És fonamental col·laborar conjuntament per a crear un model que promogui el benestar emocional i previngui problemes de salut mental en la nostra societat, posant a les persones en el centre i brindant suport als professionals que les atenen.
Les escoles són un lloc adequat per a fomentar l’educació emocional, sense pretendre que sigui d’intervenció clínica i/o terapèutic. És important promoure la resiliència en nens, adolescents i adults perquè puguin conduir millor les dificultats de la vida. A més, és necessari complementar els programes educatius amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables i comptar amb plans de derivació a recursos sanitaris per a aquells que necessitin atenció clínica. Així mateix, és important impulsar entorns de suport per als joves, com a programes de mentoria i espais segurs organitzats per entitats comunitàries.
I ja existeixen programes educatius reeixits i amb evidència empírica que poden ser implementats a les escoles, com “Zones of Regulation”, “Positive Action”, “The Incredible Years”, “Mindfulness in Schools” i “Youth Mental Health First Aid”. Aquests programes integrals i específics d’educació en salut mental a les escoles promouen el benestar emocional dels nens, nenes, adolescents i joves, i han de complementar-se amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables. I tornem a incidir en el fet que les escoles i els instituts són espais educatius per a l’aprenentatge i la promoció de les competències per a la resiliència i no per a la intervenció terapèutica.
Per a ajudar els joves a bregar amb els seus problemes emocionals, és important que els instituts i centres de joventut proporcionin un ambient segur i positiu on puguin parlar sobre les seves experiències i sentir-se connectats amb altres joves que puguin entendre el que estan passant. Al Regne Unit, “Teen Talk” ofereix grups de suport tant en línia com en persona per a joves que necessiten suport emocional. Aquest recurs ha demostrat tenir èxit en la reducció de símptomes de depressió i ansietat en comparació amb aquells joves que no van rebre suport de “Teen Talk”. A més, els serveis d’orientació en línia i en persona, com “Kids Help Phone” al Canadà o la “Fundació Anar” a Espanya, poden proporcionar un recurs de suport per als joves que necessiten parlar sobre els seus problemes i obtenir orientació i suport emocional.
És fonamental que les ciutats, els barris i les comunitats en general fomentin espais segurs organitzats per entitats comunitàries, escoles, centres cívics, esportius i biblioteques. A Austràlia, “Safe Spaces” o “Safe Haven Cafè” són exemples d’ambients segurs on els joves poden connectar-se i aprendre habilitats per a la resiliència i la vida. Aquesta iniciativa ha demostrat millorar l’experiència d’atenció i connexió amb la comunitat local, i reduir les consultes en el servei d’urgències de salut mental.
El programa “Big Brothers Big Sisters” als Estats Units és un programa de mentoria que uneix a adolescents amb adults que tenen interessos similars o experiències compartides. Aquest programa ha demostrat tenir un efecte positiu en els joves participants, millorant significativament les seves qualificacions escolars, relacions amb els seus pares i companys, i autoestima en comparació amb aquells que no van participar en el programa. Això demostra que la relació de mentoria a llarg termini pot tenir un impacte positiu durador en la vida dels joves en situacions de risc.
Les iniciatives que aborden els factors de risc per als problemes de salut mental, com la violència, l’assetjament escolar, l’abús de substàncies, el suïcidi i la falta de suport familiar, són efectives per a proporcionar recursos als adolescents per a fer front a aquestes adversitats. Exemples d’aquests programes són “Bullying Prevention Program”, “ALERT Project”, “Signs of Suïcidi”, “YAM” i “Family Check-Up” en països anglosaxons.
Això ajudarà a enfortir la resiliència i la capacitat de recuperació dels adolescents, empoderant-los amb l’adquisició d’habilitats efectives d’afrontament, una construcció adequada de xarxes de suport i el foment de l’autoestima i la confiança en si mateixos.
Quan sorgeix un problema moderat o greu de salut mental, és important que les famílies, els nens i els adolescents tinguin accés a serveis de salut mental assequibles, basats en l’evidència, amb una resposta primerenca i no dilatada en el temps. Això és clau per a evitar l’agreujament i la cronificació d’aquestes problemàtiques i millorar el pronòstic a llarg termini.
(Article ampliat: Abraçant l’adolescència – Fundació privada Nous Cims)
Un article de:
Pau Gomes.
Director Àrea Benestar Emocional.