosos. Però aquestes enrabiades també ens poden ajudar a saber què els passa.
  Aquest llibre no pretén donar lliçons sobre com podem posar fi a les enrabiades dels nostres fills. Més aviat ens fa contemplar-les com una gran oportunitat de creixement i aprenentatge personal. Des de la seva experiència com a mare de dues filles i experta en criança conscient, Míriam Tirado ens dóna consells i eines per educar els més petits de la casa des d’una altra perspectiva, més serena, respectuosa i amb sentit de l’humor.

Fes clic per descarregar el document “Recomanacions de llibres Sant Jordi 2023” en pdf

Fa uns dies, mentre conduïa escoltant un pòdcast – aquest format que està revolucionant la comunicació en els últims anys – s’explicava d’on provenen els cognoms i perquè van sorgir (mai m’havia fet aquesta pregunta, però no sempre hem tingut cognoms!)

Molt resumidament, abans que ens posessin els cognoms de les nostres mares i pares en néixer, evidentment ja hi existien llaços familiars que ens unien. Avis, pares i fills/es convivien en unitats familiars, sota el mateix sostre, però calia una identitat per practicitat, per ser part del grup, identificar-se amb aquest i, així, poder heretar les terres i propietats en cas que la família en disposés (evitant que vingués un estrany i ens suplantés).

Avui en dia, continua sent molt important formar part d’un grup, tenir una identitat compartida i, en definitiva, pertànyer a algun sistema més gran que al d’un mateix.

Però i què passa en altres esferes en què no hi ha un cognom que ens identifica entre nosaltres? Com es forma part d’un grup? Què és allò que ens uneix entre nosaltres i ens permet treballar millor?

El sentiment de pertinença a un grup

Si tenim en compte el món animal, podem observar en els mamífers la importància d’allò que anomenem ramat o “manada”. Un nou mamífer, sense la protecció dels seus iguals, possiblement no sobreviuria gaires dies.

En els humans, que ens passaria exactament el mateix, hem anat un pas més enllà amb la gran capacitat de pensament i consciència que disposem i, avui en dia, coneixem la importància del sentiment de pertinença a un grup – entenent com a grup en el sentit ampli, ja sigui la família, els companys a la feina, els iguals a l’escola o els amics de l’equip de futbol, per posar només uns exemples.

A banda de pertànyer, ens hi hem de sentir part, ser reconeguts i acceptats en aquells grups i col·lectius on estem inclosos. Podem afirmar, doncs, que no només hem de formar part d’un grup, sistema o equip, sinó que serà molt important funcionar i sentir-se part d’aquest.

Com funcionen els equips de treball?

Si ens centrem en el funcionament dels equips de treball, comptem amb algunes evidències que s’han demostrat imprescindibles per a un bon clima en aquests. Anem a veure algunes claus:

1. Estructura

Com a la família, on els pares han de fer de pares i cuidar-se’n dels fills, i no al revés i on cadascú ocupa un rol i té una funció determinada, als equips de treball és important també poder comptar amb una estructura clara i definida. Per exemple, el cap ha de fer de cap i assumir-ne el lideratge, donant suport a la resta de l’equip. Sabem que, quan un lloc no és ocupat per la persona que li correspon, algú altre del grup pot assumir-lo fent trontollar la seva estructura i funcionament.

2. Seguretat

És imprescindible sentir-la en els equips que en formem part. Com ja hem apuntat anteriorment, els humans tenim la gran i complexa capacitat de ser conscients i posar-li nom a com ens sentim i com es poden sentir els altres. Saber que podem expressar el que necessitem, com ens sentim o com ens agradaria funcionar, sense por a ser desqualificats, és un element bàsic en el bon funcionament dels equips.

3. Confiança

Unes relacions entre els membres dels equips basades en una confiança mútua i una comunicació respectuosa, sabent que allò que pugui expressar serà rebut des de la creença que volem el millor per l’equip, i no només per a un mateix, determina que les relacions que es creïn ens generin tranquil·litat, benestar i sintonia.

4. Reconeixement

Com ja hem apuntat, la condició de treballar dins d’un equip determinat no comporta directament tenir-ne un reconeixement. Entenem per ser reconeguts el fet de valorar el que aporta cadascú a l’equip, des del més nou fins al més antic, des del més experimentat fins al més novell. Tothom disposa d’alguna habilitat que suma i aporta a l’equip, i poder verbalitzar-les i comunicar-les a la resta ens genera un sentiment d’equip.

5. Identitat

Hem començat parlant d’aquest aspecte a través dels cognoms, que ens donen una identitat familiar, entre altres aspectes, però en els equips de treball també és important disposar d’una identitat compartida. Els equips tenim un objectiu comú i caminant plegats ens serà més fàcil d’assolir.

Per finalitzar, m’agradaria compartir dues frases que resumeixen la importància del treball en equip i que formen part de la mirada que tinc cap als equips. Segur que coneixeu en Michael Jordan, mític jugador de bàsquet de l’NBA, que destacava pel seu gran talent en aquest esport. Durant una entrevista va afirmar que “el talent guanya partits, però l’equip guanya campionats”, remarcant la suma de tots els jugadors de l’equip per l’assoliment dels èxits esportius aconseguits. I és que estem convençuts del fet que “treballar en equip divideix la feina i multiplica els resultats”.

Referències

Pòdcast: ‘No te lo habías preguntado: Cómo empezamos a tener apellidos?’, de Judith Tiral.

Un article de:

Joan Ronzano.

Psicòleg i educador social. Tècnic del Programa Komtü.

Per educar un infant, fa falta tota una tribu

Proverbi africà

Molt s’ha escrit sobre aquest tema, i, tot i això, la participació de les famílies en la vida escolar continua essent un dels “cavalls de batalla” dels entorns educatius.

