Actualitat

Aquí us deixem una selecció de llibres per a totes les edats! 

1. Estic amb tu: Cori Dortfeld, es porta a una reflexió universal i commovedora sobre la tristesa i l’empatia.En Taylor viu una experiència terrible i no sap què fer. Els animals que l’aconsellen estan convençuts que tenen la solució. La gallina li diu que en parli, però en Taylor no en té ganes. L’os li recomana que s’enfadi molt, però això tampoc no el convenç. Un per un, tots volen ensenyar en Taylor a superar la pèrdua, però cap no encerta la manera. Fins que arriba el conill, li fa companyia i escolta el que en Taylor li explica. I això és justament el que necessitava. Edat recomanada: Primera infància. 
2. Quan m’escolto: Elisabet Dionis i Laia Ramiro ens fan reflexionar sobre l’amistat en un conte entranyable i inspirador.Un conte sobre benching: deixar algú a la banqueta.“Quan tenim una relació d’amistat que ens porta més tristesa i neguit que il·lusió i alegria, potser toca revisar què ens està passant. La història del Gael, el Marc i la Nur ens fa reflexionar sobre l’amistat i el bon tracte.” Edat recomanada: Primera infància. 
3. Necessito una abraçada: Isabel Rojas Estapé, ens presenta un llibre inspirador. Hola! Soc la Neureta, la neurona exploradora. Visc al cervell de la Cris i la meva funció és ajudar-la a entendre els seus pensaments i emocions.En aquest conte, els pares de la Cris li anuncien que se n’aniran a viure en una altra ciutat. Com és lògic, això l’ha posada molt trista. Tant, que només té ganes de plorar i és incapaç de sortir d’aquest estat. Per sort, sé com ajudar-la amb aquesta tristesa i convertir els pensaments grisos en moments plens de color. Vols saber com?En aquest llibre, a més de descobrir què passa al nostre cos quan estem tristos, trobarem consells i eines per actuar davant les nostres emocions. Edat recomanada: Primera infància. 
4. Som un grup i ens cuidem: Lídia Casanovas (autora) i Mariona Tolosa (Il·lustradora), ens presenten aquest conte sobre la inclusió a l’aula. Ideal per a mestres. El Max, El Pol, la Jana, El Brian, l’Oliver, l’Ayoub, la Chaima, la Maia, l’Olívia, l’Aran… Tots van plegats a la mateixa classe a l’escola. En el dia a dia, mentre juguen, apareixen conflictes i dinàmiques grupals que, de vegades, porten moments de malestar. Aquest grup haurà d’aprendre a expressar-se, a comunicar-se i a modelar relacions sanes; en definitiva, haurà d’aprendre a cuidar-se. Edat recomanada: A partir de 4 anys.
5. El club dels valents: Begoña Ibarrola ens presenta un conte per sentir. A l’escola hi ha un nen més alt i fort que tots els altres, que s’aprofita de tothom i només pensa a fer servir la violència. La resta estan tots atemorits, fins que un dels companys de la classe, s’arma de valor i s’hi enfronta amb el diàleg i la raó, i no amb la força. Edat recomanada: De 3 a 5 anys. 
6. Mama, tinc un monstre al cap: Un conte per ajudar els nens a gestionar els seus pensaments negatius i frustracions. Gabriel de 8 anys va crear aquest conte per ajudar altres nens a superar les seves frustracions i enuigs quan alguna cosa no surt del tot bé.Amb aquest objectiu, i amb l’ajuda del seu germà Adrián de 5 anys, va crear la majoria de les il·lustracions que apareixen al conte. Quan les van acabar de dibuixar, els seus pares Marcos i Natalia plens d’orgull i emoció, els van ajudar a definir el guió i publicar-lo. Al final del conte trobaràs material inèdit i activitats ja provades per Gabriel & Adrián perquè els nens entenguin el soroll que tenim tots als nostres caps. Aquestes activitats complementen i ajuden a fer que els nens després de la lectura interioritzin aquest valor tan important com l’autoestima. Edat recomanada: 5 a 7 anys.
7. La gratitud es mi superpoder: Alicia Ortega, ens fa descobrir els nostres super poders. La petita Betsy aprendrà que la felicitat es troba a les coses senzilles de la vida, ja siguin grans o petites. Amb l’ajuda d’una pedra màgica, començarà a sentir gratitud pels pares, amics i joguines. Però, què passa quan a Betsy se li oblida fer servir la ‘màgia’ de la seva pedra? S’adona que el poder de la gratitud s’amaga al cor.“La Gratitud és el meu Superpoder” ensenya els més petits a apreciar l’afecte d’una llar, el temps que passen jugant amb els amics i les relacions familiars. Edat recomanda: 7- 9 anys.
