Potser et preguntaràs: què fa un programa d’acompanyament emocional parlant sobre alimentació? Doncs, ho descobrim!
La importància de l’alimentació
L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments del nostre cos, obtenir benestar i mantenir la nostra salut en forma.
Un estudi, publicat a la Revista Europea d’Epidemiologia (1), va observar els patrons alimentaris de més de 7.000 nens des del seu naixement fins als vuit anys i va concloure que el menjar que prenen els infants afecta la funció cerebral a llarg termini.
L’estudi mostra que els infants que prenen una dieta rica en nutrients, incloent-hi gran quantitat de fruites i verdures, assoleixen un coeficient intel·lectual més alt que aquells que consumeixen aliments processats, alts en greixos i sucre.
Com afecta l’alimentació als infants?
El cervell creix més ràpidament en els primers anys de vida, i continua el seu desenvolupament a l’adolescència. Per això, és important que els nens i nenes de totes les edats consumeixin una dieta rica en nutrients que garanteixi el seu correcte creixement i desenvolupament, tant físic com intel·lectual.
De fet, aquest camí s’inicia durant la lactància materna. Si les mares escullen una dieta rica en nutrients, contribueixen al desenvolupament cognitiu i a la salut en general.
I és que els nadons alimentats amb lactància materna exclusiva durant almenys sis mesos, presenten un coeficient intel·lectual més alt que la resta. Una dieta que inclou una gran proporció de llet materna també està relacionada amb un volum cerebral més gran a l’adolescència. Això és degut al DHA (àcid docosahexaenoic) que conté la llet materna, ja que el DHA és el principal component de les membranes de les cèl·lules cerebrals.
La llet materna no és només una important font de DHA, sinó que proporciona altres nutrients essencials per al desenvolupament cerebral, i millora el sistema immune, el respiratori i la salut en la infància
Després de la introducció d’aliments sòlids, un consum més gran de fruites i verdures s’associa amb un coeficient intel·lectual més alt i millors habilitats de la memòria quan els infants arriben als 4 anys. En els nens i nenes en edat escolar, la deficiència de vitamines i minerals, així com la ingesta d’aliments que fan pujar el colesterol (greixos saturats, per exemple) està lligat a la disminució de la intel·ligència i al baix rendiment acadèmic.
La nutrició i la hidratació són fonamentals per a l’aprenentatge. Els nostres infants necessiten tots els components bàsics d’una bona nutrició: proteïnes, carbohidrats i greixos. Si els proporcionem els aliments adequats, aquests impulsaran el cervell. En canvi, els hidrats de carboni simples i els aliments refinats causaran pujades de sucre, manca d’atenció i concentració.
Si pensem en l’acte de menjar, quina imatge et ve al cap?
Segurament, apareixen records amb connotacions socials i afectives. Menjar pot ser un acte per gaudir, pot ser un símbol cultural i religiós, pot ser un moment per compartir i celebrar… Però també pot ser un acte mediambiental i reivindicatiu: l’evidència científica mostra que les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) depenen, en gran part, dels processos generats durant l’obtenció dels aliments.
Per mitigar el canvi climàtic, cadascú de nosaltres podem contribuir a reduir les emissions relacionades amb els aliments, modificant els hàbits alimentaris. Com?
Les recomanacions per reduir les emissions de GEH inclouen menys consum de carn i productes lactis, i més vegetals frescos de producció local, de venda de proximitat i de temporada.
Aleshores, si reflexionem sobre l’educació dels infants, quin tipus de ciutadà ens agradaria educar? Un que només pensi a menjar allò que li agrada, o un que sigui capaç de triar allò que serà beneficiós pel seu organisme i pel planeta?
Com mengen els infants, actualment?
Les dades recollides recentment en enquestes del nostre entorn (2) mostren que els infants fan unes ingestes molt baixes d’hortalisses, fruites i llegums, i unes ingestes baixes de cereals integrals (pa, arròs, pasta, etc.).
En canvi, fan una ingesta molt elevada de carns i derivats, i també un excessiu consum de productes ultraprocessats amb un elevat contingut en sal, greixos no saludables i sucres afegits, així com una elevada utilització d’envasos i plàstics.
Per què les autoritats sanitàries proposen disminuir els sucres refinats?
Un excés de sucre refinat pot conduir a la resistència a la insulina. Això significa que el cos no és capaç d’utilitzar l’hormona insulina de manera eficient per al transport de sucre o glucosa de la sang als teixits.
La resistència a la insulina pot produir un dany a les cèl·lules cerebrals, ja que el cervell requereix grans quantitats de glucosa per funcionar i, si hi ha aquesta resistència, quedaria privat de nutrients.
Com podem evitar-ho?
Per ajudar a equilibrar els nivells de sucre a la sang, en lloc d’aliments amb sucre o midó processats, podem menjar carbohidrats més complexos, com ara cereals integrals, verdures, llegums i fruites.
Però… i què són els “temuts ultraprocessats”? Els podem evitar?
Són formulacions de diversos ingredients (normalment més de 5), elaborats gairebé sempre a través de processos industrials. A més de sal, sucre, olis i greixos, contenen substàncies i additius que, encara que són segurs, serveixen únicament per potenciar o modificar els gustos. S’acompanyen d’embalatges atractius i sofisticats que criden l’atenció dels nostres infants.
