Actualitat

Malgrat que forma part del cicle de la vida, en general la idea de la mort encara ens fa tant de respecte que la volem ben lluny nostre. I quan aquesta mort l’hem d’explicar als nostres fills i filles, encara se’ns fa més complex. En aquest article veurem unes pautes bàsiques per poder acompanyar saludablement aquest trànsit dolorós, però necessari, que és el d’explicar la mort d’un ésser estimat a un infant.

D’inici, i això serveix per a qualsevol edat de l’infant, el que és més important és que aquesta notícia se la donin els pares, i a falta d’ells, les persones emocionalment més properes. El context és important: sempre que sigui possible és aconsellable que li donin la notícia com més aviat millor, en un lloc segur i tranquil (la seva habitació, per exemple), i de dia –per donar temps a gestionar la tristesa-. El millor és que puguem acompanyar als infants a transitar aquesta fase amb naturalitat, expressant, tant ells com nosaltres mateixos, les emocions que poden estar presents, permetent el plor, la tristesa, l’enyorança, etc. Cada infant necessita el seu temps, i cal respectar-lo.

En els infants més petits (2-8 anys) també és important el tipus de llenguatge que emprem. Cal que aquest sigui afectuós, clar i senzill. Podem iniciar la conversa amb un “he d’explicar-te una cosa molt trista”, utilitzant expressament la paraula “mort” i evitant els eufemismes “se n’ha anat al cel”, “s’ha adormit per sempre”, (alguns infants poden desenvolupar fòbia al dormir) deixant clar que no el podran tornar a veure més.

Alguns infants poden sentir-se culpables d’aquesta mort “si m’hagués portat millor estaria viu”, per la qual cosa és molt adequat, sobretot en etapes més primerenques (2-6 anys), deixar clar que aquesta mort no té res a veure amb ells i que no és responsabilitat seva que aquella persona hagi mort.

Els infants aprecien molt les rutines, els fan sentir segurs i confiats en l’entorn, per tant, passat el moment de l’anunci, és indicat que la casa torni a la seva normalitat en la mesura del possible (horaris dels àpats, moment del bany o del joc, etc.). D’aquesta manera, també els estem donant el missatge que la vida continua i que ells continuaran estant ben atesos.

En el cas que sigui la mascota la que ha mort, els passos a seguir també continuaran essent els mateixos. El vincle que un infant estableix amb la seva mascota és molt especial i de profund afecte, per tant, caldrà també donar un espai respectuós i ampli per poder gestionar aquesta pèrdua.

Respecte al dubte sobre si és adequat o no que vagin al tanatori, el millor és preguntar directament a l’infant si volen anar, explicant què és el que es trobaran i també que estaran acompanyats en tot moment. El mateix aplica a si volen entrar a veure el difunt: cal preguntar, i en cas que la resposta sigui afirmativa, explicar amb quina situació es trobarà i que estarà acompanyat. Preferiblement, caldrà buscar moments de poca afluència de visitants per tal de poder prestar-li tota l’atenció que necessiti.

En cas que la mort es produeixi en període escolar, és molt recomanable posar-se en contacte amb el tutor/a per tal que pugui fer un acompanyament des de l’aula, així com observar possibles reaccions en l’infant que siguin preocupants.

En definitiva, acompanyar a un infant a transitar el dol per la mort d’un ésser estimat és un acte educatiu en tota regla. Li estem ensenyant a integrar la mort com a part del cicle de la vida, i que les manifestacions de les emocions són permeses, benvingudes i acompanyades d’afecte i comprensió, sent aquest un dels molts “regals intangibles” que podem fer als nostres fills en el decurs de la seva infantesa.

Un article de:

Irene de Luis Suárez

Psicòloga, terapeuta familiar i tècnica del Programa Komtü.

Aquí us deixem una selecció de pel·lícules que s’han estrenat darrerament, perfectes per a gaudir en família. Una excel·lent oportunitat per a passar temps junts, compartir i aprendre un munt de coses noves!