8. Laberint de l’ànima: Anna Llena, ens presenta l’obra més personal, íntima i delica. Un deliciós recorregut per les emocions de l’ésser humà, una obra descriptiva i poètica al mateix temps, que ens ajuda a reflexionar, identificar i fins i tot gestionar el nostre món interior, el nostre laberint.
   Un camí tan complex com apassionant. Difícil de preveure, però on l’aventura, l’emoció i la imaginació estan del tot assegurades. Edat recomanada: A partir de 8 anys. 
9. Receptes de pluja i sucre: Eva Manzano i Mónica Gutiérrez ens porten aquest receptari serveix per menjar-se la vida a cullerades, per endolcir les emocions que ens acompanyen cada dia i per aprendre a manejar-les amb la imaginació com a ingredient imprescindible. Conté receptes sobre un munt de sentiments: l’afecte, les tímides, la temprança, la por, l’alegria, l’enuig, l’empatia. Però també parla dels caus de les emocions, i del seu llenguatge verbal i no verbal, fins i tot hi ha un mapa de les emocions. Edat recomanada: a partir de 9 anys.
10. Tu com estàs?: Imma Pla, ens endinsa en un joc emotiu, un recorregut pels sentiments, un àlbum amb expressives il·lustracions i un enginyós final que reflectirà la teva sorpresa.La felicitat de Marta, el temor d’Isaac o la tristesa de Rocío omplen les pàgines d’aquest divertit àlbum que parla dels sentiments. Un mirall a la darrera pàgina reflectirà la sorpresa dels més petits a més de convertir-los en els autèntics protagonistes del llibre. Edat recomanada: a partir de 10 anys
11. Esas cosas que nos pesan: Pablo R. Coca ens parla de la importància de la salut mental. En aquesta novel·la gràfica, Occi sempre posposa el benestar. No es deixa ajudar i creu que absolutament tot en depèn. Intentarà camuflar tot el seu malestar i buscarà milers de fórmules per treure’l. Per això, es dirà coses boniques davant del mirall cada matí, llegirà nombrosos llibres que li diran com ha de viure la seva vida per ser feliç, farà maratons de vídeos motivacionals que li repetiran una vegada i una altra que ell és l’únic culpable del seu patiment i, per descomptat, pensarà molt en positiu. Edat recomanada: a partir de 10 anys.
12. Xarxes: Eloy Moreno, ens porta la continuació de Invisible. Emotiva, commovedora, diferent… Xarxes narra, a través dels ulls d’una adolescent, una història que s’ha convertit en la realitat de tots nosaltres. Quants likes val la teva felicitat? Es passa unes quantes hores més veient els viatges meravellosos, els cossos perfectes i tots els outfits que s’emproven cada dia els influencers. I se sent malament perquè ella no pot portar el ritme de vida que veu a les xarxes, sap que una felicitat així no la podrà assolir mai. Edat recomanada: partir 12 anys.
13. L’art d’emocionar-te: Cristina Nuñez i Rafael Romero, ens presenten un recorregut a través de quaranta emocions expressades a través d’atractives il·lustracions, activitats i reflexions que ens ajudaran a explorar-les.Aquest llibre ens convida a explorar les emocions que basteixen la nostra vida perquè, si bé tots nosaltres les experimentem constantment, no tots som conscients dels diversos matisos que les acompanyen. I conèixer-los és un art, un art que ens fa tenir una vida més harmònica, més plena.Durant aquesta passejada interior, els autors ens guien, amb delicadesa, en una quarantena d’emocions per mitjà de curiositats, citacions, jocs mentals… Un viatge ben entretingut que s’acompanya d’il·lustracions suggeridores. Edat recomanada: a partir de 12 anys sol o en família. 
14. Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito: Jaume Funes ens presenta aquesta guia per pares i mestres. Aquest llibre parla de les nostres principals incerteses educatives. Pot ser llegit en qualsevol ordre i s’organitza en dues grans parts. La primera intenta resumir reflexions i criteris per conviure activament i positivament amb els nois i noies adolescents. La segona és una aplicació pràctica a quatre grans preocupacions adultes: la sobreprotecció, el paper de l’escola, l’equilibri emocional i la comprensió de la societat. I, sobretot, deixeu-los créixer i mireu d’entendre que les seves respostes, aparentment dures, no són més que missatges ocults per continuar sentint-se estimats, per no descobrir la vida en soledat.  Pares i mestres. 

