Nous Cims

En l’article Desconnectar per connectar vàrem parlar i reflexionar sobre els nostres “he de”, aquelles creences i autoexigències que ens acompanyen en menor o major presència en el dia a dia, a vegades suposant una limitació i altres potenciant-nos i activant-nos.

Què passaria, però si ens preguntéssim com ens fan sentir? I quin impacte generen aquestes creences en nosaltres? Ens resultarà difícil poder respondre aquestes preguntes si de forma prèvia no posem intencionalitat, atenció i responsabilitat en reconèixer, identificar i anomenar el seguit d’emocions que sentim i en descobrir la vinculació i relació de les mateixes amb les nostres creences.

Abans de continuar amb la lectura de l’article, atura’t aquí i, de forma ràpida i sense pensar en excés, fes un llistat d’emocions. Quantes has escrit? Les pots anomenar en veu alta.

Potser, ara que les estàs tornant a llegir, observes com en el teu llistat has mencionat alguna d’aquestes: tristesa, alegria, ràbia, por, nervis, culpa, fàstic, vergonya.

Seguint amb aquest conjunt de preguntes que ens porten a l’autoreflexió, et convido a seguir-nos preguntant si coneixem per a què ens són útils aquestes emocions, quin sentit té sentir- les i com les podem gestionar. Comencem?

En primer lloc, ens centrarem en la tristesa. Aquesta emoció no sempre té espai en la societat del consum i líquida en que vivim, on de forma contínua ens trobem amb inputs que ens impulsen a conviure des de la immediatesa, l’exigència i el consumisme. La virtut de la tristesa és la de poder parar, observar-nos i reflexionar. La tristesa ens permet connectar i donar espai a situacions, relacions, moments, que tenen un fort efecte en nosaltres, i posar en valor situacions que ens aporten benestar. En definitiva, ens permet escoltar-nos.

Només si ens escoltem en la tristesa podrem drenar-la, i com fer-ho? Amb música, amb moviment, plorant, dibuixant.

En segon lloc, posarem atenció a l’alegria. La intensitat d’aquesta emoció és més alta que la tristesa, si la funció d’aquesta era aturar-nos i reflexionar, l’alegria té la funció contrària, ens fa sentir vitals, ens ajuda a connectar amb els altres i alhora ens ajuda a connectar amb allò que ens agradar fer.

L’alegria disposa d’una bona consideració en el context sociocultural en el que vivim, alhora hem de tenir present que és interessant poder viure-la amb equilibri i deixant que aquesta no ens allunyi o ens dificulti connectar amb altres emocions que podem considerar més desagradables.

En tercer lloc, si posem atenció a la por, observarem com aquesta emoció disposa de nou una intensitat i energia que és semblant a la tristesa, però què té de diferent?

Doncs bé, si l’alegria ens ajuda a connectar-nos, la por té l’efecte contrari, ens paralitza amb la intencionalitat de protegir-nos, ens permet adonar-nos si aquesta situació, conducta, espai o entorn és segur per a nosaltres.

Ara bé, molts cops sentim por i no ens trobem en situacions de perill, és aquí on hem d’atendre a la por i observar com aquesta emoció majoritàriament esdevé projectiva, avançant-se a esdeveniments, realitats i expectatives futures que poden o no succeir. Per a poder aleshores gestionar aquests pics de por, que a vegades ens generen angoixa, estrès, ens paralitzen i ens sobre limiten és important que cada cop que sentim por puguem verificar si aquesta por és real i actual i després buscar entre els nostres recursos quines accions podem desenvolupar per a no quedar-nos ancorats en la por.

La por pot ser un bon motor de força, essent més cert i real que és valent/a no aquell que no sent por, sinó aquell/a que tot i sentir por és capaç de continuar avançant.

En quart lloc, si posem atenció a la ràbia observem com la intensitat d’aquesta emoció és semblant a la de l’alegria, és a dir, d’intensitat elevada i de durada curta. Aquesta emoció ens ajuda a posar límits i a ésser conscients d’allò que desitgem i allò que no volem.

Per a poder canalitzar i gestionar la ràbia és important reconèixer, en primer lloc, que l’estem sentint, poder-la expressar (sense fer mal als altres i a un mateix/a) i si encara necessitem quelcom més podem utilitzar objectes que ens ajudin a drenar-la.

Si, per contra, retenim i sobre contenim la ràbia, donada la seva naturalesa i la seva intensitat energètica serà contraproduent per a nosaltres a nivell corporal, emocional i racional.
Posant atenció al cos, i centrant-nos en com aquesta emoció s’instaura en ell, podem observar alguns indicadors com la rigidesa i tensió en la boca, les mans i els braços per a poder determinar quin nivell de ràbia contenim i què podem fer per expressar-la.

Finalment i per acabar ens agradaria preguntar-te en quina d’aquestes quatre emocions et sents més indentificat/da o connectat/da en el teu dia a dia. Tingues en compte que no hi ha emocions positives i negatives, si no emocions que ens aporten informació i que ens permeten donar resposta a les nostres necessitats.

Un article de:

Josep Montané.

Integrador social. Tècnic del Programa Komtü i membre de l’equip SEER.

Hi ha una dita que diu així: “a la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills”… 

Els pares prou sabem que els nens aprenen per imitació, però ai, com n’és de difícil a vegades de ser coherents i fer allò que nosaltres mateixos proclamem, oi!?

Arriba Nadal i sembla que si no els omplim de regals, si no fem d’aquestes festes quelcom extraordinari, sinó comprem allò que ens demana… sentim que no estem sent prou bons pares.

Al cap i a la fi, és un dia a l’any. Al cap i a la fi, la màgia dura tan sols uns anys… Al cap i a la fi, només per veure-li aquella carona d’innocència ja val la pena…. i així és com, a poc a poc, la consciència de valorar els petits detalls, de valorar les relacions per damunt de tot, la importància del moment per sobre d’allò material es dilueix.