1. Inside Out 2 (Del Revés 2): Les noves emocions de l’adolescència de Riley:“Inside Out 2” és la seqüela de la famosa pel·lícula de Pixar. Ara seguim a Riley, qui està entrant a l’adolescència, un moment ple d’emocions complicades. En aquesta pel·lícula, aprendrem a reconèixer i manejar aquests sentiments amb molt d’humor i tendresa, tal com ho va fer la primera pel·lícula. És perfecta per a parlar amb els nens sobre les seves pròpies emocions.Edat recomanada: Tots els públics.
2. Mufasa: El Rei León – La infància d’un líder:En aquesta pel·lícula, descobrim com era Mufasa de jove i com es va formar com a líder. La història també ens mostra la relació entre Mufasa i el seu germà Scar, i com els esdeveniments que van viure els van marcar per sempre. És una excel·lent oportunitat per a parlar amb els nens sobre la importància de l’empatia i resoldre els problemes de manera pacífica.Edat recomanada: Tots els públics
3. Gru 4: El meu dolent preferit torna amb els seus Minions:Els Minions tornen! A “Gru 4”, Gru i els seus divertits Minions ens porten noves entremaliadures i aventures. A través de les seves històries, els nens aprendran sobre el valor de la família, la lleialtat i la importància de ser un mateix. Una pel·lícula plena de riures per a tota la família!Edat recomanada: Tots els públics
4. L’Orió i la foscor:En aquesta pel·lícula, l’Orió, un nen que té por a la foscor, viurà una aventura amb la mateixa foscor que cobra vida per a ensenyar-li que no hi ha res a témer. És una història sobre com enfrontem les nostres pors i creixem com a persones.Edat recomanada: Tots els públics
5. Flow:Aquesta pel·lícula d’animació sense paraules explica la història d’un gat que intenta sobreviure a una gran inundació. Encara que té moments de tensió, també transmet un missatge d’esperança i la importància d’ajudar-nos els uns als altres en temps difícils. És una pel·lícula que mostrarà als nens com, malgrat les adversitats, sempre hi ha una manera de seguir endavant.Edat recomanada: Tots els públics
6. Robot Salvatge:“Robot Salvatge” és una pel·lícula d’aventura i ciència-ficció que segueix la història d’un nen anomenat Zack, qui descobreix un robot amb una intel·ligència artificial avançada, que, encara que té una aparença de màquina, posseeix sentiments i emocions. Junts, Zack i el robot, enfronten diversos desafiaments mentre aprenen sobre el valor de l’amistat, la confiança i la valentia.És una pel·lícula ideal per a tota la família, amb un missatge positiu sobre el treball en equip, l’empatia i la importància d’acceptar als altres, sense importar les seves diferències. Amb efectes visuals impressionants i una trama emocionant, “Robot Salvatge” captivarà tant a nens com a adults. Al llarg de la pel·lícula, s’exploren temes de tecnologia i moralitat, la qual cosa la converteix en una opció reflexiva i entretinguda per a veure en família.Edat recomanada: Tots els públics
7. 20,000 Espècies d’Abelles20,000 Espècies d’Abelles és una pel·lícula molt especial que toca temes importants com la identitat i l’acceptació. La història segueix a l’Aitana, una nena que comença a adonar-se de qui és realment, en un entorn on els seus pares no entenen del tot el que està passant. A mesura que l’Aitana va descobrint la seva identitat, la pel·lícula ens mostra com, a vegades, les famílies necessiten aprendre a acceptar i fer costat als seus sers estimats tal com són. És una pel·lícula que convida a reflexionar sobre el respecte, la comprensió i la importància de ser un mateix. Una opció perfecta per a parlar sobre la diversitat i l’amor incondicional!Edat recomanada:  + 7 anys
8. La jove i la marLa història de Trudy Ederle, la primera dona a creuar nedant el Canal de la Mànega, és un exemple de valentia i superació. Enfrontant-se al sexisme i als dubtes de la societat, Trudy demostra que les dones també tenen dret a destacar en l’esport. La pel·lícula ressalta el vincle familiar, especialment la relació amb la seva germana, que sempre està al seu costat en els moments més difícils. Encara que el llenguatge és suau i el contingut per a adults és mínim, la pel·lícula és molt emotiva i mostra la força d’una dona lluitadora que va desafiar les expectatives del seu temps.Edat recomanada:  + 9 anys

Documentals

Dol i fa sol (2004)

“Dol i fa sol” és un documental molt especial que ajuda els nens i a les famílies a entendre les emocions i la importància de ser fortes davant les dificultats de la vida. A través de les històries de diversos nens i adolescents de diferents llocs del món, la pel·lícula mostra com tots enfrontem moments difícils, però també com sempre arriba l’esperança i la llum després d’aquests moments foscos.