En aquesta categoria s’inclouen begudes carbonatades, ensucrades i energètiques; aperitius salats i ensucrats; brioixeria, pastisseria, galetes i cereals d’esmorzar; greixos per untar (margarines), iogurts de fruites i postres làctics; plats precuinats i preparats alimentaris a base de formatges; i càrnics processats com ara salsitxes, hamburgueses, embotits, etc.
10 consells per millorar l’alimentació i l’aprenentatge dels infants
Per acabar, com podem millorar l’alimentació i, per tant, l’aprenentatge i desenvolupament dels més petits?
1. Planifica l’alimentació setmanal
Seguint horaris regulars als àpats i evitant la improvisació.
2. Basa l’alimentació de la família en aliments d’origen vegetal.
Com ara fruites, hortalisses, oli d’oliva, pa integral, pastes, llegums, etc., i limita els aliments d’origen animal, seleccionant els baixos en greixos i poc processats.
3. Sigues el seu mirall: La família és el principal referent, també per a l’alimentació.
Si prens fruites i hortalisses variades diàriament, els teus fills i filles també acabaran fent-ho. Encara que en poden rebutjar algunes, tingues paciència i ofereix-les en diferents ocasions i amb diferents preparacions perquè les acceptin. Estan en constant transformació!
4. Utilitza les hortalisses al dinar i al sopar com a ingredients principals o en guarnicions; i les fruites per esmorzar, a les postres o entre hores.
Com més colors hi hagi, millor, ja que cada color dels aliments ofereix una àmplia gamma de vitamines, minerals i fito nutrients que ens ajuden a lluitar contra l’envelliment i les malalties cròniques, a més de ser bons per als sistemes cardiovasculars i immunològics.
5. Ofereix les fruites senceres en lloc de sucs o batuts.
Si triem sucs, naturals o comercials, millor no passar d’un got petit al dia. Els efectes metabòlics de la fruita no són iguals ni equiparables als que exerceixen els sucres dels sucs, ja que s’ingereixen més ràpidament que la fruita sense esprémer. Tampoc estem estimulant la masticació i eliminem gran part de la fibra. Hi ha dades que relacionen el consum de sucs de fruita amb el risc de patir càries dental.
6. “No els compris, que te’ls menjaràs!”
Evita tenir a casa aliments rics en sucre, en greixos poc saludables o molt salats, com ara pastisseria, begudes ensucrades, nèctars i altres begudes a base de fruites, menjar ràpid, aperitius fregits, etc. Procura tenir sempre a l’abast aliments saludables com ara fruita, fruits secs, hortalisses (pastanagues, tomàquets cherry…).
7. Estableix l’aigua com a beguda habitual durant els àpats i al llarg del dia.
No la substitueixis per altres begudes com ara refrescos o sucs. Evita les “begudes energètiques”, ja que tenen un alt contingut en cafeïna (aporten més de 15 mil·ligrams d’aquesta substància per 100 mil·lilitres de beguda). El Reglament (UE) 1169/2011 obliga a incloure la següent menció a l’etiquetatge de begudes amb alt contingut en cafeïna «Contingut elevat de cafeïna: No recomanat per a nens ni dones embarassades o en període de lactància».
“Les begudes energètiques amb sucres” poden contribuir a excedir la ingesta diària recomanada de sucres simples (50 g al dia segons la recomanació de l’OMS), ja que una llauna de 250 ml aporta entre 27,5 g i 30 g. Un consum excessiu de cafeïna pot provocar efectes fisiològics no desitjats com ara l’alteració de la son, tant en el temps de conciliació com en la durada; efectes psicològics i alteració del comportament, així com trastorns cardiovasculars. Aquests efectes són comuns a altres aliments que continguin cafeïna: cafè, te, xocolata, guaranà, etcètera.
8. No utilitzis els aliments com a càstig o premi.
Intenta transmetre als infants els valors positius que aporten els aliments: color, varietat, sabor, estacionalitat, sostenibilitat, etc.
9. Recupera les receptes tradicionals de la dieta mediterrània.
Especialment les que inclouen llegums, peixos, fruits secs, ous i hortalisses.
10. Fes que els teus fills i filles participin en la compra, la planificació i l’elaboració dels àpats.
D’aquesta manera, acceptaran més fàcilment els aliments i les receptes que cuineu a casa.
En conclusió, si cuidem l’alimentació dels nostres infants, estarem afavorint el seu desenvolupament cerebral i la seva capacitat d’aprenentatge. A més, proporcionant aliments saludables, contribuirem a un creixement saludable, responsable i amb un menor impacte ambiental.
Un article de:
Rebeca López.
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.
Bibliografia
- (1) Lisa G. Smithers, Rebecca K. Golley, Murthy N. Mittinty, Laima Brazionis, Kate Northstone, Pauline Emmett, John W. Lynch. Los patrones dietéticos a los 6, 15 y 24 meses de edad se asocian con el coeficiente intelectual a los 8 años . Revista Europea de Epidemiología , 2012; 27 (7): 525 DOI: 10.1007/s10654-012-9715-5
- L’alimentació saludable en l’etapa escolar. Guia per a famílies i escoles. (gencat.cat)
- Alimentació saludable per a infants i joves. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) (gencat.cat)
- Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), 2017. Disponible a: http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/esca/
- (2) Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. Encuesta Nacional de Alimentación en la Población Infantil y Adolescente (ENALIA), 2016. Disponible a: aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/subdetalle/enalia.htm