Què fem, o què deixem de fer perquè les famílies no acabin de percebre’ns com alguna cosa indestriable en la vida dels seus fills i filles? És que potser no parlem el mateix llenguatge? O no els oferim allò que exactament necessiten?

No és la nostra pretensió treure aquí el desllorigador, seria excessivament pretensiós per part nostra, però sí que podem aportar algunes idees, que segurament les sabeu, però a les quals, probablement, no prestem suficient atenció.

La implicació de les famílies en el procés escolar dels infants

L’eina principal amb què els docents comptem és la nostra presència, una PRESÈNCIA en majúscules, que entre altres coses, ve a dir que la relació es crea a partir de molts moments sovint no planificats, a les entrades i sortides de l’escola, a les agendes, a les converses informals… sempre que posem intencionalitat i consciència.

Aquests petits moments poden esdevenir llavors per a una relació de qualitat, confiança i d’ajuda mútua, perquè no ho oblidem: els i les docents també necessitem, i molt, de les famílies perquè la nostra feina doni els fruits que tots volem.

Un somriure, un “em quedo uns minuts parlant”, una mirada franca, dir-los pel nom de pila, una encaixada de mans, una carícia als cabells del nano davant dels seus pares… són només petits exemples de com construir una relació de confiança sense gairebé ni adonar-nos. De forma subtil els estem dient “et veig, sé que estàs aquí, el teu fill/a m’importa”. I aquest missatge va calant…

A més, PRESÈNCIA també vol dir una actitud determinada, conscient i intencional que facilitarà, i molt, que les famílies ens percebin com uns aliats en l’educació dels seus fills. Per ser més concrets, parlem de:

• Reconeixement: reconèixer que totes les famílies cerquen el millor pels seus fills, que tenen una preocupació genuïna pel seu benestar i valorar l’esforç que fan en la seva educació, sense judicis. Me’n faig càrrec de la vostra preocupació per les notes del Jaume, buscarem una manera conjunta d’ajudar-lo a superar aquest moment.
• Normalització: vol dir que allò que els preocupa entorn la criança dels seus fills és normal, els passa (i ens passa) a tots els que som pares. De vegades ens n’hem sortit la mar de bé, altres vegades ens sentim “els pitjors pares del món”. I no passa res, és normal i humà sentir-se així, i no els jutgem. És normal que us sentiu sobrepassats quan la Laura té aquests atacs de ràbia, qualsevol persona en el vostre lloc se sentiria igual, anem a veure com podem ajudar-la a calmar-se.
• Validació: validar la intenció amb què la família ha fet quelcom per resoldre les dificultats que tenen amb els fills. Potser l’acció no ha estat la més encertada, però la intenció que hi ha al darrere segur que sí que ho és. Podem qüestionar l’acció, però mai jutgem la persona que hi ha al darrere. Estic segura que darrere el càstig que li vas posar al Said hi havia una bona intenció, pensem altres maneres de reaccionar la pròxima vegada que passi el mateix.
• I per acabar, els pactes orientadors: no marxem de l’entrevista, trobada, reunió, sense un parell de compromisos o “deures” conjunts, per dur a terme a casa i a l’escola. D’aquesta manera, les famílies tenen l’experiència i la certesa que l’educació del seu fill/a és “cosa de tots”, i no se senten jutjats. Durant aquest mes de febrer, tant vosaltres a casa com jo a l’escola, posarem en pràctica aquestes pautes que hem consensuat i al març ens tornem a trobar per veure com han anat.

La importància d’anar tots a una

Ben segur que ja us heu adonat que la paraula “judici” apareix en totes aquestes propostes. Potser sense adonar-nos-en, sense malícia, sense ser-ne conscients de vegades fem sentir a les famílies que “no estan fent bé la seva feina de pares”, i l’efecte immediat que té és que aquests “aixequen muralles defensives”. Quan hom se sent atacat, es defensa. I a més és legítima defensa.

Si la nostra actitud és de comprensió, d’acceptació, i de treball comú amb l’objectiu que el benestar de l’infant millori, aquestes muralles es desfan, i les famílies ens percebran com a aliats, generant cada vegada més una relació de mútua confiança i suport.

Al capdavall, establir una bona vinculació amb les famílies és un delicat treball d’artesania que requereix temps i dedicació, d’anar donant-li a poc a poc la forma que volem, d’esmenar allò que no funciona i valorar allò que ens agrada i dona resultats. Les estratègies i habilitats de comunicació no són quelcom que s’estudiï en profunditat a la Facultat, i sovint, perquè les famílies s’engresquin, fem grans actes, o pensem activitats xulíssimes, o treballem uns Canva de presentació del curs que són una autèntica meravella.

I això està molt bé, però no oblidem que, ras i curt, la millor eina per implicar a les famílies som nosaltres mateixes.

Un article de:

Irene de Luis.

Psicóloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.

Pel·lícules recomanades per infants de 6 a 12 anys

• “Mulan”: Pel·lícula 2020. Explica la història d’una jove que ho arrisca tot per convertir-se en una gran guerrera xinesa. 
  VALORS: Inconformisme, lluitar pel que desitgem, trencar estereotips
• “Encanto”: Pel·lícula 2021. Ens situa al cor de Colòmbia, narrant les extraordinàries aventures d’una jove i la seva família on tots tenen habilitats fantàstiques.
  VALORS: no subestimar, tothom té una habilitat, només cal donar l’oportunitat de trobar-la, treball en equip.
• “Luca”: Pel·lícula 2021. Dos amics que gaudeixen de l’estiu mentre intenten amagar el seu gran secret: són monstres marins que es converteixen en persones quan estan secs.
  VALORS: La importància de l’amistat, el pas de la infantesa a l’adolescència, normalitzar que a mesura que ens anem fent grans sentim coses diferents que no sempre entenem.
• “Frozen” i “Frozen 2”: Pel·lícules del 2013 i 2019 respectivament. Explica les aventures d’Elsa i
  Anna, dues germanes al regne d’Arendelle, i el seu pas de la infantesa a la joventut.
  VALORS: l’empoderament femení i la igualtat, on les protagonistes es valen per si mateixes i no els cal un amor romàntic per sentir-se completes. Parla també de l’amor fraternal i del valor de la constància i perseverança. Un clàssic de l’animació infantil.
• “Matilda”: Pel·lícula de 2022. Adaptació de la pel·lícula del 1996. Explica la història d’una nena precoç amb els pitjors pares del món, i que utilitza la imaginació i els seus nous amics per superar els diferents obstacles que se li van presentant.
  VALORS: Bondat, importància de la imaginació i el foment de la lectura, valor de l’amistat i el valor que cada persona és única. Respecte cap a la diversitat.

