Abans de continuar llegint l’article, et convido a fer que et regalis un petit moment, escull si necessites un parell de minuts o una mica més, tanca els ulls, observa el teu pensament i registra de forma interna aquelles obligacions que has de fer durant el teu dia a dia (comprar, feina, neteja, cuinar, parella, conduir…).

Durant aquesta estona que t’has regalat, has connectat amb aquestes i altres obligacions.

Apunta tot el que has recordat en un paper i observa

Com et fa sentir el que fas? Amb quins pensaments connectes mentre ho fas? Com està el teu cos físic en acabar el dia?

Segurament has connectat amb emocions com l’estrès i l’ansietat, amb l’autoexigència i amb sensacions d’esgotament i cansament físic, i et pregunto: què necessites fer en aquest nivell? Què penses d’allò que fas? Què hi ha darrere d’aquest fer? Què passaria si fessis menys? Des d’on ho fas?

Demostrar massa exigència amb nosaltres mateixos, ens genera totes les emocions descrites prèviament i ens redueix de forma significativa la nostra autoestima.

Què ens passa quan veiem que no arribem a tot?

L’estrès continuat i l’ansietat augmenten els nivells de cortisol i, en conseqüència, disminueix significativament la nostra capacitat de gestió assertiva, mantenint-nos contínuament en una sensació interna d’alerta i perill.

Per evitar aquesta i altres sensacions, emocions i pensaments desagradables, el nostre organisme ens convida a continuar fent, a continuar fugint d’allò que sento i penso. L’ésser humà, de forma innata, ha desenvolupat un seguit d’estratègies com ara: lluitar, congelar-se, complaure i finalment fugir. Quina creus que és la teva predominant?

La necessitat de fer, de forma compulsiva, repetitiva i amb poc descans respon a la necessitat de fugir. Normalment, les persones que desenvolupen aquesta estratègia demostren una addició al treball, pensament excessiu, episodis d’ansietat, dificultats per a mantenir-se quiets i en calma, una actitud perfeccionista, evasiva i hiperactiva. Quan les tasques han acabat i apareix un moment, dia o època on hi ha menys activitat, els sol aparèixer tristesa, frustració, solitud, emocions i estats que se solen voler evitar mitjançant l’activitat frenètica del dia a dia.

Potser no pots modificar tots els teus “he de “, però el que sí que pots transformar és des d’on ho fas i com et fa sentir. Per a fer-ho, preguntat: a quina necessitat respon? Com em sento fent això?

Anar desenvolupant consciència de les teves accions t’acompanyarà en el teu autoconeixement i en el teu benestar.

Un article de:

Josep Montané.

Integrador social. Tècnic del Programa Komtü.