Amb belles imatges que combinen la naturalesa i les estacions de l’any, el documental ens convida a reflexionar sobre com el dolor i la felicitat poden coexistir en les nostres vides, ensenyant-nos que tot passa, i sempre hi ha un nou començament. És una pel·lícula perfecta per a obrir converses en família sobre com manejar les emocions i donar-nos suport els uns als altres.

Edat recomanada: + 8 anys

Recomanacions per a adolescents i per a gaudir en família

Si estàs buscant pel·lícules o documentals que convidin a la reflexió i generin converses importants en família, aquestes opcions són perfectes. Cadascuna d’elles ofereix un cop d’ull a temes profunds i commovedors, ideals per a adolescents i adults.

1. El 47:“El 47” narra la història real de Manolo Vital, un conductor d’autobús que, en 1978, va decidir rebel·lar-se contra una mentida de l’Ajuntament de Barcelona. Aquell any, les autoritats deien que els autobusos no podien pujar les empinades pujades de Torre Baró, un barri popular de la ciutat. Manolo, en un acte de valentia i lluita, va prendre el control de l’autobús de la línia 47 per a demostrar que sí que era possible. Aquest acte simbòlic no sols va qüestionar la mentida, sinó que també va inspirar a tota una comunitat a unir-se i defensar el seu barri.
   
   És una pel·lícula que ressalta valors com la solidaritat, la valentia i la importància de la comunitat. Ideal per a veure en família, especialment amb adolescents, ja que ofereix una lliçó de com les accions d’unes poques persones poden generar grans canvis.Edat recomanada:  + 7 anys
2. Kingdom of the Planet of the Apes (El Regne del Planeta dels Simis)Aquesta pel·lícula ens porta a un futur llunyà, on els simis viuen en clans. A través de l’acció i l’aventura, es toquen temes importants com la cooperació i la justícia. Amb uns efectes visuals impressionants, és ideal per als més grans de la família, que gaudiran tant de la trama com de la reflexió sobre la convivència entre espècies.Edat recomanada:  + 12 anys
3. Fora de mi:Basada en el best seller de Sharon Draper, “Fora de mi” ens narra la història de Melody, una jove amb paràlisi cerebral que lluita per ser escoltada. Encara que no pot parlar ni moure’s amb facilitat, Melody està decidida a estar a una classe regular, fer amics i aprendre com qualsevol altre. Al llarg de la pel·lícula, veurem com afronta les dificultats que sorgeixen a causa de la incomprensió i rebuig d’uns altres, mentre manté una actitud positiva. La història és profunda i carregada d’emoció, tocant temes com la perseverança, el respecte i la importància de no subestimar als altres. És una excel·lent opció per a ensenyar als nens i adolescents sobre l’empatia i la paciència.Edat recomanada:  + 12 anys
4. Creixent junts:Aquest drama ens porta als anys 90 a Chicago, als habitatges de Cabrini-Green, on dos nois negres enfronten els reptes de créixer en un entorn difícil. La pel·lícula mostra com els nens, malgrat les adversitats, aconsegueixen mantenir la seva innocència i esperança. Encara que tracta temes com la violència armada, la pobresa i la discriminació racial, Creixent junts també celebra la màgia de la infantesa i la imaginació. És una història poderosa que convida a reflexionar sobre com les experiències traumàtiques poden marcar la vida d’un nen, però també sobre com l’esperança i la creativitat poden ajudar a suportar-ho.Edat recomanada:  + 12 anys
5. La Barbie Negra:Aquest documental aborda l’impacte del racisme i la discriminació a través de les històries de dones negres que comparteixen les seves experiències i com les nines “Barbie” negres van ajudar a visibilitzar a la comunitat afroamericana. Al llarg de la pel·lícula, s’examinen els efectes del racisme, incloent-hi la violència racial i la brutalitat policial, però també se celebren les històries de perseverança i superació. És una pel·lícula ideal per a parlar amb els adolescents sobre el racisme, la importància de la representació i el poder de la comunitat.Edat recomanada:  + 14 anys
6. Will & Harper:En aquest documental, els protagonistes Will Ferrell i Harper Steele aborden temes complexos com la dismorfia de gènere, la transició i les dificultats emocionals que travessa Harper en sentir-se atrapada en un cos que no és el seu. La pel·lícula tracta temes delicats, com els pensaments suïcides, la discriminació i la lluita per trobar acceptació en una societat que no sempre comprèn a les persones transgènere. Encara que alguns moments poden ser intensos, la pel·lícula mostra un viatge de valentia, amistat i empatia. És una excel·lent opció per a fomentar l’enteniment sobre la diversitat de gènere i el suport a les persones trans.Edat recomanada:  + 14 anys
7. Casa en FlamesLa Casa en Flames és una pel·lícula que segueix a la Montse, una dona que està molt emocionada perquè, per fi, passarà un cap de setmana en família a la seva casa de Cadaqués. Encara que està divorciada des de fa temps i els seus fills ja tenen les seves pròpies vides, està decidida a gaudir d’aquest moment al màxim, sense importar el que succeeixi.Al llarg de la pel·lícula, Montse intenta recuperar la connexió amb la seva família, però les coses no surten com ella esperava. En la seva cerca d’un cap de setmana perfecte, les situacions es van complicant, portant a moments de caos i fins a un petit incendi… literalment! És una història divertida, però també emocional, sobre les expectatives, la família i com, a vegades, les coses no surten com un vol, però al final tot pot tenir un toc d’humor i aprenentatge.La pel·lícula és perfecta per a gaudir en família, mostrant que les relacions familiars poden ser complicades, però sempre hi ha espai per a l’amor, la reconciliació i una mica de caos còmic. Ideal per a veure amb adolescents, ja que ofereix tant moments de reflexió com de riure.Edat recomanada:  + 16 anys

