Després d’un dia dur a la feina o d’una discussió amb la parella, alguna vegada hem pensat: “Que bé estaria jo sol o sola ara mateix en una illa deserta!”. Però, imagina’t que, per un moment, el desig es fa realitat. Quant temps estaries disposat/da a ser-hi sense la teva parella, família, fills, amics, companys de feina…? Segur que la teva resposta seria: “no pas gaire temps!”.

Segurament, en alguna ocasió haurem escoltat la cita d’Aristòtil: “L’home és un ésser social per naturalesa”. Ja des de l’Antiga Grècia, o potser molt abans, s’ha considerat que som éssers socials i que la relació amb els altres és fonamental per poder viure. No només això, sinó que sabem que ja des de ben petits ens desenvolupem a partir de les relacions que mantenim amb les persones que ens cuiden i ens envolten. Per tant, poder establir i mantenir unes bones relacions amb els altres, ja sigui a la família o amb els companys de feina, ens aportarà tranquil·litat, benestar i qualitat de vida. Però què podem fer nosaltres per fomentar aquestes bones relacions i evitar així els conflictes?

5 claus per establir bones relacions amb els altres

    1. Les emocions. Tenen molt a veure en les relacions que establim amb els altres. Sovint són aquestes les que ens empenyen a moure’ns, a actuar d’una determinada manera i no d’una altra. De fet, les persones som sensibles als canvis emocionals que es produeixen en nosaltres mateixos i en les persones que ens envolten. Per tant, una bona observació, reconeixement i expressió d’aquestes emocions ens podran ser de molta utilitat per comprendre’ns i comprendre a l’altre.
    2. La comunicació. Què vull comunicar, de quina manera ho vull fer, on ho faré, en quin moment, a qui ho vull fer saber…? Pensar prèviament en aquestes qüestions a l’hora de comunicar-nos és molt important per a poder establir bones relacions amb els altres. Però no només això: és tan important el nostre llenguatge verbal com el no verbal. El que comuniquem als altres a partir dels nostres gestos, mirades, moviments, to de veu, etc. té un impacte i un pes tan o més important que les paraules que utilitzem.
    3. L’escolta. Tan important és parlar com saber escoltar. De vegades cal practicar el posar-nos en “mode avió” amb els altres. Quan estem amb la nostra parella, amb els nostres fills o un bon amic, i ens està explicant algun fet important per a ell/a, cal posar-hi tota la nostra presència i escoltar activament allò que ens està compartint, donant un espai de qualitat a la relació. El “mode avió” del nostre aparell mòbil el fa aturar-se per un moment de transmetre i rebre dades. Per a nosaltres seria deixar per un moment de banda allò que molts cops ens desconnecta, com es la càrrega de feina, la discussió que he tingut aquest matí o els maldecaps varis i connectar-nos de manera singular amb qui ens estem relacionant.
    4. Les suposicions. Si alguna intenció o quelcom que no sabem de l’altre ens genera una certa inquietud, angoixa o malestar, podem fer dues coses: fer intuïcions i arriscar-nos a malentesos o bé preguntar per allò que desconeixem per tal d’aclarir i evitar d’aquesta manera les suposicions. Poder establir una relació amb els altres basada en la confiança i transparència ens ajudarà a crear uns vincles més positius, ens ajudarà a evitar els malentesos i, al cap i la fi, ens ajudarà a estar millor amb qui ens envolta.
    5. Les accions. Però no sempre tot el que rebem de l’altra persona ens agrada. Es important expressar allò que ens agradaria o que desitgem de l’altre, i també poder expressar el que ens genera malestar. A l’hora de comunicar-ho, però, és important poder diferenciar l’acció concreta de la persona. I és que no es mateix dir “no m’ha agradat com m’has parlat” a dir “ets un malparlat”. Si hem de ser crítics, és important fer-ho posant èmfasi en les accions i no en la persona.

Un article de:

Joan Ronzano

Psicòleg i educador social. Tècnic del Programa Komtü.