Des de la més gran humilitat, i amb la consciència que nosaltres, com a mares, també hem caigut algun any en aquest parany, us proposem algunes orientacions que us poden ajudar a mantenir present allò que realment volem transmetre als nostres infants:

• Fes el possible per comprar amb antelació, aprofita les ofertes que sovint hi ha a les setmanes anteriors a Nadal.
• Fes un pressupost per infant i família, i prova de no desviar-te.
• Pacta amb la família extensa (tiets, avis…) quins regals hauran de fer. Si sou molts de família feu un únic regal en nom de tothom. 
• Compra a comerços de proximitat, estarem fent un gran favor al nostre teixit comercial, i si s’ha de canviar alguna cosa, és molt més pràctic.
• I ara sí, ara ve la pregunta… Què li regalo al meu fill/a? Doncs la proposta és diversificar, per no cometre l’errada de regalar moltes coses semblants. Algunes idees serien: 
  • Alguna cosa que li faci molta il·lusió i que hagi demanat insistentment
  • Alguna peça de roba, calçat…
  • Un llibre/conte/còmic
  • Algun regal referent a un hobbie que tingui (equipació nova de judo, pinzells nous, una pilota bona, sabatilles de dansa, retoladors de lettering,…)
  • Un joc de taula (per compartir moments en família)
  • Regalar alguna experiència (anar al cinema, un musical, una nit a casa dels tiets fent festa de pijames amb peli i crispetes, anar a una granja a veure animals…

I si demana una Switch, tauleta, o ordinador? Aquests regals són cars, ho sabem de sobra, per tant, la proposta és que aquest regal sigui un regal col·laboratiu, és a dir, que hi puguin participar tots els familiars que volen regalar alguna cosa a l’infant. Una altra idea és que el regal no sigui exclusiu per l’infant, sinó un regal per tota la família.

Pels nostres infants, el Nadal és un moment realment màgic. Ells i elles no entenen de diners, sinó que la il·lusió està en trobar-se el regal al peu de l’arbre, estripar el paper, endevinar de què es tracta, i qui sap, potser amb el que més acaba jugant d’aquell regal és la capsa.

En definitiva, es tracta de no tornar-nos bojos i gaudir del moment mentre el fem gaudir. Fem d’aquest Nadal una època especial, màgica, i perquè no, també una oportunitat educativa per ells… i per nosaltres. 

En qualsevol cas, i si tenim dubte de què regalar o de com fer-ho, penseu en aquella dita tan senzilla com certa: “absurd és pensar que el regal és dins la capsa. Sempre, sempre, sempre, són les mans que el lliuren”.

Amb els nostres millors desitjos nadalencs,

Un article de:

Irene de Luis i Anna Rallo.

Tècniques del Programa Komtü.

El joc és fonamental per al desenvolupament integral dels infants ja que proporciona un medi natural per aprendre sobre el món que els envolta i desenvolupar habilitats essencials per a la vida. Però el seu poder va més enllà de l’aprenentatge primerenc i és que el joc també exerceix un paper fonamental en el desenvolupament de la salut mental dels més petits, però també dels adults!

Ara que s’apropen les vacances d’hivern i tindreu temps per a compartir plegats a casa, us animem a que jugueu amb els vostres fills i filles! Per què? Doncs perquè el joc en família exerceix un paper crucial en el benestar emocional per diferents motius. A continuació compartim amb vosaltres alguns dels més rellevants:

1. Enfortiment dels vincles familiars: Jugar junts crea oportunitats per construir i enfortir els llaços emocionals entre els membres de la família. La interacció positiva durant el joc pot millorar la comunicació i la connexió afectiva.
2. Desenvolupament emocional: El joc en família proporciona un entorn segur per a que els infants explorin i expressin les seves emocions. Reconeixent i gestionant les pròpies emocions i comprenent les dels altres.
3. Aprenentatges socials i de valors: Durant el joc els nens i nenes tenen l’oportunitat d’aprendre normes socials i valors com el respecte, la cooperació i l’empatia. Qüestions bàsiques per al seu desenvolupament emocional i social!
4. Reducció de l’estrès: El joc és una forma natural d’alliberar tensions i reduir l’estrès. Participar en activitats lúdiques pot ajudar a alleujar les pressions diàries en la família i proporcionar una dosi d’energia molt saludable.
5. Desenvolupament d’habilitats socials: Jugar en família fomenta el desenvolupament d’habilitats socials essencials, com el treball en equip, la comunicació efectiva, la resolució de conflictes o la negociació. Habilitats fonamentals per la interacció amb els altres!
6. Clima familiar positiu: Integrar el joc en la rutina familiar ajuda a establir hàbits positius i a crear records feliços i de gaudi. Les experiències compartides durant el joc contribueixen a originar un ambient familiar molt positiu.
7. Augment de la confiança: Quan et prens temps per jugar amb el teu fill/a, aquest aprèn que el valores i que et resulta divertit estar amb ell. En compartir l’experiència amb ell o ella li demostres que és important per tu.
8. Diversió i alegria: El joc en si mateix és una activitat divertida i alegre. Les rialles i la diversió compartida contribueixen directament a generar un estat d’ànim positiu en tots els membres de la família.

I a què podem jugar plegats? A continuació us oferim algunes idees:

• Jocs de taula: Jocs clàssics com els escacs, les dames, el domino o cartes. Actualment, també hi ha molts jocs de taula dissenyats específicament per ser divertits i desafiants per a totes les edats.
• Jocs a l’aire lliure: Frisbee, futbol, bàsquet, voleibol, jocs d’aigua a l’estiu, etc. Els jocs a l’aire lliure no només són divertits, sinó que també promouen l’activitat física.
• Jocs de paraules: Sopa de lletres, mots encreuats, el joc del penjat… Jocs que poden ajudar a millorar el vocabulari, l’ortografia i el pensament lògic tot fomentant la comunicació entre vosaltres.
• Jocs de preguntes i respostes: Jocs que permeten adquirir molts coneixements i poden ser adaptats a diferents nivells. Un exemple clar és el trivial, però podeu crear el vostre propi joc personalitzat!
• Jocs de construcció: Blocs de construcció tipus lego, jocs de construcció tridimensional com el jenga, etc. Aquests jocs fomenten la creativitat i el treball en equip.

La clau és trobar jocs que s’adaptin als interessos i edats dels membres de la vostra família. Davant de totes les possibilitats existents segur que trobeu alguna opció amb la que gaudir jugant plegats!

