Generalment quan pensem en dol ho associem a la mort però, en realitat, el dol és un procés d’adaptació a una pèrdua que podem viure en moltes situacions diferents: per la pèrdua d’alguna cosa física (la mort d’un ésser estimat, la pèrdua de la nostra casa després d’una catàstrofe, la pèrdua d’una joguina que ens estimàvem… ), però també podem sentir pèrdua en moltes altres situacions, com per exemple la pèrdua de l’arrelament (davant moviments migratoris, per exemple), de la seguretat (la separació dels pares, el moment de deixar el bolquer o el xumet, per exemple) o fins i tot de determinades rutines, entre d’altres casos.

El dol fins i tot pot donar-se davant alguna cosa que anhelaves i finalment no podràs tenir (per exemple, no poder tenir fills).

 

No hi ha un procés normal i tancat per al dol

El procés de dol pot ser diferent d’unes persones a d’altres, per moltes variables. Per exemple, en el cas de dol davant una mort, podríem tenir en compte variables com l’edat de qui fa el procés de dol, la proximitat que teníem amb la persona que s’ha mort, com es viu la mort i la pèrdua en el nostre entorn, si el nostre entorn propicia o no l’expressió, si es tracta d’una mort sobtada o esperada, si hi ha hagut patiment, si ha vist el cos i no el volia veure o si no l’ha vist i el volia veure…

 

Com acompanyar el procés de dol des de les escoles?

En la resposta a aquesta pregunta està la clau de tot plegat. Abans de res, caldria que ens paréssim a pensar el marc d’aquest acompanyament. Avui us proposem posar en joc un parell de variables.

  • Recordeu que, quan parlem de dol, generalment ens vindran al cap idees relacionades amb com treballar el dol davant la mort, i fins i tot és possible que ho concretem en quan la pèrdua ja ha tingut lloc o quan sabem que tindrà lloc (per exemple, en cas de malalties terminals). Aquest, tot i ser el primer que ens ve al cap, és tan sols un dels possibles escenaris. Ara bé, el dol és un procés que es pot viure davant moltes situacions diferents, cal que també els tinguem presents i tractem amb cura totes aquestes altres situacions.
    • El procés de dol es pot donar davant qualsevol pèrdua
  • Per altra banda cal que tinguem present que acompanyar el procés de dol implicarà treballar-lo des de l’acceptació màxima d’aquests processos: normalitzant la mort com a un punt del procés de vida, la pèrdua i totes les seves conseqüències. Caldrà pensar doncs, en aquest sentit, com integrem el treball del dol, la pèrdua i el canvi al dia a dia. I en aquest punt és on justament radica la clau de volta del treball dels processos de dol.
    • Acompanyar el procés de dol també implica generar dinàmiques relacionals i comunicatives saludables, proveir de recursos i facilitar entorns afavoridors que facilitin integrar les pèrdues.

 

D’aquesta forma, podem establir dues línies de treball:

  • Determinar objectius, accions, dinàmiques i recursos a tenir en compte quan es viu la pèrdua i que hauran de facilitar, in situ, un procés de dol saludable.
  • Accions de “provenció” (prevenció + proveir), destinades a generar recursos, establir dinàmiques i entorns que permetin viure el dol en la seva profunditat (sense negar-lo ni evitar-lo), fer-ho de la millor forma possible i que facilitin la tornada al benestar després de fer el procés de dol.

En resum, quan parlem d’acompanyar el dol, cal comprendre la importància de complementar l’acompanyament en moments de necessitat amb el treball “proventiu”. Amb aquesta doble mirada envers el dol donem resposta a les necessitats de l’infant i, alhora, facilitem el desenvolupament de les seves pròpies habilitats de donar resposta.

 

Així doncs, des d’aquell que sigui el teu rol, et podries plantejar: quin és el marc des del qual vull acompanyar el dol?

 

Un article de:

Anna Rallo
Psicopedagoga. Tècnica del Programa Komtü.