Consells per les famílies

Després de veure una pel·lícula, és genial reflexionar sobre el que ens ha arribat de forma conjunta. Aquí et deixem algunes preguntes per obrir un diàleg en família:

1. Us ha agradat la pel·lícula?
2. Què és el que més us ha cridat l’atenció?
3. Quins valors heu après de la història?
4. Us ha ajudat a veure les coses d’una manera diferent?
5. Com podem aplicar l’après a la nostra vida diària?

Esperem que gaudiu molt d’aquestes pel·lícules i que passeu moments especials en família!

Fes clic per descarregar el document de “Recomanacions 2025 de pel·lícules per gaudir del cinema en família amb infants de 6 a 12 anys”

Tenim fills, els estimem i eduquem.

Educar requereix cercar un equilibri entre molts aspectes… la llibertat i posar límits, tenir-ne cura i fer que siguin autònoms, responsabilitzar-los i deixar-los ser infants tot gaudint, etc. I aquest equilibri és clau. Mare i pare el mantenen, cadascun a la seva manera donant més rellevància a aquells valors i habilitats que creuen més importants.

Infants amb iniciativa

Dels diferents aspectes en que hem d’incidir en l’educació, avui us proposem parlar de potenciar la iniciativa en els infants. Ajudar-los a tenir iniciativa requereix ser molt presents.

La iniciativa està relacionada amb diferents aspectes: la motivació, la curiositat, l’estimulació que ha rebut un infant, la imaginació….

La paraula Iniciativa ve del llatí “initium”, principi. És l’ímpetu o el primer pas cap a una acció. La iniciativa en termes generals també es refereix a la capacitat d’una persona per actuar per si mateixa, per prendre decisions, per ser emprenedora.

Per què és important desenvolupar la iniciativa?

Un infant amb iniciativa és un infant que juga, que crea, que imagina, que proposa, que motiva als altres, que gaudeix, que aprèn fent, que aprèn construint, que explora.

Desenvolupar la iniciativa té dos avantatges importants:

El primer és que gaudeix d’allò que fa, ja que està connectat amb els seus interessos, amb allò que li agrada fer, i ho explota tant com pot.

És de les primeres coses que volem que experimenti un infant, gaudir pel fet mateix de ser feliç. Però a més una cosa porta a l’altra i si ho passa bé fent alguna cosa ho voldrà repetir.

El segon és que desenvolupa una sèrie d’habilitats i potencialitats que li seran molt útils en la seva vida d’estudiant, professional i en la seva interacció social en general.