Fes clic per descarregar el document de “Recomanacions de jocs per fer amb infants en dies festius”

Les emocions són un estat mental intens que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica que ens genera benestar o malestar. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l’ambient, innat i automàtic que està influït per les experiències viscudes per cada persona. Una vegada prenem consciència sobre aquesta emoció passa a ser un sentiment, més conscient, racional i que permet expressar el nostre estat anímic.

Al llarg de la nostra evolució com a espècie, gràcies a les emocions hem pogut respondre ràpidament davant aquells estímuls que amenaçaven el nostre benestar físic o psicològic i així garantint la nostra supervivència.

Cada emoció prepara l’organisme per a una classe diferent de resposta i cada persona experimenta les emocions de manera molt particular, depenent de les seves experiències anteriors, el seu aprenentatge de vida i de la situació concreta que estigui vivint; fent que percebi i interpreti la realitat de manera individual i diferent dels altres.

Quan no sabem entendre i gestionar certes emocions i les sentim amb massa intensitat, freqüència i durada, ens poden causar problemes de salut. Estar en constant estat d’alerta, amb estrès permanent, angoixa pel que pot passar, preocupació constant per qualsevol cosa, genera un augment de l’hormona cortisol. I encara que el cortisol sigui una hormona que s’activa per protegir-nos de situacions amenaçadores, no vol dir que com més cortisol tingui el nostre cos millor, al contrari perquè moltes vegades s’activa per situacions que el nostre cos pot interpretar com amenaces, però en realitat no ho són.

Quantes vegades ens preocupem per coses que encara no han passat i que finalment no acaben passant? Quantes vegades ens auto exigim més del que caldria i això ens provoca estrès i malestar? Quantes vegades ens angoixem per un fet concret i pensem el pitjor? Quantes vegades tenim pensaments pessimistes davant situacions que hem d’afrontar? Quantes vegades ens enfadem per situacions que no podem canviar?

Els éssers humans som éssers emocionals, i això vol dir que sentim emocions les 24 hores del dia. Et condicionen el teu estat d’ànim, les teves interpretacions, les teves decisions, a la teva forma de viure, relacionar-te i comunicar-te (fins i tot, condicionen els teus somnis quan dorms).

En definitiva, hi ha una relació estreta entre emocions i salut. La reacció davant de determinades situacions i les emocions són diferents en cada individu. Hi ha persones que davant d’un excés de càrrega emocional experimenten problemes físics. Les cefalees o trastorns digestius són els més habituals i que es mostren, en primer lloc, donant signes d’alerta, després n’hi ha d’altres que tarden més a fer-se palesos com poden ser els cognitius (excessiva preocupació, obsessions) o conductuals (addiccions). Per tant, hi ha un símptoma d’alarma diferent per a cada persona.

Cada persona té un “òrgan diana”, motiu pel qual cadascú tendeix a respondre més amb un paràmetre físic o un altre. Pensa quin és el teu, tens més tendència a què t’afecti més a nivell gastrointestinal, gastritis, pèrdua d’apetit, ganes de menjar compulsivament, estrenyiment? T’afecta més muscularment, tendinitis, contractures, cervical? T’afecta a la son, insomni, somnolència, fatiga? o a nivell anímic, irritable, malhumorat, menys paciència…? Són alguns dels milers de símptomes que es poden manifestar i que si perduren en el temps cal posar-hi atenció.

Però en realitat les teves emocions en si no són les responsables de res… sinó la manera d’entendre-les i gestionar-les.

No podem controlar el que passa fora, però sí que pots aprendre a conèixer-te i a gestionar el que sents i les teves emocions de forma funcional per aprendre de tu i continuar creixent.

La clau és que entenguis que el que sents no és degut al que et passa, sinó a com interpretes el que passa, i la teva interpretació depèn al seu torn del teu estat emocional. I de què depèn el teu estat emocional? De com gestiones les teves emocions mitjançant els teus comportaments.

Algunes idees per poder fer una bona gestió d’aquestes són:

• Dedica’t temps, escoltat.
• Posa consciència en comprendre què sents.
• Deixa’t sentir i expressar-ho.
• Evita auto boicotejar-te i parla’t bé.
• Envoltat de gent que et sumi i t’aporti benestar.
• Siguis constant i posa-hi ACTITUD.

Comprendre és alleujar, i quan comprens pel que passa la teva ment, et sents alleujat; perquè si no, ets esclau de símptomes físics, psicològics i et pots sentir perdut o desconnectat.

Aquesta és la bona notícia: no és tard per aprendre a entendre’t, a conèixer-te més, a gestionar allò que sents, a construir una autoestima més funcional, per viure i relacionar-te amb més acceptació i confiança.

La comprensió del funcionament del nostre cervell i organisme ens ajuda a viure una vida més conscient i gestionar de manera saludable les emocions i l’estrès a través de tècniques com l’atenció plena, la meditació, la respiració o l’esport.

Un article de:

Lídia Borrell.

Terapeuta familiar i educadora social. Tècnica del Programa Komtü.

Quina il·lusió ens fa saber que la família creix i que aviat serem un més! És un moment de transició per la parella, un canvi important per a un fill gran, una novetat per a un fill petit, una expectativa pels avis, una alegria pels tiets i amics… i tots i cadascun de nosaltres, ho vivim de manera molt diferent. Apareixen emocions com la sorpresa i la il·lusió, quan pensem en una nova etapa i una nova persona a qui estimarem. Però també la por, per exemple, a les dificultats per gestionar el temps i l’energia, i fins i tot la tristesa per perdre la relació actual que tenim amb el nostre fill gran. 

Llavors prenem consciència què no hi ha dues relacions iguals, i podem sentir por de no estimar als nostres fills per igual, perquè és clar, amb tot el que estimem al nostre fill gran… com podrà ser que estimem a un altre fill com a ell? I ens trobem amb la realitat que no podem estimar igual, sinó que simplement estimarem a cadascun d’ells de maneres diferents perquè són persones diferents. 

És curiós que partim de la idea d’estimar-los per igual, quan ni nosaltres mateixos som les mateixes persones en els moments dels seus naixements. La vida ens transforma dia a dia, i per tant, és literalment impossible que els hi donem el mateix de nosaltres mateixos, perquè les nostres circumstàncies són diferents i en conseqüència nosaltres també. 