Pel·lícules recomanades per a adolescents (a partir de 12 anys) o en família

• “Veinte mil especies de abejas”: Pel·lícula del 2023. Cocó, de 8 anys sent que no encaixa i no entén perquè. Aquell estiu a casa de la seva àvia els hi canviarà la vida en una mena de viatge en la recerca de la seva identitat de gènere acompanyada de les dones de la seva família.
  VALORS: En paraules de la pròpia directora, Estíbaliz Urresola, “el valor de la diversitat en múltiples expressions: varietat de personatges femenins, varietat de creences, de sentir i d’estimar i en la riquesa lingüística. Presentar la transexualitat com una expressió de diversitat més de la vida”.
• “Ana de las tejas verdes”: Sèrie del 2017. Basada en la novel·la del mateix títol, explica la història d’una noieta òrfena de 13 anys, apassionada i valenta en la dècada de 1890, on per error és acollida per dos germans adults que li donen una llar i una família.
  VALORS: conjuga el valor de la vida rural i la connexió amb la natura, la imaginació i la fantasia com a motor per superar els entrebancs a la vida, l’amistat i l’amor veritable.
• “La maternal”: Pel·lícula del 2022. Carla, una jove de 14 anys amb problemes familiars, que no té més remei que ingressar a un centre maternal per a adolescents quan s’adona que està embarassada de 5 mesos.
  VALORS: Una pel·lícula de visió obligada per a tots els adolescents, per posar-se en la pell de la protagonista i prendre consciència del que implica ser mare i pare, i les contradiccions que ens acompanyen en el procés de fer-nos grans.
• “El club de los poetas muertos”: Pel·lícula de 1989. Un grup d’alumnes descobreix la importància de perseguir els somnis gràcies a un mestre que desperta les seves ments amb mètodes poc convencionals.
  VALORS: El “carpe diem”, o com no hem de conformar-nos amb l’ordinari, convidant-nos a ser únics i extraordinaris, aprofitant cada moment per reivindicar i lluitar pels nostres somnis. Un clàssic entre els clàssics.
• “Del revés”: Pel.lícula del 2015. Riley és una noia que gaudeix o pateix tota mena de sentiments. Tot i que la seva vida ha estat marcada per l’Alegria, també es veu afectada per altres emocions. El que no entén gaire bé és per quin motiu ha d’existir la tristesa a la seva vida. Una sèrie d’esdeveniments fan que Alegria i Tristesa es barregin en una entretinguda aventura.
  VALORS: Neurociència i emocions explicada per infants i joves que transiten de la infància a l’adolescència.
• “Cinco lobitos”: Pel·lícula del 2022. Amaia acaba de ser mare i s’adona que no sap gaire bé com ser-ho. En absentar-se la seva parella per feina unes setmanes, decideix tornar a casa dels seus pares, en un bonic poble costaner del País Basc, i així compartir la responsabilitat de cuidar el nadó. El que no sap Amaia és que, encara que ara sigui mare, no deixarà de ser filla.
  VALORS: Film que ens ajuda a connectar amb els diferents rols que ocupem en la nostra vida, i ens ajuda a reflexionar sobre les diferents relacions que establim dins del nucli familiar.
  AQUESTA PEL·LÍCULA NO ÉS ADEQUADA PER MENORS DE 14 ANYS.
• “En busca de la felicidad”: Pel·lícula del 2006. Chris Gardner és un venedor brillant i amb talent, però la seva feina no permet cobrir les seves necessitats més bàsiques. Tant és així que acaben fent-lo fora, amb el seu fill de cinc anys, del seu pis de San Francisco, i tots dos no tenen cap lloc on anar. Quan Gardner aconsegueix fer unes pràctiques en una prestigiosa corredoria de borsa, els dos protagonistes hauran d’afrontar moltes adversitats per fer realitat el somni d’una vida millor.
  VALORS: Aquesta pel·lícula ens ajudarà a reflexionar sobre les expectatives que tenim sobre els nostres fills, quin valor té l’esforç i el sacrifici diari, i com l’amor, pot ser motor de canvi i generador de resiliència, a través d’un pare molt present.
• “La skater”: Pel·lícula del 2021. Prerna, una adolescent de l’Índia rural, arriba a la majoria d’edat quan s’inicia al skateboard. Com a conseqüència, ha de lluitar contra tota probabilitat per seguir els seus somnis i competir al campionat nacional.
  VALORS: Reconeixement dels diferents talents, importància de la resiliència i diferències amb la família d’origen en el procés d’individualització.
• “Zipi i Zape i la illa del capità“: Pel·lícula del 2016. Arriba el Nadal i Zipi i Zape la tornen a liar. Aquesta vegada la malifeta és tan gran que són castigats sense vacances i obligats a acompanyar els seus pares al que sembla ser un avorrit viatge amb vaixell. Per a la seva sorpresa, el destí és una illa espectacular i remota. Una terrible tempesta els obliga a refugiar-se a la mansió de la divertida senyoreta Pam, on nens sense família gaudeixen d’un paradís sense regles. Ajudats per Pipi, Maqui i Flequi, els germans descobreixen que la sobtada desaparició dels seus pares guarda relació amb el secret de la misteriosa illa i els seus estranys habitants…
  VALORS: Aquesta pel·lícula ens porta a fer una reflexió sobre els límits que posem als nostres infants, de quina manera els hi demostrem l’amor i quins efectes pot tenir això en la nostra relació amb ells i elles.
• “Los Mitchell contra las máquinas”: Pel.lícula del 2021. La història parla d’un viatge per carretera de la família Mitchell, que es veu interromput per una insurrecció tecnològica que amenaça la humanitat.
  VALORS: Analitzarem quins efectes té al nostre dia a dia la connexió a internet, l’ús de dispositius electrònics i com en funció de l’ús que en fem, ens pot afectar positiva o negativament a les nostres relacions familiars. Divertida pel·lícula que ens ajuda a connectar amb la imperfecció i trencar
  mites sobre famílies “perfectes”.
• “Los chicos del coro”: Pel·lícula del 2004. El 1948 Clément Mathieu, professor de música aturat,
  accepta un lloc com a professor vigilant en un internat de reeducació de menors. El sistema repressiu aplicat pel director commociona Mathieu. Ensenyant-los música i cant coral a aquests nens tan “difícils”, Mathieu transformarà les seves vides quotidianes.
  VALORS: Oferiment a reflexionar sobre el nostre model educatiu (permissiu, autoritari, democràtic…) i quins efectes té en el comportament dels infants.
• “Els Croods”: Pel·lícula del 2013. Ubicada en el període prehistòric. Després de la destrucció de casa per un gran terratrèmol, Grug es veu obligat a emigrar amb la seva família. Mentre avancen per un món desconegut i esfereïdor, es troben amb un nòmada de ment oberta que els deixa a tots fascinats, sobretot a la filla de Grug.
  VALORS: Obertura davant d’experiències noves, com gestionem la por, ajuda entre iguals i valentia davant els canvis.
• “Captain Fantastic”: Nominada millor actor Oscars i Globos d’Or. Pel·lícula del 2016. Ben és un home que ha passat deu anys vivint als remots boscos situats al nord-oest dels Estats Units criant els seus sis fills, al costat de la seva dona. Aïllats totalment de la vida moderna, de les comoditats de les ciutats i de la societat de consum, Ben és un pare devot que ha inculcat als seus fills una peculiar manera de pensar i viure la vida. No obstant això, una tràgica notícia fa que la peculiar família hagi de deixar temporalment el seu mode de vida a la natura i tornar a la civilització.
  VALORS: Anàlisi i revisió de les creences familiars, impacte d’una malaltia en la vida de la família i adaptació als canvis.
• “La canço del mar”: Pel·lícula del 2014. Nominada als oscars millor pel·lícula d’animació l’any 2015.
  Després de la desaparició de la seva mare, Ben i Saoirse són enviats a viure amb la seva àvia a la ciutat. Quan decideixen tornar a casa seva al costat del mar, el seu viatge es converteix en una carrera contra el temps a mesura que s’endinsen a un món que Ben només coneix a través de les llegendes que li narrava la seva mare. Però aquest no és un conte per dormir; aquestes criatures porten al nostre món massa temps. Ben aviat s’adona que Saoirse serà la clau per a la seva supervivència.
  VALORS: Ens ajudarà a reflexionar sobre l’aprenentatge, el procés de maduració, la importància de comprendre als altres i de demanar perdó.

