En la nostra infància, molts dels nostres records més preuats estan relacionats amb la naturalesa: jugar en el bosc, al parc, a la platja i fer castells en la sorra. Aquesta connexió amb la naturalesa és una cosa innata en les persones i es coneix com biofilia.
Diverses recerques recolzen els beneficis de la natura en la nostra salut. Un estudi publicat en la revista “Frontiers in Psychology” va concloure que tenir contacte amb la naturalesa té un efecte beneficiós en la nostra salut mental i física (Kuo, Barnes, & Jordan, 2019). I el projecte Phenotype, realitzat a Barcelona, conclou que les persones que tenen més contacte amb espais naturals durant la seva infància tenen una millor salut mental i un millor desenvolupament cognitiu (ISGlobal, 2019).
Fins i tot, un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, estima que augmentar les àrees verdes en una ciutat com Barcelona podria reduir els casos de mala salut mental i disminuir l’ús d’antidepressius i tranquil·litzants, la qual cosa resultaria en un estalvi significatiu en costos de salut mental (ISGlobal, 2023).
El trastorn per dèficit de natura, introduït per Richard Louve (2005), es refereix a la falta d’exposició a la naturalesa en la vida quotidiana, ha estat objecte de nombrosos estudis. S’ha trobat que aquest dèficit pot tenir efectes negatius en la nostra salut mental i física, incloent-hi depressió, ansietat, estrès, obesitat infantil i diabetis tipus 2 (Bratman, Hamilton, & Daily, 2012). Per contra, l’exposició a la naturalesa pot reduir la pressió arterial, la freqüència cardíaca i l’estrès psicològic, i millorar la nostra salut mental i benestar (Hartig, Mitchell, de Vries, & Frumkin, 2014).
Especialment en el cas dels nens i nenes, el contacte amb la natura fomenta el joc actiu, millora les habilitats motores i contribueix al desenvolupament socioemocional. A més, estar en espais naturals durant la infància s’ha associat amb canvis estructurals en l’anatomia del cervell.
Donada l’evidència científica dels beneficis de la natura, les escoles han de considerar-la com un recurs educatiu valuós. En incloure la natura en l’entorn escolar, es potencia l’aprenentatge, es millora la funció cognitiva i es promou el desenvolupament emocional i social dels nens. Experts en educació ambiental també emfatitzen com la naturalesa pot ajudar els nens a regular les seves emocions, resoldre conflictes i desenvolupar habilitats socials (Freire, 2017).
És fonamental que les escoles realitzin accions concretes per a connectar els infants amb la naturalesa. A més d’adaptar els espais físics i introduir elements naturals, es poden realitzar activitats com a horts escolars, passejos per parcs, observació de la flora i fauna, i projectes de recerca sobre el medi ambient.
Existeixen iniciatives internacionals que han tingut un impacte positiu en la comunitat educativa. Per exemple, Projectes com Children & Nature Network (C&NN), GreenKids, Nature Friendly Schools i Connect with Nature School Pack, que han demostrat com augmentar les activitats escolars en entorns naturals millora la salut mental i el benestar de l’alumnat.
Connectar amb la natura durant la infància beneficia la nostra salut i benestar emocional. Les escoles han de promoure aquesta connexió, ja que contribueix a l’aprenentatge, millora el benestar físic i emocional dels nens, fomenta estils de vida saludables i desenvolupa una consciència ambiental. Integrar la natura a les nostres vides ens ajuda a desenvolupar un sentit de respecte i connexió amb el nostre entorn, així com amb el planeta en general. Així que continuem jugant a fer cabanes i gaudint de la natura en les nostres vides!
(Article ampliat: Jugant a fer cabanes – Fundación Privada Nous Cims)
Un article de:
Irene Cervera Buisán.
Programme Manager Programa Komtü.
Bibliografia
Bratman, G. N., Hamilton, J. P., & Daily, G. C. (2012). The impacts of nature experience on human cognitive function and mental health. Environmental health perspectives, 120(7), 958-966.
Vidal, D., Pereira, E., Cirach, M., Daher, C., Nieuwenhuijsen, M., Mueller, N. An urban green space intervention with benefits for mental health: a health impact assessment of the Barcelona “Eixos Verds” Plan. Environment International, 2023. https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.107880
Freire, H. (2017). Educación infantil y desarrollo sostenible: Nuevos retos y oportunidades. Editorial Octaedro.
Myriam Preuss, Mark Nieuwenhuijsen, Sandra Márquez, Marta Cirach, Payam Dadvand, Margarita Triguero-Mas, Christopher Gidlow, Regina Grazuleviciene, Hanneke Kruize y Wilma Zijlema. Low Childhood Nature Exposure is Associated with Worse Mental Health in Adulthood. International Journal of Environment Research and Public Health. 22 May 2019. Artículo: El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta. ISGlobal. El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta – Noticia – ISGLOBAL
Hartig, T., Mitchell, R., de Vries, S., & Frumkin, H. (2014). Nature and health. Annual review of public health, 35, 207-228.
Kuo, M., Barnes, M., & Jordan, C. (2019). Do experiences with nature promote learning? Converging evidence of a cause-and-effect relationship. Frontiers in psychology, 10, 305.
Louv, R. (2005). Last Child in the Woods: Saving Our Children From Nature-Deficit Disorder. Algonquin Books.