A més, els nostres fills neixen amb un temperament, cadascun amb el seu i, a poc a poc, al llarg dels dies que passen i les experiències que viuen, van desenvolupant el seu caràcter. Justament això ja marca una diferència en la nostra relació, igual que el seu ordre de naixement o les expectatives que tenim cap a ells/elles.

Serà ben diferent l’arribada d’un primer fill, on la parella s’està coneixent com a persona en el rol de pare/mare, o l’arribada d’un segon fill on hi ha una experiència prèvia (ja sigui positiva o negativa), que modularà la nostra vivència, i alhora, amb una part de nosaltres que requerirà acompanyar emocionalment al nostre primer fill o filla. Ara passarem a ser progenitors de més d’un infant i la complexitat augmenta, ja que les relacions no són unidireccionals ni simples i es posen en joc múltiples factors. 

El fet de tenir un germà ens aporta certs aprenentatges que d’altra manera no es donarien a la vida: aprenem a situar-nos en el lloc que ocupem dins la família, vivim experiències de rivalitat, ens maneguem amb l’agressivitat, compartim l’amor dels nostres pares, i també vivim moments de complicitat. 

Un dels aspectes que més preocupa a l’arribada d’un fill o filla, és la gelosia entre germans/es. Cal entendre que la visió dels progenitors sobre l’arribada d’un fill o filla, serà diferent de la dels nostres fills. Per començar, la decisió de què aparegui una nova persona a la família és una decisió presa pels pares, i no pels infants, i poden necessitar temps per adaptar-se a aquesta nova realitat, que no han escollit. És per això que caldrà anar anticipant en la mesura que sigui possible, tot adaptant-nos a la capacitat de comprensió de cada edat i etapa evolutiva. 

Què podem fer com a pares en l’acompanyament del nostre fill o filla per afavorir el benestar de tota la família?

Us recomanem alguns llibres que us podran acompanyar en la vivència de l’embaràs, com “La Laura i la panxa de la mare”[1] i “La Laura té un germanet”[2]. 

Considerem rellevant algunes idees que us poden servir de guia en aquest camí: 

• Respectar el lloc i el rol de cadascú dins la família.
• Implicar a tots els membres de la família en activitats engrescadores, per exemple, demanant al fill gran que ens ajudi a triar roba pel nadó o en la compra d’estris que necessiti. 
• Escoltar i estar atents als senyals que els nostres fills expressen respecte a les emocions que senten: donar un lloc i un espai per atendre-les de manera amorosa.
• Acollir tant les pors com les alegries i totes les emocions que apareguin, per tal de poder captar el missatge que ens porten i satisfer aquella necessitat que aflora.
• Evitar les comparacions entre germans, ja que això afavorirà la rivalitat.
• Disposar d’un temps exclusiu, genuí i individual amb cadascun dels nostres fills, on la nostra atenció sigui plena vers ell/ella.
• Acceptar i acompanyar els petits retrocessos o regressions que el nostre fill gran pugui tenir, entenent que és la manera que té de poder comprovar que els pares encara l’estimen i té la seva atenció.
• Disposar d’un espai de parella per revisar els nostres rols com a pares i per comunicar tot el relatiu a la criança. 

Recordeu que els vostres fills necessiten anticipar els canvis i sentir que continueu estant disponibles per ells i continuen sent part important dins la família! 

Un article de:

Rebeca López.

Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.

[1] La Laura i la panxa de la mare. Liesbet Slegers (Autor, Ilustrador), Xavier Hernàndez Malo (Traductor).Editorial‏ : ‎ Edicions Baula; N.º: 5 edició (15 març 2013). ISBN-10 : ‎ 8447912647. ISBN-13 ‏ : ‎ 978-8447912643.

[2] La Laura té un germanet. Liesbet Slegers (Autor, Ilustrador), Xavier Hernàndez Malo (Traductor).Editorial: ‎ Edicions Baula; N.º: 5 edició (15 març 2013). ISBN-10 ‏ : ‎ 8447912655. ISBN-13 ‏ : ‎ 978-8447912650.

Al llarg dels últims anys, després d’experimentar alts nivells d’estrès, por i incertesa a causa de la pandèmia, ha sorgit un important debat en l’àmbit educatiu sobre el paper que han d’exercir les escoles en la promoció de la salut mental. Els centres educatius són llocs on els nens passen la major part del seu temps a mesura que creixen i es formen, la qual cosa és crucial per al seu desenvolupament social, emocional i acadèmic. En aquesta crucial etapa, es pot implementar una aproximació preventiva cap a la salut mental dins de l’entorn educatiu, amb la finalitat de reduir el risc de trastorns mentals greus en el futur.

La salut mental abasta, no només la falta de malaltia, sinó també el foment del benestar en diferents aspectes de la vida i la capacitat d’enfrontar desafiaments amb resiliència. És essencial per al desenvolupament acadèmic i personal dels nens. Diversos estudis han demostrat que els estudiants que reben suport socioemocional tenen millors resultats acadèmics i un comportament més positiu a l’aula.
Promoure el benestar emocional a les escoles comporta beneficis com una major participació en l’aprenentatge, una connexió més forta i un major benestar personal. També ajuda a reduir l’absentisme i l’abandó escolar, així com la prevenció del bullying i la violència.

El desenvolupament socioemocional proporciona beneficis com una major autoconsciència, construcció d’una identitat saludable, establiment de relacions constructives i èxit acadèmic i laboral. La salut mental és clau per al desenvolupament integral dels nens i adolescents. Quan aprenen a conèixer-se a si mateixos, a comprendre les seves emocions i a enfrontar desafiaments de manera saludable, estaran millor preparats per a la vida adulta.

És important que les escoles prioritzin el desenvolupament socioemocional dels estudiants i proporcionin recursos per a crear un entorn segur i estimulant. Han d’oferir suport i recursos perquè els estudiants identifiquin les seves emocions, desenvolupin habilitats de regulació emocional i construeixin relacions positives. També és essencial fer costat als docents i al personal escolar, brindant-los formació, eines i recursos per a promoure el seu propi benestar.

Els docents exerceixen un paper essencial en la formació dels nens, i enfronten desafiaments significatius en el seu entorn laboral que poden afectar el seu benestar emocional. Acompanyar als estudiants en el context actual requereix suport i recursos per a fer front a la pressió acadèmica, agressions i comportaments desafiadors, grups d’estudiants difícils i una alta càrrega laboral.