Curtmetratges

• “Cuerdas”: Guanyador d’un Premi Goya al millor curtmetratge d’animació al 2014. Maria, una nena que assisteix a l’escola, coneix a un nou company, Nico. El curtmetratge relata de forma extraordinària com des del primer instant Nico és rebut per maria com un més dels seus companys, sense que la seva condició faci que la nena ho tracti d’una manera diferent.
  VALORS: En parlar de l’objectiu del curtmetratge hem de parlar de la capacitat de sensibilitzar la nostra societat, sobre els valors morals que estableixen el teixit social. valors com ara la igualtat, la inclusió, la solidaritat, la gratitud i l’honestedat.
• “Hair Love”:  Premi Óscar al millor curtmetratge animat al 2020. Zuri, de set anys, intenta pentinar els cabells gruixuts i naturals mentre veu un vídeo instructiu narrat per la seva mare (Issa Rae). El seu pare, Stephen, intenta ajudar-la i, després de molt esforç, aconsegueix pentinar-la com la nena volia. Entren a una habitació d’hospital on la mare porta un mocador i està asseguda en una cadira de rodes. La seva mare es treu el mocador per revelar que el seu cap està completament calb, resultat de la quimioteràpia per al càncer.
  VALORS: Cherry (Director) va declarar que es va sentir inspirat per crear Hair Love per contrarestar els estereotips sobre els pares negres i augmentar la representació dels cabells negres. Altres valors que ens aporta és la gran força de l’amor que sentim uns per altres i els obstacles que ens ajuda a superar.
• “El mundo al revés: Heterofobia”: Associació CoeducAcció. Curtmetratge que ens fa reflexionar mostrant-nos un món capgirat al nostre: una societat on no existeix l’homofòbia, sinó l’heterofòbia: “Una nena que va descobrir ser diferent dels de la seva família i davant de la societat en general, una societat on l’homosexualitat està imposada i influenciada per tots els mitjans, incloent-hi la religió, una societat on pena, castiga, discrimina i invisibilitza la heterosexualitat Una nena que va descobrir ser heterosexual i per mostrar-se tal com és davant una societat heteròfobica, pateix de la incomprensió, l’assetjament, la intolerància i la manca de respecte, no només per part de l’escola sinó per part de les seves mateixes mares no comprendrela i ajudar-la per la seva heterosexualitat”.

