Actualitat

Ara que s’acosta Sant Jordi, et volem convidar a viatjar en família a través de la màgia de la lectura amb aquestes propostes de contes i llibres per a totes les edats. Aprofiteu aquest dia per a regalar-vos estones de lectures compartides amb els més petits. Sabies que compartir la lectura afavoreix els espais de diàleg, d’intercanvi i reforça els vincles?

Primera infància

• “De vegades…”: Autor/a: Emma Dodd. L’elefantet de vegades es porta bé i de vegades es porta malament, però la seva mare sempre l’estima.
• “Etiquetes”: Autor/a: Joan Turu.
  Els estereotips i els prejudicis poden condicionar la nostra relació amb els altres i amb l’entorn. La Neus està cansada que li posin etiquetes; li diuen que és petita, mentidera, pàl·lida, campiona… algunes li agraden i d’altres no, però s’adona que les que li pengen, s’hi queden per sempre. Un conte on la il·lustració pren el protagonisme i que posa en relleu una reflexió molt necessària. A partir de 3 anys.
• “Jo Primer”: Autor/a: Miriam Tirado i Joan Turu
  El Lluc sempre vol ser el primer en tot: en picar l’ascensor, en triar el joc, en parlar a l’assemblea… I això suposa problemes amb la seva bessona, amb els companys de classe… i amb ell mateix, perquè no el fa sentir bé. La fada dels volcans torna a tenir una missió: ajudar el Lluc a sentir-se millor i investigar què passa quan no es competeix per tot. A partir de 3 anys.
• “Per què plorem?”: Autor/a: Fran Pintadera
  «Per què plorem?», pregunta el Mario a la mare. I ella li parla de núvols, del mar, de pedres, de cofres i de murs. Un poètic àlbum il·lustrat que ens recorda que les llàgrimes ens reguen molt lentament i ens fan créixer, ens calmen i són un bàlsam per a les ferides. I que tots plorem: nenes i nens, petits i grans, alts i baixos… a partir de 5 anys.
• “Els 4 cervells de l’Arantxa”: Autor/a: Rafa Guerrero
  Aquest conte que explica als pares i als propis nens i nenes que al nostre encèfal hi ha quatre grans zones amb funcions diferents, però complementàries i que depenen, en essència, dels cuidadors primaris. Si volem desenvolupar el cervell dels nostres fills d’una manera suficientment bona, és imprescindible la nostra mirada incondicional. A més, permet treure a la llum part de l’univers interior del petit/a lector/a: Preguntes que fomenten la reflexió i el desenvolupament de la intel·ligència emocional. 4 a 8 anys.
• “La font amagada”: Autor/a: Miriam Tirado
  Un llibre per connectar amb nosaltres mateixos, amb la nostra essència i, així, sentir-nos feliços i complets. Al Pol li agrada molt cantar i, quan ho fa, sent que vola. És com si pogués desplegar unes ales imaginàries i recórrer llocs del món que mai no ha vist. Com si toques el cel amb els dits de les mans. Per això està convençut que si tothom trobés la seva font serien més feliços. De 4 a 8 anys.
• “El buit”: Autor/a: Anna Llena
  La Júlia té un gran forat i no li agrada gens. Per això, tracta d’omplir-lo i tapar-lo de moltes maneres diferents per tal que desaparegui. Ho aconseguirà? La vida és plena de trobades. I també de pèrdues. De vegades aquestes pèrdues són insignificants, com perdre un llapis o un paper. Però n’hi ha d’altres que poden ser importants, com perdre un projecte, la salut o una persona estimada. El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit. A partir de 7 anys.
• “La Berta i les ulleres de visió empàtica”: Autor/a: Júlia Prunés
  Un bon matí la Berta es troba unes ulleres molt especials, les ulleres de visió empàtica, i comença a veure-hi diferent. Un conte sobre comunicació afectiva i mediació del conflicte. Els contes protagonitzats per la Berta ens ofereixen eines com l’empatia, l’assertivitat, l’optimisme, l’escolta activa,… i ens conviden a entendre i a gestionar de forma positiva els conflictes del dia a dia. De 6 a 9 anys.