Els docents que tenen un bon benestar emocional estan més motivats i gaudeixen el seu treball. També estan més propensos a implicar-se de manera positiva amb els seus alumnes.

Hi ha una estreta relació entre el benestar emocional dels docents i el rendiment acadèmic dels alumnes. Quan els docents ofereixen un suport afectuós, mostren empatia i fomenten la inclusió i el respecte, creen un entorn segur i positiu que afavoreix el benestar emocional dels alumnes.

Si els docents es troben emocionalment equilibrats i satisfets en el seu lloc de treball, són més propensos a oferir un ensenyament de qualitat i a generar un entorn d’aprenentatge positiu.

Donar suport al benestar emocional dels docents implica reconèixer les seves necessitats emocionals, proporcionar un clima laboral de benestar, i també proporcionar-los recursos i oportunitats de desenvolupament professional. Els programes de formació en tècniques de gestió de grups complexos, de l’estrès i la frustració, i la creació d’un clima escolar positiu són aspectes essencials per a millorar el benestar laboral dels docents.

El benestar emocional dels alumnes i el benestar emocional dels docents estan intrínsecament relacionats. Per a aconseguir una educació de qualitat cal atendre les necessitats emocionals tant dels alumnes com dels docents.

Fomentar un entorn escolar que prioritzi el benestar emocional permetrà una millor interacció i col·laboració entre docents i alumnes, promovent un aprenentatge més significatiu i un desenvolupament integral per a tots els membres de la comunitat educativa. Moltes escoles incorporen programes d’aprenentatge social i emocional, que ajuden els estudiants a desenvolupar habilitats per a comprendre i expressar les seves emocions, establir relacions positives i resoldre conflictes de manera constructiva.
Aquests programes aborden el benestar emocional des d’un punt de vista sistèmic i integral, propiciant un canvi de mirada cap a l’acompanyament emocional.

El programa Komtü acompanya al personal docent, no docent i les famílies, promovent l’adquisició d’eines i recursos que els permetin acompanyar als nens en el desenvolupament de les competències personals, emocionals i socials.

Al llarg dels tres cursos d’implementació del programa, es realitza formació i s’instauren a les escoles espais en els quals poder compartir, observar-se i avançar en la millora del benestar emocional en el centre.

D’aquesta manera, es guanya en cohesió, comunicació i s’adquireixen estratègies d’autocura, que es converteixen en pilars en la dinàmica de les escoles que participen en el programa.

(Article ampliat: El valor del benestar emocional d’infants i adults als centres educatius- Fundació privada Nous Cims)

Un article de:

Clara Sau.

Project Manager Komtü Programme.

Després d’uns mesos d’estiu on hem pogut gaudir de la calma que comporten les vacances, on els horaris, les rutines diàries i els hàbits es desdibuixen (i sort que ho podem fer!), ens acostem a l’inici de curs i lògicament ens toca posar “ordre” al ritme estiuenc. Els adults ja ho hem anat fent i si més no, sabem què hem de fer quan ens calgui tornar a la rutina. Ens costarà, però hi acabem entrant. Els nostres fills i filles també s’hi acaben adaptant.

Perquè sigui més agradable aquest final d’estiu i l’inici de les rutines que comporta el curs escolar, us proposem diverses activitats i idees a tenir en compte, perquè aquesta entrada sigui agradable i fins i tot, divertida.

Pluja d’idees d’hàbits importants

Demana als teus fills/es que facin una pluja d’idees d’aquells hàbits que són importants per a la tornada a l’escola. Podeu anar apuntant totes les propostes en una pissarra o un full de paper.

Amb aquesta pluja d’idees conjuntes podem reconèixer quines són les inquietuds, preocupacions, motivacions que pot estar experimentant el nostre fill/a i també compartir les que sentim nosaltres com a adults.

Calendari amb dies restants

Els infants no tenen la mateixa concepció d’espai i temps que tenim els adults. Per tant, a vegades els pot ser complicat entendre quants dies falten perquè arribi un esdeveniment.

Una bona proposta per anar recordant i treballant amb ells i elles els dies de la setmana, matemàtiques i la concepció de l’espai i el temps pot ser elaborar un calendari, on deforma conjunta marquem el dia en què es produeix l’esdeveniment important i posteriorment anem marcant els dies que falten per arribar a aquesta data.

A més, podem posar en aquest calendari alguna pregunta que ens ajudi a saber com ho esta vivint el nostre fill/a, algun exemple en pot ser:

• Com et fa sentir veure que queden 3 dies per tornar a l’escola?
• A qui tens ganes de veure?
• Com t’imagines que serà la teva nova classe?
• Què és important per a tu aquell dia?

Amb aquesta pluja d’idees conjuntes podem reconèixer quines són les inquietuds, preocupacions, motivacions que pot estar experimentant el nostre fill/a i també compartir les que sentim nosaltres com a adults.

Preparar la motxilla amb anterioritat

Una altra proposta ben senzilla és preparar la motxilla amb anterioritat. Ho podem fer un dia o la tarda abans de tornar a l’escola.

Per fer-ho haurem de mirar què pot necessitar el primer dia, segurament encara no tindrem l’horari disponible, així que a dins de la motxilla hi podem posar:

• El llibret amb les tasques d’estiu
• Un estoig amb el material necessari
• Una llibreta
• Una carpeta
• Una ampolla amb aigua

Alhora també podem aprofitar aquest espai per a continuar compartint moments i seguir coneixent el nostre fill/a. Per tant, també el/la podem acompanyar a omplir aquesta motxilla amb:

• Un record que vulguis compartir amb els teus companys/es d’aquest estiu.
• Una emoció que estiguis sentint abans d’anar a l’escola.
• L’emoció amb la que t’agradaria començar aquest nou curs.
• Un desig per aquest nou curs escolar.

Tornar poc a poc a les rutines que seguim durant el curs escolar

Els canvis ens generen “moviment” a totes i tots, per això és important que aquests no acostumin a ser sobtats i els pugui anar vivint i sentint a poc a poc.