Sobre mort i suicidi

• “Moebius”: Sèrie 2021. A la Farga no es pot confiar en ningú. La Mamen, la nova professora de matemàtiques de l’institut, topa amb aquesta realitat quan mor un dels seus alumnes en estranyes circumstàncies. Liderarà una controvertida investigació a contracorrent, descobrint secrets amagats d’un poble aparentment tranquil de la Catalunya interior.
  VALORS: Darrera d’una mort estranya, s’investiga un possible cas de bullying, deixant entreveure emocions com la culpa, la vergonya, el rebuig…
• “Coco”: 2 Premis Oscar al 2017: millor llargmetratge d’animació i millor cançó. Miguel és un jove amb el somni de convertir-se en llegenda de la música malgrat la prohibició de la família. El seu ídol és Ernesto de la Cruz, el músic i cantant més famós de Mèxic. La passió de Miguel el portarà a endinsar-se a la “Terra dels Morts”, on coneixerà el seu veritable llegat familiar.
  VALORS: Lleialtat familiar. Molina, un dels guionistes, va argumentar que «la meva esperança és que quan les famílies vagin a veure aquest film junts, tinguin una manera de comunicar-se, i entenguin el valor de la paraula de generació en generació».

Sobre càncer

“Demasiado mayor para cuentos de hadas”: Un noi vol participar en un torneig de videojocs, però la malaltia de la seva mare i el fet de ser cuidat per una tieta excèntrica, l’obliguen a replantejar-se les prioritats.
Valors: Importància de la salut, tant física com emocional, pràctica de l’esport, valor de la comunicació i la sinceritat entre persones. Veiem com un nen comença a afrontar el pas a l’adolescència i l’actitud que tenen els adults respecte a ell.

Sobre bullying

• “Wonder”: Pel.lícula del 2017. Un nen de 10 anys nascut amb una deformitat facial que l’ha obligat a ser operat 27 vegades de cirurgia, s’esforça per encaixar a la seva nova escola.
  VALORS: Reflexió sobre la diversitat, la inclusió i el bullying, exposant clarament que l’assetjament escolar requereix d’una acció responsable i conjunta de la comunitat educativa, els adults responsables i els estudiants per evitar que continuï existint. Tal i com un personatge diu a la pel.lícula: “Sigueu amables, perquè tothom està lliurant una dura batalla. I si realment voleu veure el que les persones són, tot el que heu de fer és mirar”.
• “Tall girl”: Pel.lícula del 2019. Jodi fa anys que està acomplexada per la seva estatura (1,91 m). Sent de bon tros la noia més alta de l’institut, mai no s’ha sentit a gust amb el seu cos. Després d’anys caminant encorbada, aguantant burles i intentant passar desapercebuda, per fi decideix que ja és hora de superar les seves inseguretats i s’enreda en un trio amorós a l’institut.
  VALORS: el valor de la diferència ben viscuda, resiliència i la importància de les habilitats socials i el grup d’iguals a l’adolescència.

Consells per les famílies

Tria la pel·lícula que més t’agradi, digues als teus fills de què tracta i disposeuvos còmodament al sofà a passar una estona en família veient junts el film. Un cop s’hagi acabat, us proposem que feu un petit debat a casa sobre el que heu après. D’aquesta manera, podreu reflexionar en família sobre el que heu vist.
Segons l’edat que tinguin els nens, els pots fer preguntes senzilles com aquestes:

• Us ha agradat la pel·lícula?
• Què és el que heu entès?
• Què us ha agradat més? I el que menys?
• Quins valors són els que hem après?
• Sobre què creieu que hem de reflexionar?
• T’ha ajudat a veure les coses d’una altra manera?

Fes clic per descarregar el document de “Recomanacions de pel·lícules per gaudir del cinema en família”

Recordo que, quan jo anava a EGB, per allà els 80, hi havia un noi a la classe, l’Eugeni, a qui sense cap mena de dubte avui en dia diríem que li feien bullying. Mai cap mestre ens va dir gran cosa sobre el que passava (i us asseguro que van passar coses que només pensar-les se’m posen els pèls de punta). Ja se sap, deien, són cosa de nens.

Uns anys abans, la mestra, intentava que ens fessin més amb la Margarita… i no sé la resta, però a mi la Margarita em costava molt perquè parlava tan fluixet que no la sentia. I quan més em deien d’estar amb ella, menys hi sabia estar…

Més endavant, ja a COU, vaig compartir grup amb la Marta, al costat de qui ningú volia seure perquè, fa fins i tot cosa dir-ho, feia molta pudor…

És cert que als anys 80 les coses eren força diferents, però hi ha coses que no canvien. Aleshores, igual que ara, la situació de l’Eugeni no era “cosa de nens”. La seguretat de la Margarita no depenia de forçar el seu joc amb les companyes ni la integració de la Marta al nou grup era tan senzilla com aconseguir que algú s’assegués al seu costat.

Els mestres d’aleshores haurien pogut fer moltes dinàmiques per treballar la cohesió de grup i dic, sense por a equivocar-me, que no haurien triomfat massa.

Per què?

Doncs perquè el problema de l’Eugeni ni era de cohesió ni era un problema tan sols de l’Eugeni. La causa de la inseguretat de la Margarita no estava en el grup sinó en una malaltia degenerativa que patia. I la integració de la Marta potser hauria estat diferent si s’hagués pogut acompanyar a la seva família.

Podem, si vols, canviar els noms dels protagonistes i el símptoma: “Aquest grup no és un grup, està ple de grupets!”, “La Maria té un lideratge que no sempre és positiu”, “els de 5è B sempre s’estan burxant”… i així podríem seguir, però per més llarga que féssim la llista encara podríem dir el mateix que amb l’Eugeni, la Margarita i la Marta: el problema no se soluciona amb una dinàmica de cohesió és a dir, el problema no se soluciona tractant el símptoma sinó acostant-nos a la causa que l’ha originat.

