Són moltes les escoles que, entre altres propostes educatives, destinen un espai setmanal a l’apadrinament entre alumnes de diferents cursos del centre. L’apadrinament escolar es pot descriure com una activitat cooperativa que es realitza en parelles formades per alumnes d’un curs de més edat que fan de padrins als alumnes d’uns cursos més petits, que s’acostumen a anomenar fillols. El fet de ser padrí, per exemple de lectura, representa que l’alumne de més edat adquireix el compromís principal de vetllar per l’aprenentatge, en aquest cas lector, del seu fillol. Per tant, l’ajudaria i l’acompanyaria, sempre sota la supervisió del docent, en el procés d’aprendre a llegir, alhora que miraria d’encomanar-li el gust per la lectura tot engrescant-lo a escollir les seves lectures preferides, per exemple. El fet que es tracti d’un igual de l’escola una mica més gran qui fa aquest acompanyament fa que la proposta adquireixi uns trets diferencials, tant pels grans com pels més petits del centre.

Com ja podeu imaginar, els beneficis d’aquesta activitat en són molts, ja que a banda dels aprenentatges de caràcter més purament acadèmics com l’assoliment de la lectura, seguint l’exemple, hi ha una sèrie de competències socioemocionals que també es treballen amb aquesta proposta. I en aquests beneficis socioemocionals és on ens aturarem i els descriurem a continuació.

En primer lloc, és evident que un dels seus beneficis és la millora de la competència comunicativa tant de fillols com de padrins, i especialment la comunicació assertiva entre l’alumnat de diferents etapes del centre. Entenem per comunicació assertiva aquella que requereix una escolta activa entre les persones, en aquest cas entre els alumnes de diferents edats, ja que l’acord, els diferents gustos i interessos i el ritme que necessita cadascú haurà de ser comunicat de manera respectuosa, afavorint d’aquesta manera també l’empatia entre companys i companyes. El fet de poder-se “posar” a les sabates dels altres, entendre que potser no a tothom ens agraden les mateixes coses o tenim interessos diferents, o fins i tot que el ritme d’aprenentatge i els processos mentals poden ser diferents en cadascú de nosaltres (aquí també influeix l’etapa de desenvolupament en que es troba cada infant), és un aprenentatge significatiu que podem afavorir a través d’aquesta proposta.

Amb aquesta iniciativa també es poden observar a mitjà i llarg termini millores en l’augment de la responsabilitat personal, l’ajuda i la cooperació més enllà de l’aula. L’apadrinament requereix el desenvolupament d’una sèrie de competències que després es podran transferir a altres àmbits de la vida. Els infants i joves potser hauran d’escoltar idees i opinions diferents de les seves; caldrà cooperar per assolir l’objectiu comú proposat s’hauran d’ajudar i necessitaran en moltes ocasions comprendre a l’altre si volen establir una relació d’aprenentatge i creixement compartit.

D’altra banda, l’apadrinament entre l’alumnat requerirà en moltes ocasions resoldre petits conflictes i dificultats de forma positiva. Per a fer-ho, caldrà treballar amb l’alumnat la capacitat de reconèixer les pròpies emocions i sentiments, identificar-les, regular-les i expressar-les a l’altre, ja sigui al mateix padrí/fillol o als mestres encarregats de l’acompanyament en aquest espai. Per tant, sovint caldrà posar en marxa moltes de les habilitats socioemocionals que ens permeten establir unes relacions saludables amb nosaltres mateixos i amb els altres, com el respecte, la confiança o la tolerància.

Com hem vist, són moltes les capacitats que podem treballar a partir d’aquesta proposta educativa. És evident que a l’hora de posar-la en marxa a l’escola hi haurà darrera uns objectius i unes competències determinades que volem que els alumnes adquireixin i desenvolupin. Però hi haurà d’altres que potser en un primer moment no ens plantegem en la nostra planificació com a professionals que després observem i detectem com beneficis, podríem dir, inesperats: a conseqüència de tot aquest treball millora la convivència al centre, ja que es generen unes relacions singulars entre padrins i fillols que faciliten la prevenció de conflictes al centre en generar-se i propiciar-se un sentiment de pertinença i comunitat. De forma quasi espontània, observem l’agraïment entre l’alumnat dels moments compartits al llarg de les sessions; la cura i l’estima més sincera entre els més grans i els més petits de l’escola; la importància de l’exemple, referència i inspiració que podem donar als altres i el desenvolupament del sentiment de pertinença, ja que tots i totes formem part de la comunitat escolar.

I això no és tot. Com ja hem apuntat abans, de vegades obtenim beneficis inesperats d’aquesta o d’altres pràctiques que impulsem a l’escola, i no només en l’alumnat. En aquest cas, resulta evident que els mestres de diferents cursos (sovint professionals de diferents etapes que no solen coincidir més enllà de moments puntuals al llarg del curs) hauran de coordinar-se i compartir durant una estona un espai educatiu. Per tant, amb aquesta pràctica planificada també podem afavorir la relació i aprenentatge dels diferents professionals de l’escola. Fins i tot, si ho estructurem degudament, podem propiciar feedback entre companys i companyes de professió que ajudi a reflexionar i enriqueixi la nostra praxi educativa.

Referències
Azorín, C. M. (2017). El apadrinamiento lector entre estudiantes. Una estrategia favorecedora de la inclusión en la escuela. Ocnos. Revista De Estudios Sobre Lectura, 16(2), 27–36. https://doi.org/10.18239/ocnos_2017.16.2.1402

Sanahuja- Ribés, A. (2023). Estudio de caso sobre la estrategia del apadrinamiento lector: Fomentando una educación inclusiva . Ocnos. Revista De Estudios Sobre Lectura, 22(2). https://doi.org/10.18239/ocnos_2023.22.2.342

Alvarez-Rementeria,M ; Darretxe,L ; Arotegui-Barandica,I. (2022). El apadrinamiento lector como estrategia inclusiva en la escuela: fundamentos y claves para la implementación. Revista MAMAKUNA, 18, 78-89. https://revistas.unae.edu.ec/index.php/mamakuna/article/view/649/582

 

Un article de:

Joan Ronzano

Psicòleg, educador social i tècnic del Programa Komtü.