Als infants els succeeix el mateix, un canvi o una tornada a una rutina, de forma sobtada, els genera un impacte que els pot ser difícil d’assimilar, a més a més de l’impacte emocional que en deriva.

Per acompanyar en aquest canvi, aquesta tornada a la rutina, ens pot ajudar com a cuidadors/es anar tornant progressivament a les rutines i els horaris que teníem marcats durant l’època escolar.

Una setmana, màxim dues, abans de l’inici escolar, ens podem asseure amb els nostres fills i filles i de forma conjunta, parlar i recordar quines eren les responsabilitats i els horaris que teníem durant el curs anterior.

Aquest pot ser també un bon moment per revisar si hi ha tasques i responsabilitats que ja poden fer de forma més autònoma (hàbits d’higiene, tasques escolars, endreçar la seva habitació, preparar motxilla) i en quines encara necessiten el nostre suport.

A més a més, aprofitant aquest espai també podem revisar els horaris i marcar-ne denous (si és necessari), recordant que els podem deixar escollir (dins d’uns límits que marquem els adults ). Un cop hàgim pactat, podem crear un mural per penjar-lo a un lloc visible, com pot ser la nevera, perquè tothom el tingui present.

Arribar alhora el primer dia

És important que el primer dia ajudem als nostres fills/es a què l’arribada a l’escola sigui tranquil·la, pausada i sense presses. Tots sabem que el primer d’escola és un dia d’emoció i nervis, i cal tenir-lo el més preparat possible.

Aquest primer dia, cal despertar-nos una mica abans, poder fer el que tenim previst amb els fills i filles amb calma, sense pressions. Poder ajudar al nen/a a deixar roba, motxilla… preparat el dia abans, segur que permetrà que el matí ens puguem dedicar a estar per ells i elles, no pel que s’ha de fer.

També és recomanable preguntar com se senten, si hi ha nervis, por, alegria…. ajudar a expressar l’emoció predominant d’aquell moment permetrà reconèixer-la i, per tant, poder regular-la si cal. I si és molt intensa, poder-la compartir amb la mestra quan arribi a l’escola. Només des del reconeixement i l’acompanyament, podem ajudar-la a calmar-la.

Si tenim la possibilitat d’arribar a l’escola una estona abans d’entrar, podran veure’s amb els companys/es, trencar el gel, compartir com han anat les vacances.

Això permetrà donar espai al primer contacte abans d’entrar a l’aula, on segur que tindran dinàmiques preparades per generar una bona acollida.

Dedicar una estona al dia a fer tasques

Les primeres setmanes de classe solen ser emocionalment molt intenses, la tornada a l’escola pot generar situacions a les que costi adaptar-se. En aquests moments inicials, la part acadèmica pot quedar a un costat perquè és important poder atendre la part emocional, i crear un bon clima d’aula.

Podem, no obstant, anar ajudant a agafar un cert hàbit de treball de les tasques escolars, oferint una estoneta, curta, de connexió amb la part formativa de l’escola. Sense que suposi un malestar a l’infant, és recomanable poder dedicar una estona al dia per repassar les tasques escolar. Poder-hi dedicar una estona, permetrà sentir que aquest serà un hàbit habitual durant el curs. És important que l’espai dedicat a realitzar les tasques escolars sigui un espai concret i no que cada dia variï de lloc, per afavorir l’ordre i la concentració. Cal que aquest sigui un espai còmode, ben il·luminat, i que permeti generar un clima d’estudi adequat. Anar-nos familiaritzant amb aquest espai des de l’inici de curs, ajudarà a generar un bon hàbit d’estudi.

Aquestes són diferents propostes per tal que el retorn a la rutina del setembre sigui més senzill, més fàcil, després de l’activitat de l’estiu. Esperem que us siguin útils i que us permetin acompanyar al vostre fill i/o filla en aquests moments del curs on les emocions estan més activades.

Ara només cal posar-ho en marxa!

Fes clic per descarregar el document de “Recomanacions per adquirir hàbits i rutines a l’inici del curs escolar”

Us fem una proposta per una estoneta curta. Posa atenció a tots els sorolls que hi ha al teu voltant. Veuràs que al principi en sentiràs només uns i poc a poc podràs posar consciència a tots aquells sorolls que t’envolten i que, quan has començat a llegir aquest text, ni t’havies adonat que hi eren.

Va, som-hi? Posa-hi atenció i escolta. Si heu tingut la sort de poder escoltar el vent, la pluja o un ocell piulant, és possible que en la vostra cara hagi sorgit un esbós de somriure en sentir, de forma instintiva, aquesta connexió amb la natura.

Si un detall puntual com aquest és capaç de generar aquest petit somriure, no és difícil comprendre que, tal com diuen els experts, trobar espais per estar a la natura és beneficiós tant pel cos com per la ment.
Sovint pensem, però, que ens falta temps o que ja hi anirem i ens oblidem que la natura la podem trobar a prop de casa mateix, al parc del costat o al parc natural que tenim fora la ciutat.

Ara que ve el bon temps i ja no tenim el fred com a excusa, us fem algunes propostes tant de muntanya com de ciutat un regalet final en forma de recursos per tenir una mà d’idees!

Proposta de muntanya

Anem al centre d’informació del parc de Collserola (Barcelona). Si ho poseu al Google Maps us indicarà com arribar-hi. Amb transport públic heu de baixar a l’estació de FGC Baixador de Vallvidrera i una vegada allà us endinseu al bosc, pujant unes escales que queden a mà esquerra que us duran fins al centre d’informació.

Allà hi trobareu una exposició molt bonica de la fauna i la flora del parc i us informaran de petites excursions i activitats que es realitzen al parc de Collserola. Trobareu rutes adients per a qualsevol edat, de diferents distàncies, desnivells, zones per jugar fins i tot un pantà.

Anem al Centre d’Interpretació del Parc de la Mitjana (Lleida). Dins del Parc, entrant pel barri de Pardinyes, trobarem el Centre d’Interpretació de la Mitjana. Allà hi trobarem una exposició permanent sobre el bosc de la Mitjana, propostes d’activitats i, el tercer cap de setmana de cada mes s’ofereixen visites guiades, jocs i d’altres activitats per descobrir aquest espai i els seus valors ambientals.