El procés d’aprenentatge que fa un infant desenvolupant els seus interessos fa que de retruc millori la seva autoestima, ja que se senten segurs, creuen en les seves capacitats, mostren confiança en els altres i col·laboren en el treball en equip, adquireixen més facilitat per adaptar-se als canvis, actuen proactivament, són enginyosos… 

Com potenciar la iniciativa

Les nostres tasques són dues: estimular-lo, donant-li a conèixer tot el que puguem,  posar al seu abast activitats diverses i molt diferents perquè ell pugui experimentar i estar receptius a aquelles que li desvetllin més interès.

Segons el que li posem al davant, farem despertar la seva curiositat, facilitarem que vulgui investigar, que vulgui moure’s, que es marqui reptes. Els interessos d’un infant poden anar en  diferents direccions: interessos intel·lectuals, esportius, creatius, lúdics. Ell no els diferencia però vagi cap on vagi, aquesta diversitat d’interessos farà que l’infant, sense adonar-se, vagi assolint reptes i que un repte al porti a un altre.

La riquesa d’estímuls l’ajudarà a poder escollir: “si conec moltes  coses tinc més possibilitats de trobar aquella que realment m’agrada, m’interessa o m’apassiona”.

“Però tenim molts exemples”: L’infant o adolescent que és a casa i veu la roba per estendre i s’aixeca a fer-ho, o l’infant que s’espera que li demanin, o l’infant que sent que acaba la rentadora i se’n va tot sol a treure’ la roba per estendre-la, són diferents nivells d’iniciativa (tot i que un exemple relacionat amb les tasques és molt agosarat, i no sempre ens en sortim amb èxit).

L’infant que a l’escola quan treballa un tema concret que l’interessa arriba a casa i explica el que ha treballat,  cerca informació, llegeix, cerca una exposició o cinema relacionat amb el tema, comparteix amb la família o amics, genera.

L’infant que a la muntanya, agafa pals, pedres, salta, observa ocells, plantes, explora, construeix una cabana, mira amb uns prismàtics.

L’infant que crea, l’infant artista, amb colors , amb pintura, amb construccions, amb materials diversos, construint la seva obra.

Un infant que en un treball en equip col·labora en organitzar les tasques.

Un infant que jugant és capaç d’imaginar,  de crear una aventura, un joc, una combinació artística.

Per donar a conèixer aquest univers d’estímuls, tenim a l’abast museus, natura, esport, teatre i cinema, exposicions, però també tenim casa nostra, el nostre poble o barri, l’entorn més proper. A casa podem oferir diferents tipus de joc (el joc simbòlic, jocs de moure’s, jocs de pensar). Podem crear tot oferint materials diferents, podem fer experiments amb estris de la cuina, podem tocar instruments musicals, podem ballar, podem debatre, construir un robot, fer un mural, llegir, fer una disfressa,  fer una maqueta. Podem sortir al parc i bellugar-nos i compartir amb els amics, podem aprofitar els entorns naturals més propers per observar-los, conèixer-los, jugar-hi o fer esport.

La quantitat d’estímuls és tan gran i diversa com imaginació tinguem els adults referents d’aquests infants. Als infants els agradarà compartir les nostres aficions també i potser algunes acabaran essent les seves.

Fer porta a fer, l’acció porta a l’acció… i seure porta a seure.

L’efecte contrari, la no estimulació, porta a l’apatia. En el moment actual hem debatut i debatrem encara sobre l’ús de les tecnologies, és un aspecte que està força relacionat amb el desenvolupament de la capacitat de tenir iniciativa en l’infant. Hi ha moltes maneres d’utilitzar-les i un infant amb interessos diversos i un bon acompanyament pot fer-ne un bon ús. L’ús únicament lúdic sense acompanyament d’hàbits horaris i contingut, portat a l’extrem, ens pot portar a l’apatia, el contrari del que perseguim, per aquest efecte addictiu que tenen les pantalles. L’infant veu i viu que fan els altres a través de la pantalla, però poques vegades els motiva a l’acció, viu les aventures dels altres, però no crea la seva.

Aquest pas que la pantalla no ens dona és la motivació que els adults hem d’encendre en els infants i adolescents. També és cert que internet ens ofereix una gran quantitat de recursos perquè els adults puguem agafar idees per oferir després un ventall molt divers d’activitats als nostres infants.

Qualsevol petit joc pot ser art, pot ser una aventura, pot ser diversió.

Un article de:

Mireia Planells 

Terapeuta familiar, educadora social i tècnica del Programa Komtü.