Preadolescència – Adolescència

• “Soc un bitxo raro”: Autor/a: Natàlia Lujan Roig
  Natàlia Lujan Roig ens presenta aquest conte per pensar; Soc un bitxo raro és una frase molt repetida per l’alumnat, en aquest cas ens centrem concretament en el que té altes capacitats. És per
  aquest motiu que aquest conte pretén que els infants i adolescents entenguin que ser diferent no és pas dolent, ben al contrari, tenen la seva pròpia identitat que els fa únics i irrepetibles. De 10 a 12 anys.
• “Wonder”: Autor/a: JJ.R. Palacios
  La historia d’un nen anomenat Agust. La seva cara ho fa diferent i ell només en vol ser un més. Camina sempre mirant a terra, el cap cot i el serrell tractant en va d’amagar el seu rostre, però, tot i així, és objecte de mirades furtives, murmuris ofegats i cops de colze de sorpresa. August surt poc, la seva vida transcorre entre les acollidores parets de casa seva, entre la companyia de la seva família, la seva gossa Daisy i les increïbles històries de La guerra de les galàxies.
  En un món on el bullying entre els joves s’està convertint en una veritable epidèmia, els llibres de la sèrie “Wonder” ofereixen una nova visió refrescant, necessària i esperançadora. De 10 a 12 anys.

Adults

• “Recupera tu mente, reconquista tu vida”: Autor/a: Marian Rojas
  En aquest llibre la doctora Marian Rojas Estapé, amb el seu estil divulgatiu i científic, aprofundeix en aquestes i altres qüestions. Recupera tu mente, reconquista tu vida, et presenta la dopamina, l’hormona del plaer, i com afecta a la recerca de les recompenses immediates que estan a l’ordre del dia, a la percepció del dolor, de l’avorriment i del malestar. Recupera la teva ment, reconquereix la teva vida t’ajuda a pensar quines conductes mostres quan et veus envoltat d’emocions que no saps gestionar i et proporciona eines perquè et comprenguis millor, i així recuperar el control de la teva vida.
• “Cómo vaciar tu mochila emocional”: Autor/a: Anna Criado
  Un llibre que et farà tornar a viure en equilibri emocional, amb el que aconseguiràs crear pau a la teva ment, curar les teves ferides emocionals i calmar el teu cos.
  La majoria de nosaltres vam carregar una motxilla emocional, fruit de les experiències de vida que ens van marcar en el passat. Quan el que hi acumules, és de caràcter traumàtic, es pot tornar perillós, perquè, si no treus aquest pes emocional, se somatitza al teu cos en forma d’estrès, ansietat o depressió.

Fes clic per descarregar el document “Recomanacions de llibres Sant Jordi 2024” en pdf

Quantes vegades hem escoltat a un adult/a dir-li a un infant que està plorant perquè s’ha fet mal jugant al parc “no ploris, no ha estat res”? O bé, també haurem escoltat “no t’enfadis, ara hem de sopar i deixar de jugar, però no t’enfadis”, quan l’infant té una rabieta perquè vol seguir jugant i no anar a taula.

Com a adultes volem que el nen, que la nena, es calmi i puguem passar pàgina a aquesta situació que l’està fent sentir malament i deixar que l’emoció desagradable se’n vagi ràpid. I ho volem tant per ell o ella, perquè així estarà millor, com per nosaltres, perquè així no estarem en una situació de tensió.
I estem fent bé quan actuem així? Ho fem amb tota la bona intenció del món, perquè volem el millor per ells i elles, això està clar. Però si ens fixem en el funcionament del cervell, podem dir que no deixar expressar l’emoció, al dir “no ploris o no t’enfadis o no tinguis por, vergonya…”, estem provocant que l’emoció no surti, es quedi “atrapada” i això farà que duri més temps, que pugui fer-se més potent i que la reacció de l’infant sigui més desmesurada. I aleshores ens hem de posar més “normatius” perquè la situació ha augmentat d’intensitat, quan volíem totalment el contrari.

Anem a donar quatre idees de com funciona el cervell, el nostre sistema nerviós, per entendre que el missatge a donar quan una emoció apareix és deixar que s’expressi, no callar-la o disminuir-la. I després ja anirem a la reflexió, a la paraula.

Quan una situació ens genera por, ràbia, alegria, tristesa.., s’activa la part del cervell que en diem sistema límbic. El nostre cos, el nostre sistema nerviós s’activa, donant senyals físiques de que alguna cosa passa (ritme cardíac més ràpid, tensió muscular…). I aquesta informació va a parar al sistema límbic, a l’amígdala, activant-se l’emoció instintiva que es generi. I repeteixo instintiva perquè no es pot controlar, ens emocionem de forma involuntària, apareix per estímuls externs o interns, i aquesta sensació emocional ens portarà un pensament associat.