Us podríeu endur, per exemple, uns prismàtics i/o fer un reportatge fotogràfic. En arribar a casa podem imprimir algunes fotos i fem un mural de la nostra excursió, fotos de detalls concrets, la font i el seu voltant, fulles, insectes.

Proposta de ciutat

Fem d’exploradors al nostre barri. Baixem a les places i als espais verds i allà podrem gaudir de diferents experiències:

• Caçar ombres: agafem paper i llapis i dibuixem l’ombra d’una flor, un arbre…, i després a casa li posem color amb retoladors, temperes…, o també aprofitem la silueta per deixar anar la imaginació i continuar el dibuix segons com ens inspiri.
• Dibuixem un so: gravem sons per més tard deixar-nos portar per aquest i, amb un retolador o diversos colors a la mà, dibuixar el so que estic escoltant tot intentant trobar la forma del so.
• Foto als núvols: aprofitem un dia amb núvols al cel per baixar al carrer i fotografiar-los. Després podem aprofitar les seves formes per fer un muntatge fotogràfic, pintar-los en un mural, cercar-hi formes creatives i dibuixar-les,…

Creem el nostre propi jardí. Reunim diferents tipus de llavors que trobem per casa, com per exemple, un cigró, una llentia i una mongeta o també llavors de tomàquet, pebrot o fruita, i les plantem per poder anar observant com creixen.

Pels primers dies, abans de trasplantar les plantes al seu lloc definitiu, podem utilitzar els clàssics pots de vidre que tots tenim per casa i que ens permetran observar no tan sols el creixement de la tija sinó també el de les arrels.

També podem ampliar el nostre jardí amb plantes aromàtiques com la farigola, l’alfàbrega, la menta que, a banda d’observar-ne el creixement, ens despertaran el sentit de l’olfacte i permetran que els nostres infants coneguin noves olors. També li podem donar un ús culinari com per exemple un sorbet de menta, una amanida de tomàquet amb alfàbrega, salsa pesto (l’opció de substituir els pinyons per anacards és molt bona i molt més econòmica) o una sopa de farigola (que a banda de boníssima és saludable i un bon remei per la panxa).

Per seguir buscant activitats

I per acabar, compartim amb vosaltres unes aplicacions i llocs webs que ens inspiraran i ens facilitaran boniques observacions a la natura:

Aplicacions:

• Natusfera 2.0: permet registrar, organitzar i compartir observacions de la natura amb la comunitat.
• INaturalist: facilita la identificació de plantes i animals.
• BirdNet: permet identificar més de 3.000 espècies d’ocells.
• PlantNet: permet identificar plantes simplement fotografiant-les amb el mòbil.

Llocs web:

• Biologueando: des de biotrucs fins a recursos. Aquest lloc web és tan ric en informació com entretingut.

Esperem que gaudiu del bon temps i de moltes activitats a l’aire lliure!

Fes clic per descarregar el document de “Recomanacions d’activitats a l’aire lliure”

És fonamental col·laborar conjuntament per a crear un model que promogui el benestar emocional i previngui problemes de salut mental en la nostra societat, posant a les persones en el centre i brindant suport als professionals que les atenen.

Les escoles són un lloc adequat per a fomentar l’educació emocional, sense pretendre que sigui d’intervenció clínica i/o terapèutic. És important promoure la resiliència en nens, adolescents i adults perquè puguin conduir millor les dificultats de la vida. A més, és necessari complementar els programes educatius amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables i comptar amb plans de derivació a recursos sanitaris per a aquells que necessitin atenció clínica. Així mateix, és important impulsar entorns de suport per als joves, com a programes de mentoria i espais segurs organitzats per entitats comunitàries.

I ja existeixen programes educatius reeixits i amb evidència empírica que poden ser implementats a les escoles, com “Zones of Regulation”, “Positive Action”, “The Incredible Years”, “Mindfulness in Schools” i “Youth Mental Health First Aid”. Aquests programes integrals i específics d’educació en salut mental a les escoles promouen el benestar emocional dels nens, nenes, adolescents i joves, i han de complementar-se amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables. I tornem a incidir en el fet que les escoles i els instituts són espais educatius per a l’aprenentatge i la promoció de les competències per a la resiliència i no per a la intervenció terapèutica.

Per a ajudar els joves a bregar amb els seus problemes emocionals, és important que els instituts i centres de joventut proporcionin un ambient segur i positiu on puguin parlar sobre les seves experiències i sentir-se connectats amb altres joves que puguin entendre el que estan passant. Al Regne Unit, “Teen Talk” ofereix grups de suport tant en línia com en persona per a joves que necessiten suport emocional. Aquest recurs ha demostrat tenir èxit en la reducció de símptomes de depressió i ansietat en comparació amb aquells joves que no van rebre suport de “Teen Talk”. A més, els serveis d’orientació en línia i en persona, com “Kids Help Phone” al Canadà o la “Fundació Anar” a Espanya, poden proporcionar un recurs de suport per als joves que necessiten parlar sobre els seus problemes i obtenir orientació i suport emocional.

És fonamental que les ciutats, els barris i les comunitats en general fomentin espais segurs organitzats per entitats comunitàries, escoles, centres cívics, esportius i biblioteques. A Austràlia, “Safe Spaces” o “Safe Haven Cafè” són exemples d’ambients segurs on els joves poden connectar-se i aprendre habilitats per a la resiliència i la vida. Aquesta iniciativa ha demostrat millorar l’experiència d’atenció i connexió amb la comunitat local, i reduir les consultes en el servei d’urgències de salut mental.

El programa “Big Brothers Big Sisters” als Estats Units és un programa de mentoria que uneix a adolescents amb adults que tenen interessos similars o experiències compartides. Aquest programa ha demostrat tenir un efecte positiu en els joves participants, millorant significativament les seves qualificacions escolars, relacions amb els seus pares i companys, i autoestima en comparació amb aquells que no van participar en el programa. Això demostra que la relació de mentoria a llarg termini pot tenir un impacte positiu durador en la vida dels joves en situacions de risc.

Les iniciatives que aborden els factors de risc per als problemes de salut mental, com la violència, l’assetjament escolar, l’abús de substàncies, el suïcidi i la falta de suport familiar, són efectives per a proporcionar recursos als adolescents per a fer front a aquestes adversitats. Exemples d’aquests programes són “Bullying Prevention Program”, “ALERT Project”, “Signs of Suïcidi”, “YAM” i “Family Check-Up” en països anglosaxons.