Som-hi doncs! Què fem amb aquests casos que ens venen al cap? Com saber si una dinàmica de cohesió és el més adient o, al contrari, necessitem una altra cosa? Doncs aplicant una eina senzilla i que tots tenim a l’abast: l’observació.

Com són les relacions d’aquest infant (a l’aula, al pati, a casa, a les extraescolars)? Més enllà de les seves actituds/comportament, quines expressions emocionals podem observar? Com es veu a si mateix? S’estima? Es valora? Hem parlat amb la família? Quina informació tenen els anteriors mestres? Porta alguna etiqueta aquest alumne?…

Plantegem-ho com un joc

Fem-nos moltes preguntes i obrim moltes hipòtesis, com si fóssim detectius. I en acabar preguntem-nos: què és el que necessita? Com el puc acompanyar jo, com a mestra? Com el pot acompanyar l’escola? Quines habilitats necessitem activar?…

I amb tot això establim un pla d’acció amb uns objectius pedagògics i una temporalització, impliquem a la resta de professionals que entren a l’aula, als monitors, a la família. Anem tots a una, unim-nos per donar suport a l’infant o al grup.

Potser realment una dinàmica de cohesió és el que més s’adiu, però potser hi ha casos en què, abans d’arribar-hi, haurem de passar per altres llocs. En aquest cas necessitarem més temps, però haurà valgut la pena.

Un article de:

Anna Rallo.

Psicopedagoga. Tècnica del Programa Komtü.

Abans de continuar llegint l’article, et convido a fer que et regalis un petit moment, escull si necessites un parell de minuts o una mica més, tanca els ulls, observa el teu pensament i registra de forma interna aquelles obligacions que has de fer durant el teu dia a dia (comprar, feina, neteja, cuinar, parella, conduir…).

Durant aquesta estona que t’has regalat, has connectat amb aquestes i altres obligacions.

Apunta tot el que has recordat en un paper i observa

Com et fa sentir el que fas? Amb quins pensaments connectes mentre ho fas? Com està el teu cos físic en acabar el dia?

Segurament has connectat amb emocions com l’estrès i l’ansietat, amb l’autoexigència i amb sensacions d’esgotament i cansament físic, i et pregunto: què necessites fer en aquest nivell? Què penses d’allò que fas? Què hi ha darrere d’aquest fer? Què passaria si fessis menys? Des d’on ho fas?

Demostrar massa exigència amb nosaltres mateixos, ens genera totes les emocions descrites prèviament i ens redueix de forma significativa la nostra autoestima.

Què ens passa quan veiem que no arribem a tot?

L’estrès continuat i l’ansietat augmenten els nivells de cortisol i, en conseqüència, disminueix significativament la nostra capacitat de gestió assertiva, mantenint-nos contínuament en una sensació interna d’alerta i perill.

Per evitar aquesta i altres sensacions, emocions i pensaments desagradables, el nostre organisme ens convida a continuar fent, a continuar fugint d’allò que sento i penso. L’ésser humà, de forma innata, ha desenvolupat un seguit d’estratègies com ara: lluitar, congelar-se, complaure i finalment fugir. Quina creus que és la teva predominant?

La necessitat de fer, de forma compulsiva, repetitiva i amb poc descans respon a la necessitat de fugir. Normalment, les persones que desenvolupen aquesta estratègia demostren una addició al treball, pensament excessiu, episodis d’ansietat, dificultats per a mantenir-se quiets i en calma, una actitud perfeccionista, evasiva i hiperactiva. Quan les tasques han acabat i apareix un moment, dia o època on hi ha menys activitat, els sol aparèixer tristesa, frustració, solitud, emocions i estats que se solen voler evitar mitjançant l’activitat frenètica del dia a dia.

Potser no pots modificar tots els teus “he de “, però el que sí que pots transformar és des d’on ho fas i com et fa sentir. Per a fer-ho, preguntat: a quina necessitat respon? Com em sento fent això?

Anar desenvolupant consciència de les teves accions t’acompanyarà en el teu autoconeixement i en el teu benestar.

Un article de:

Josep Montané.

Integrador social. Tècnic del Programa Komtü.

Si ens imaginem l’escola com un centre obert, connectat amb el seu entorn, transformador i pedagògic, ens adonarem que forma part de la comunitat i que, a la vegada, fa comunitat. Des d’aquesta mirada, ens podem plantejar quines accions de millora i dinamització local podem fer amb l’Administració i entitats dels voltants. Per tant, partim d’una escola facilitadora d’aprenentatges i que és capaç d’ajudar a construir una ciutadania activa.

Què pot fer l’escola respecte al medi ambient?

L’educació és un element clau en la resposta al canvi climàtic: té un paper imprescindible perquè cada infant adquireixi els coneixements, habilitats, actituds, competències i valors necessaris per donar forma a un futur sostenible. Educar sobre el canvi climàtic, el medi ambient i el desenvolupament sostenible va més enllà de la classe de ciències i supera l’àmbit de l’aula: afecta tots els components del sistema educatiu, és transversal al currículum i defineix un model d’aprenentatge continu, que dura tota la vida i comprèn diferents sistemes en què ens trobem immersos.

De quines habilitats i competències estem parlant?

Promoció del pensament crític, metodologies de recerca d’informació, habilitats de resolució de problemes, i competències per predir esdeveniments en contextos canviants i per actuar-hi de manera col·laborativa, responsabilitat enfront de les mateixes accions, empatia vers els altres, respecte vers allò meu i dels altres… Prendre consciència que els recursos de la natura són limitats i hem de cuidar-los, ens farà replantejar quin model de consum tenim habitualment i quin volem tenir.

També hem de poder reflexionar sobre els fenòmens atmosfèrics cada cop més nocius: temperatures més altes que afecten la salut, especialment dels més petits i vulnerables, tempestes més intenses i sequera greu, i com hem d’aprendre a protegir-nos davant aquestes situacions.

Com podem anar treballant tots aquests valors al llarg de l’escolaritat?