Esperem que els infants i vosaltres els gaudiu!

Fes clic per descarregar el document de “Propostes llibres Sant Jordi 2025”

Com és d’important el llenguatge?

La importància del llenguatge és innegable. Aquest és la base de la comunicació de l’ésser humà, ens permet expressar-nos i comprendre els altres; i, depenent de com l’utilitzem, construirem i interpretarem el món de manera diferent.

Com parlem a les persones amb qui interactuem durant el dia a dia i sobretot com ens parlem a nosaltres mateixos. Hi heu parat a pensar mai?

La manera de comunicar-nos, ens defineix com a persones i construeix la nostra identitat, marca la diferència en la manera que percebem el món i per tant ens influeix en la nostra manera d’actuar, de sentir-nos, de relacionar-nos, i sobretot de com afrontem les circumstàncies de la vida.

Hi ha persones que amb freqüència tenen un llenguatge negatiu, sempre tenen una actitud de desànim i les coses sempre els surten malament. Realment creuen que no tenen sort a la vida i són desafortunats.

En canvi, hi ha altres persones que generalment somriuen, mostren una actitud alegre i positiva encara que no sempre tot el que els hi passa és bo, però tenen un ànim positiu. Es mostren agraïts amb el que tenen i busquen la manera d’estar bé.

Tenint en compte que ens estem imaginant a dos tipus de persones que viuen situacions de vida similars, creieu que la diferència entre uns i uns altres té a veure amb el factor sort o amb factors externs?

Cadascú crea la seva versió de la realitat a partir de la seva experiència i perspectiva personal, per tant, podríem dir que en molts casos la diferència la marca l’actitud. El llenguatge i l’ús que en fem té molt a veure en la visió que tenim de la realitat i, sobretot, en com l’afrontem i gestionem.

Sabent que el llenguatge construeix la nostra realitat, fem-lo servir perquè ens ajudi a millorar, a transformar els nostres pensaments i deixi de ser un obstacle que nosaltres mateixos ens posem per avançar.

Per això cal treballar la nostra atenció conscient, posar atenció en els nostres pensaments i preocupacions i el relat intern o extern que fem d’aquests, perquè són la nostra interpretació de la realitat, però no la realitat en si. A vegades ens cal posar perspectiva a les coses, buscar altres visions i distanciar-nos una mica emocionalment, per poder-ho afrontar amb més claredat mental.

Fer el canvi no és una feina fàcil, és tot un procés que requereix posar-hi consciència, constància i esforç. I una rutina en la qual treballar diàriament.

En casos on la situació pot requerir ajuda externa, la teràpia narrativa ens pot ajudar a fer-ho.
Va ser creada als anys 70 per David Epston i Michael White, que la van emprar per ajudar els seus pacients a entendre’s millor a si mateixos.

És l’art de guarir o sanar a través de la paraula. Aquest enfocament utilitza la narració amb l’objectiu de reescriure la història de vida de les persones, basant-se en les interpretacions que elles fan.
La base és l’externalització del problema, que consisteix en la separació/diferenciació del problema de la identitat de la persona. El problema és el problema i la persona és la persona.

D’aquesta diferència en neix una gran oportunitat: la de valorar els nostres recursos. Totes les persones tenim habilitats, creences i valors per reduir la influència dels nostres problemes i analitzar el problema des d’una altra perspectiva.

Ens ajuda a poder trobar una història alternativa, una desconstrucció de la narrativa dominant, a favor d’una altra de renovada i diferent. Ens dona l’oportunitat de construir una nova història i identitat, desenvolupada des d’una percepció respectuosa i no culpable.

La pròxima vegada que ens ocupi una preocupació, posem atenció en quin relat fem d’aquesta i busquem alternatives.

• Posem consciència
• Elaborem un discurs diferent
• Separem problema de persona
• Posem-hi preceptiva
• Cerquem les capacitats que tenim per afrontar-lo
• Reescrivim la nostra pròpia història

Canviar la narrativa que construïm al voltant d’un esdeveniment ens permetrà assumir la realitat des d’una perspectiva més positiva, regular el nostre comportament i les nostres emocions i cercar solucions que ens aportin major benestar.

Un article de:

Lidia Borrell

Educadora social, terapeuta familiar i tècnica del Programa Komtü.