Això ajudarà a enfortir la resiliència i la capacitat de recuperació dels adolescents, empoderant-los amb l’adquisició d’habilitats efectives d’afrontament, una construcció adequada de xarxes de suport i el foment de l’autoestima i la confiança en si mateixos.

Quan sorgeix un problema moderat o greu de salut mental, és important que les famílies, els nens i els adolescents tinguin accés a serveis de salut mental assequibles, basats en l’evidència, amb una resposta primerenca i no dilatada en el temps. Això és clau per a evitar l’agreujament i la cronificació d’aquestes problemàtiques i millorar el pronòstic a llarg termini.

(Article ampliat: Abraçant l’adolescència – Fundació privada Nous Cims)

Un article de:

Pau Gomes.

Director Àrea Benestar Emocional.

En la nostra infància, molts dels nostres records més preuats estan relacionats amb la naturalesa: jugar en el bosc, al parc, a la platja i fer castells en la sorra. Aquesta connexió amb la naturalesa és una cosa innata en les persones i es coneix com biofilia.

Diverses recerques recolzen els beneficis de la natura en la nostra salut. Un estudi publicat en la revista “Frontiers in Psychology” va concloure que tenir contacte amb la naturalesa té un efecte beneficiós en la nostra salut mental i física (Kuo, Barnes, & Jordan, 2019). I el projecte Phenotype, realitzat a Barcelona, conclou que les persones que tenen més contacte amb espais naturals durant la seva infància tenen una millor salut mental i un millor desenvolupament cognitiu (ISGlobal, 2019).

Fins i tot, un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, estima que augmentar les àrees verdes en una ciutat com Barcelona podria reduir els casos de mala salut mental i disminuir l’ús d’antidepressius i tranquil·litzants, la qual cosa resultaria en un estalvi significatiu en costos de salut mental (ISGlobal, 2023).

El trastorn per dèficit de natura, introduït per Richard Louve (2005), es refereix a la falta d’exposició a la naturalesa en la vida quotidiana, ha estat objecte de nombrosos estudis. S’ha trobat que aquest dèficit pot tenir efectes negatius en la nostra salut mental i física, incloent-hi depressió, ansietat, estrès, obesitat infantil i diabetis tipus 2 (Bratman, Hamilton, & Daily, 2012). Per contra, l’exposició a la naturalesa pot reduir la pressió arterial, la freqüència cardíaca i l’estrès psicològic, i millorar la nostra salut mental i benestar (Hartig, Mitchell, de Vries, & Frumkin, 2014).

Especialment en el cas dels nens i nenes, el contacte amb la natura fomenta el joc actiu, millora les habilitats motores i contribueix al desenvolupament socioemocional. A més, estar en espais naturals durant la infància s’ha associat amb canvis estructurals en l’anatomia del cervell.

Donada l’evidència científica dels beneficis de la natura, les escoles han de considerar-la com un recurs educatiu valuós. En incloure la natura en l’entorn escolar, es potencia l’aprenentatge, es millora la funció cognitiva i es promou el desenvolupament emocional i social dels nens. Experts en educació ambiental també emfatitzen com la naturalesa pot ajudar els nens a regular les seves emocions, resoldre conflictes i desenvolupar habilitats socials (Freire, 2017).

És fonamental que les escoles realitzin accions concretes per a connectar els infants amb la naturalesa. A més d’adaptar els espais físics i introduir elements naturals, es poden realitzar activitats com a horts escolars, passejos per parcs, observació de la flora i fauna, i projectes de recerca sobre el medi ambient.

Existeixen iniciatives internacionals que han tingut un impacte positiu en la comunitat educativa. Per exemple, Projectes com Children & Nature Network (C&NN), GreenKids, Nature Friendly Schools i Connect with Nature School Pack, que han demostrat com augmentar les activitats escolars en entorns naturals millora la salut mental i el benestar de l’alumnat.

Connectar amb la natura durant la infància beneficia la nostra salut i benestar emocional. Les escoles han de promoure aquesta connexió, ja que contribueix a l’aprenentatge, millora el benestar físic i emocional dels nens, fomenta estils de vida saludables i desenvolupa una consciència ambiental. Integrar la natura a les nostres vides ens ajuda a desenvolupar un sentit de respecte i connexió amb el nostre entorn, així com amb el planeta en general. Així que continuem jugant a fer cabanes i gaudint de la natura en les nostres vides!

(Article ampliat: Jugant a fer cabanes – Fundación Privada Nous Cims)

Un article de:

Irene Cervera Buisán.

Programme Manager Programa Komtü.

Bibliografia

Bratman, G. N., Hamilton, J. P., & Daily, G. C. (2012). The impacts of nature experience on human cognitive function and mental health. Environmental health perspectives, 120(7), 958-966.

Vidal, D., Pereira, E., Cirach, M., Daher, C., Nieuwenhuijsen, M., Mueller, N. An urban green space intervention with benefits for mental health: a health impact assessment of the Barcelona “Eixos Verds” Plan. Environment International, 2023. https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.107880

Freire, H. (2017). Educación infantil y desarrollo sostenible: Nuevos retos y oportunidades. Editorial Octaedro.

Myriam Preuss, Mark Nieuwenhuijsen, Sandra Márquez, Marta Cirach, Payam Dadvand, Margarita Triguero-Mas, Christopher Gidlow, Regina Grazuleviciene, Hanneke Kruize y Wilma Zijlema. Low Childhood Nature Exposure is Associated with Worse Mental Health in Adulthood. International Journal of Environment Research and Public Health. 22 May 2019. Artículo: El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta. ISGlobal. El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta – Noticia – ISGLOBAL

Hartig, T., Mitchell, R., de Vries, S., & Frumkin, H. (2014). Nature and health. Annual review of public health, 35, 207-228.

Kuo, M., Barnes, M., & Jordan, C. (2019). Do experiences with nature promote learning? Converging evidence of a cause-and-effect relationship. Frontiers in psychology, 10, 305.

Louv, R. (2005). Last Child in the Woods: Saving Our Children From Nature-Deficit Disorder. Algonquin Books.