Et deixem algunes idees per treballar des de:

• Àrea de ciències socials: poblacions afectades pel canvi climàtic, usos del sòl i desastre naturals, conflictes pels recursos…
• Àrea de llengua i llengua estrangera: comprensió lectora, argumentació, vocabulari específic relacionat amb el clima, coneixença i debat sobre les campanyes informatives com a forma de comunicació i sensibilització…
• Àrea de matemàtiques: comprensió de les xifres publicades sobre els efectes del canvi climàtic, probabilitats i models predictius…
• Àrea artística: disseny gràfic i activisme, reutilització i ús de materials reciclats en la producció artística, disseny d’infografies…
• Àrea de tutoria o educació en valors: responsabilitat, debat, resolució de conflictes, interdependència, empatia…

Per tant, si les persones som part del problema, podrem ser part de la solució. Aquesta mirada capacitadora i positiva respecte al nostre futur també és un dret dels infants i les seves famílies. L’única acció que no té efecte, és la que no es fa!

Recursos disponibles:

• 11 curtmetratges pel dia mundial del medi ambient
• Educación Ambiental y Cambio Climático
• El nostre planeta, els nostres drets
• 1.001 projectes pel planeta. Suma-hi el teu! | Proposta per crear un quadern de missió per a tota la classe, en què s’estableix un objectiu conjunt pel medi ambient amb els compromisos i metes de cada participant.

Dies per actuar:

• 30 de gener: Dia de la Pau
• 22 de març: Dia de l’Aigua
• 22 d’abril: Dia Internacional de la Mare Terra
• 22 de maig: Dia Internacional de la Diversitat Biològica
• 5 de juny: Dia Mundial del Medi Ambient
• 17 de juny: Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera
• 16 de setembre: Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó
• 13 d’octubre: Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres

Un article de:

Rebeca López.

Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.

Un tast de poesia:

“Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera”

J.V.Foix

“Caminante, no hay camino se hace camino al andar”

A. Machado

Un tast científic i de salut:

Caminar és un exercici saludable amb què enfortim molta de la nostra musculatura. A més, segreguem endorfines i serotonina, que estan relacionades amb l’estat d’ànim, les emocions i la sensació de satisfacció.

Un tast pels sentits:

L’olor de la terra mullada, de la molsa, dels pins

El paisatge

La paraula compartida

Els sorolls del bosc

El trepitjar ferm que ens arrela

D’excursió amb la família…

Preparant-la ja iniciem la descoberta, podem cercar un objectiu especial, un castell, una cova, un salt d’aigua, un arbre gegant i, així, l’excursió prendrà un aire d’exploració i d’aventura que ens engrescarà a tots, sobretot si hi ha canalla.

Quan comencem a caminar, cadascú fa el seu procés, l’infant es mira els peus, i pensa: podré arribar-hi?, i es cansa i es parla, i es va coneixent a si mateix, i això l’ajuda a créixer.

Després comença l’intercanvi amb l’entorn.

La curiositat infantil i la seva capacitat d’observació el fa aprendre a la velocitat del llamp.

Veu l’entorn i hi connecta:

“He trobat un pal xulíssim, el poso dins un forat per veure si és gaire fons, veig una flor de molts colors, vull creuar el riu, aix! No he calculat bé i he sucat els peus dins l’aigua!, que divertit, quina satisfacció sentir el peu moll, esquitxo als meus germans, ah! He sentit un soroll, deu ser un porc senglar?” i se l’imagina sortint de darrere un arbust perquè veu la terra remoguda. “Quina cua de formigues tan gran…”

L’infant sap impregnar-se del que la natura li ofereix. Si el deixem aturar a fer tot això, pot anar experimentant el que li ve de gust, gaudeix i observa, es diverteix i aprèn.

Els adults, acompanyant-lo, podem gaudir d’aquest moment, sense córrer per arribar, ja hi som, connectant amb allò que la seva mirada cap a la natura ens ofereix.

L’adolescent ja pot copsar la immensitat i la bellesa de la natura, les olors, l’aire net, tot fent que, contemplant-la, sentim una connexió especial amb la nostra essència, una connexió que va una mica més enllà d’allò que estem veient…

Continuem endavant i apareix la riquesa de compartir pensaments que caminen amb nosaltres.

Caminant amb la família, enfortim els vincles perquè, des que comencem l’excursió, les experiències ens acosten.

En el moment de descoberta, tant els més petits com la resta, gaudim de l’exploració: pals, pedres, jocs, pinyes rosegades per un esquirol, endevinant els noms del que veiem, saltant, trobant mores per menjar, mirant formigues amb una lupa…, a cada passa descobrim alguna cosa nova, a cada pas ens divertim.

Podem agafar una brúixola, aprendre on tenim el nord i a orientar el mapa serà un aprenentatge divertit per als infants – encara que ja tinguem una aplicació que ens ubiqui.

Descobrim, juguem, endevinem, ens divertim, explorem i, si mirem tot allò que anem trobant amb la mirada curiosa i divertida de l’infant, ens ho passem molt millor.

A mesura que caminem, els nostres pensaments van prenent un ritme tranquil i el nostre estat d’ànim millora, la visió del paisatge i el verd ho afavoreix, juntament amb què segreguem endorfines i serotonina. El nostre pensament va essent més positiu, més creatiu i això ens permet pensar en les coses d’una manera més relaxada, la nostra mirada s’amplia, s’obre i la nostra energia és alta.

Quan el ritme de l’aventura baixa és un moment bonic per a parlar de qualsevol tema amb els fills/es. Caminant per la muntanya podem pensar i parlar amb una serenitat que l’entorn habitual no sempre ens facilita, reflexionem conjuntament de temes que ens interessin (a casa sovint debatem, però reflexionar és un pas més i no sempre trobem l’espai).

Moments de converses divertides, intenses, transcendents, gratificants en família que posen les bases de la confiança i la complicitat.