Anem a posar un exemple, imaginem que estem al parc i veiem un pare amb el seu fill jugant a pilota. Al cap d’una estona, el pare li diu al nen “ara parem de jugar, que es fa tard i hem d’anar cap a casa”. El nen contesta “no pare, jo vull seguir jugant”, i així fins que el nen s’enfada, s’asseu a terra i es posa a plorar.
Què li ha passat? Doncs que primer estava content amb el pensament associat (molt inconscient) “que bé m’ho estic passant”. Al rebre el missatge que ha de marxar, el seu cos es comença a tensar, però poc, perquè espera que el pare cedeixi. Però al mantenir-se el pare amb “marxem”, el seu cos es tensa més i apareix l’emoció de ràbia, amb el pensament associat de “jo vull seguir aquí, jugant, no me’n vull anar”. I a l’haver de marxar, apareix la reacció de “rabieta”, i de seure al terra.

Amb un “no t’enfadis” no fem altra cosa que mantenir o augmentar la ràbia, perquè no li donem un espai a l’emoció, la volem fora i aquesta ens diu “aquí em quedo”. El pensament associat no se n’anirà per art de màgia, hem d’acompanyar l’emoció perquè aquesta es vagi regulant i pugui venir un nou pensament associat.

Les persones adultes, quan una emoció ens atrapa i ens porta a un pensament associat, per exemple quan vaig per un carrer molt fosc i ens entra una mica de por, pensant en que pot haver-hi algun perill, ens regulem soles. Ens diem a nosaltres mateixos/es “no ha de passar res, només és un carrer fosc”. Podem donar-nos un missatge tranquil·litzador i l’emoció es regula.

Els infants no ho poden fer, necessiten de la figura adulta per fer-ho, perquè encara no tenen aquest llenguatge interior que els permet regular-se.

Si tornem al cas del parc, si el pare en comptes de dir-li “no t’enfadis”, li diu “entenc que t’enfadi deixar de jugar, perquè t’ho estaves passant bé”, està validant l’emoció, està deixant que s’expressi, no la talla. I en el nen, aquest reconeixement de l’emoció el permetrà identificar-la, adonar-se que està sentint ràbia. Si seguim dient-li “entenc que estàs enfadat, però ara hem de marxar perquè és tard. Demà hi tornarem després de l’escola”, el nen probablement seguirà enfadat, però no anirà a més i el pensament associat ja tindrà alguna cunya semblant a: “jo vull seguir jugant, no me’n vull anar… però demà tornarem”. Aquest petit canvi ajuda al nen a començar a drenar l’emoció, a regular-la. Si li diem “si segueixes així, no tornarem al parc en tota la setmana!!!”, lògicament l’emoció pujarà d’intensitat i la situació acabarà molt pitjor del que voldríem.

Amb la nostra calma i tranquil·litat podem ajudar als infants a reconèixer les emocions i regular-les si és necessari. I des de la biologia del cervell, si no ho fem així, l’emoció es dispararà i acabarà havent-hi reaccions associades que seran inadequades, lògicament.

Amb aquesta missatge no vull dir que sempre hem d’estar amb calma i serenor, els adults/es també tenim les nostres vivències que ens preocupen, ens enfaden, ens entristeixen… i clar, el nostre cervell també actua des de l’emoció i en algunes ocasions tenim menys paciència i acompanyem als infants des d’aquest estat. És normal, som persones i no ho fem sempre tot bé.

La diferència és que nosaltres podem regular les nostres emocions internament, o amb altres adults/es que ens estimen i ens poden ajudar a estar millor. I els nens i nenes no ho poden fer autònomament, necessiten de l’adult per fer-ho. Estan en procés de desenvolupament, creixent, i necessiten d’aquest acompanyament per anar-se coneixent emocionalment, per entendre millor el seu entorn, les seves conductes i aprendre.

Sense aquest saber estar de l’adult, l’infant es perdrà en les emocions i no podrà tenir la calma necessària per fer un aprenentatge significatiu de les experiències que vagi vivint.

Un article de:

Carles Bosch

Psicòleg, terapeuta familiar i tècnic del Programa Komtü.