Tenim fills, els estimem i eduquem.

Educar requereix cercar un equilibri entre molts aspectes… la llibertat i posar límits, tenir-ne cura i fer que siguin autònoms, responsabilitzar-los i deixar-los ser infants tot gaudint, etc. I aquest equilibri és clau. Mare i pare el mantenen, cadascun a la seva manera donant més rellevància a aquells valors i habilitats que creuen més importants.

Infants amb iniciativa

Dels diferents aspectes en que hem d’incidir en l’educació, avui us proposem parlar de potenciar la iniciativa en els infants. Ajudar-los a tenir iniciativa requereix ser molt presents.

La iniciativa està relacionada amb diferents aspectes: la motivació, la curiositat, l’estimulació que ha rebut un infant, la imaginació….

La paraula Iniciativa ve del llatí “initium”, principi. És l’ímpetu o el primer pas cap a una acció. La iniciativa en termes generals també es refereix a la capacitat d’una persona per actuar per si mateixa, per prendre decisions, per ser emprenedora.

Per què és important desenvolupar la iniciativa?

Un infant amb iniciativa és un infant que juga, que crea, que imagina, que proposa, que motiva als altres, que gaudeix, que aprèn fent, que aprèn construint, que explora.

Desenvolupar la iniciativa té dos avantatges importants:

El primer és que gaudeix d’allò que fa, ja que està connectat amb els seus interessos, amb allò que li agrada fer, i ho explota tant com pot.

És de les primeres coses que volem que experimenti un infant, gaudir pel fet mateix de ser feliç. Però a més una cosa porta a l’altra i si ho passa bé fent alguna cosa ho voldrà repetir.

El segon és que desenvolupa una sèrie d’habilitats i potencialitats que li seran molt útils en la seva vida d’estudiant, professional i en la seva interacció social en general.

El procés d’aprenentatge que fa un infant desenvolupant els seus interessos fa que de retruc millori la seva autoestima, ja que se senten segurs, creuen en les seves capacitats, mostren confiança en els altres i col·laboren en el treball en equip, adquireixen més facilitat per adaptar-se als canvis, actuen proactivament, són enginyosos… 

Com potenciar la iniciativa

Les nostres tasques són dues: estimular-lo, donant-li a conèixer tot el que puguem,  posar al seu abast activitats diverses i molt diferents perquè ell pugui experimentar i estar receptius a aquelles que li desvetllin més interès.

Segons el que li posem al davant, farem despertar la seva curiositat, facilitarem que vulgui investigar, que vulgui moure’s, que es marqui reptes. Els interessos d’un infant poden anar en  diferents direccions: interessos intel·lectuals, esportius, creatius, lúdics. Ell no els diferencia però vagi cap on vagi, aquesta diversitat d’interessos farà que l’infant, sense adonar-se, vagi assolint reptes i que un repte al porti a un altre.

La riquesa d’estímuls l’ajudarà a poder escollir: “si conec moltes  coses tinc més possibilitats de trobar aquella que realment m’agrada, m’interessa o m’apassiona”.

“Però tenim molts exemples”: L’infant o adolescent que és a casa i veu la roba per estendre i s’aixeca a fer-ho, o l’infant que s’espera que li demanin, o l’infant que sent que acaba la rentadora i se’n va tot sol a treure’ la roba per estendre-la, són diferents nivells d’iniciativa (tot i que un exemple relacionat amb les tasques és molt agosarat, i no sempre ens en sortim amb èxit).

L’infant que a l’escola quan treballa un tema concret que l’interessa arriba a casa i explica el que ha treballat,  cerca informació, llegeix, cerca una exposició o cinema relacionat amb el tema, comparteix amb la família o amics, genera.

L’infant que a la muntanya, agafa pals, pedres, salta, observa ocells, plantes, explora, construeix una cabana, mira amb uns prismàtics.

L’infant que crea, l’infant artista, amb colors , amb pintura, amb construccions, amb materials diversos, construint la seva obra.

Un infant que en un treball en equip col·labora en organitzar les tasques.

Un infant que jugant és capaç d’imaginar,  de crear una aventura, un joc, una combinació artística.

Per donar a conèixer aquest univers d’estímuls, tenim a l’abast museus, natura, esport, teatre i cinema, exposicions, però també tenim casa nostra, el nostre poble o barri, l’entorn més proper. A casa podem oferir diferents tipus de joc (el joc simbòlic, jocs de moure’s, jocs de pensar). Podem crear tot oferint materials diferents, podem fer experiments amb estris de la cuina, podem tocar instruments musicals, podem ballar, podem debatre, construir un robot, fer un mural, llegir, fer una disfressa,  fer una maqueta. Podem sortir al parc i bellugar-nos i compartir amb els amics, podem aprofitar els entorns naturals més propers per observar-los, conèixer-los, jugar-hi o fer esport.

La quantitat d’estímuls és tan gran i diversa com imaginació tinguem els adults referents d’aquests infants. Als infants els agradarà compartir les nostres aficions també i potser algunes acabaran essent les seves.

Fer porta a fer, l’acció porta a l’acció… i seure porta a seure.

L’efecte contrari, la no estimulació, porta a l’apatia. En el moment actual hem debatut i debatrem encara sobre l’ús de les tecnologies, és un aspecte que està força relacionat amb el desenvolupament de la capacitat de tenir iniciativa en l’infant. Hi ha moltes maneres d’utilitzar-les i un infant amb interessos diversos i un bon acompanyament pot fer-ne un bon ús. L’ús únicament lúdic sense acompanyament d’hàbits horaris i contingut, portat a l’extrem, ens pot portar a l’apatia, el contrari del que perseguim, per aquest efecte addictiu que tenen les pantalles. L’infant veu i viu que fan els altres a través de la pantalla, però poques vegades els motiva a l’acció, viu les aventures dels altres, però no crea la seva.

Aquest pas que la pantalla no ens dona és la motivació que els adults hem d’encendre en els infants i adolescents. També és cert que internet ens ofereix una gran quantitat de recursos perquè els adults puguem agafar idees per oferir després un ventall molt divers d’activitats als nostres infants.

Qualsevol petit joc pot ser art, pot ser una aventura, pot ser diversió.

 

Un article de:

Mireia Planells 

Terapeuta familiar, educadora social i tècnica del Programa Komtü.