La complicitat és aquell moment màgic en què un infant et sent company de joc o de trapelleries, o un adolescent sent que hi ha una connexió especial fugaç i que ens acosta a ells. Els fem sentir la nostra complicitat quan som capaços de jugar a picar paret, de posar els peus dins l’aigua, d’anar a tirar unes cistelles de bàsquet quan no en tenim ni idea o quan anem a veure una pel·lícula de superherois, encara que d’entrada no ens interessi. Quan senten que compartim aquelles coses que per ells són importants.

Amb la complicitat refermem les bases de la confiança, allò que tots els pares i mares volem que ens tinguin, per sentir que els hem ofert un vincle segur on puguin expressar el que senten i el que els passa.

En una caminada en família tots aquests elements hi són presents. És un espai ric, on gaudir és el primer objectiu, però on n’aconseguim molts d’altres.

Quan els adults podem anar a la muntanya amb ulls d’infant tot és més màgic i sorprenent.

I arribem a casa cansats, bruts, divertits i una mica més a prop.

Un article de:

Mireia Planells.

Terapeuta familiar i educadora social. Tècnica del Programa Komtü.

En altres èpoques de la història de l’educació, un títol com el d’aquest article hauria creat una gran controvèrsia o, potser, s’hauria quedat en un racó sense que ningú li fes cas.

I per què?

Doncs perquè, des d’un prisma directiu, no es contemplava cap altra manera d’acompanyar a l’infant a casa o a l’escola. Dites populars com “la letra, con sangre entra” (uff… aquesta frase, fa por només llegir-la, imagineu-vos haver-la viscut) ens diuen com enteníem l’aprenentatge com a societat.

Per sort, hem deixat enrere aquest estil educatiu. Tot i que hi ha parts del món i cultures que encara el mantenen i, fins i tot, m’atreviria a dir que, en el món occidental, hi ha adults del món educatiu que tenen aquest patró interioritzat, encara que no el mostrin obertament.

Què hem de saber sobre l’estil educatiu?

En ocasions, hem de tenir un estil educatiu directiu, sobretot quan una situació pot ser perillosa. Per exemple, un infant de 5 anys que travessa el carrer corrents, requeriria directivitat per part de l’adult.

Però, quan tenim aquest estil educatiu incorporat com a patró educatiu, és quan ens hem de plantejar si és el que el nen o nena necessita perquè, probablement, estarà relacionat amb la nostra necessitat de control, de respecte cap a l’adult. I, aquí, la nostra història familiar hi té un pes fonamental, d’on venim i com ens van educar. És interessant pensar-hi, reflexionar-hi, per adonar-nos com estem a l’aula o a casa.

L’evidència

La neurociència aplicada a l’educació i a la psicologia ens ha mostrat com funciona el nostre organisme, el nostre cervell davant els estímuls externs. Hi ha molts estudis, molts experts, que han evidenciat que, si som adults amorosos, l’infant està més regulat neuronalment.

Per què?

Perquè l’organisme segrega hormones, sobretot oxitocina, que generen sensacions de plaer en el cos i, per tant, disminueixen les defenses i augmenten l’obertura neuronal cap a l’experiència, cap a l’aprenentatge.

Si ens mostrem poc amorosos, distants, durs en la relació amb l’infant, aquests experts del cervell ens han mostrat que el cortisol, una altra hormona, és qui ens regula: la seva funció és posar-nos en alerta, fer sentir al cos que estem davant d’un perill.

No cal centrar-nos en els nens i nenes, pensa en tu mateix: Què ens passa quan ens sentim davant d’una situació perillosa? Estem igual de receptius i oberts a l’exterior, a l’entorn? O bé ens posem en una posició interna de defensa?

Segur que és més la segona i, ara, reflexiona en com et defenses, havent-hi l’atac, la fugida i el no saber què fer, com a respostes bàsiques de l’organisme.

Doncs als nens i nenes els passa el mateix, però amb el hàndicap que són infants i estan aprenent a regular-se emocionalment, i la nostra actuació pot tenir molt més impacte en ells que en nosaltres com adults, ja que tenim més mecanismes de regulació (tot i que alguns/es l’han perdut o deixat de banda).

Què vol dir ser un adult amorós?

Tot i que per als infants és vital el contacte físic, ser un adult amorós no vol dir estar tot el dia abraçant. Vol dir estar present, atent a les necessitats de l’infant, escoltar de manera activa per saber com està i què necessita, sense fer judicis. Si els mirem amb amor, si estem per ells, estaran molt més oberts i receptius.

Com a punt final, et demano que reflexionis sobre quin va ser l’estil educatiu que vas viure amb la teva família. Si et vas sentir ben acompanyat/da o si va haver-hi poc amor (aquí podríem aprofundir en què van viure els nostres pares i mares per actuar així, però és tema d’un altre article…). Donar-hi un espai ens ajudarà a prendre consciència de com va ser, com ens hagués agradat que ens haguessin tractat i què és el que projectem en la relació amb l’alumnat a aquest nivell.

Tots i totes tenim una història de vida que hem d’acceptar, amb moments de tots els colors (mai tots són blancs o negres, és impossible). Revisar-la ens ajuda a actuar des d’un lloc més neutre amb els nens i nenes i que, a escala neuronal, estiguin més oberts a la vida i a qualsevol experiència que es proposi des de l’aula.

Obrim tots els canals del nostre organisme perquè, com va observar la neuròloga Rebeca Saxe, si donem amor, s’activa l’oxitocina en l’altre, però també en nosaltres mateixos/es (mira les taques vermelles de la imatge, no només estan en l’infant). I això és obertura a la vida per ambdues parts.

Sembla fàcil, oi? Doncs posem-ho més en pràctica!

Un article de:

Carles Bosch.

Psicòleg i terapeuta familiar. Tècnic del Programa Komtü.