Actualitat

És fonamental col·laborar conjuntament per a crear un model que promogui el benestar emocional i previngui problemes de salut mental en la nostra societat, posant a les persones en el centre i brindant suport als professionals que les atenen.

Les escoles són un lloc adequat per a fomentar l’educació emocional, sense pretendre que sigui d’intervenció clínica i/o terapèutic. És important promoure la resiliència en nens, adolescents i adults perquè puguin conduir millor les dificultats de la vida. A més, és necessari complementar els programes educatius amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables i comptar amb plans de derivació a recursos sanitaris per a aquells que necessitin atenció clínica. Així mateix, és important impulsar entorns de suport per als joves, com a programes de mentoria i espais segurs organitzats per entitats comunitàries.

I ja existeixen programes educatius reeixits i amb evidència empírica que poden ser implementats a les escoles, com “Zones of Regulation”, “Positive Action”, “The Incredible Years”, “Mindfulness in Schools” i “Youth Mental Health First Aid”. Aquests programes integrals i específics d’educació en salut mental a les escoles promouen el benestar emocional dels nens, nenes, adolescents i joves, i han de complementar-se amb iniciatives que fomentin estils de vida saludables. I tornem a incidir en el fet que les escoles i els instituts són espais educatius per a l’aprenentatge i la promoció de les competències per a la resiliència i no per a la intervenció terapèutica.

Per a ajudar els joves a bregar amb els seus problemes emocionals, és important que els instituts i centres de joventut proporcionin un ambient segur i positiu on puguin parlar sobre les seves experiències i sentir-se connectats amb altres joves que puguin entendre el que estan passant. Al Regne Unit, “Teen Talk” ofereix grups de suport tant en línia com en persona per a joves que necessiten suport emocional. Aquest recurs ha demostrat tenir èxit en la reducció de símptomes de depressió i ansietat en comparació amb aquells joves que no van rebre suport de “Teen Talk”. A més, els serveis d’orientació en línia i en persona, com “Kids Help Phone” al Canadà o la “Fundació Anar” a Espanya, poden proporcionar un recurs de suport per als joves que necessiten parlar sobre els seus problemes i obtenir orientació i suport emocional.

És fonamental que les ciutats, els barris i les comunitats en general fomentin espais segurs organitzats per entitats comunitàries, escoles, centres cívics, esportius i biblioteques. A Austràlia, “Safe Spaces” o “Safe Haven Cafè” són exemples d’ambients segurs on els joves poden connectar-se i aprendre habilitats per a la resiliència i la vida. Aquesta iniciativa ha demostrat millorar l’experiència d’atenció i connexió amb la comunitat local, i reduir les consultes en el servei d’urgències de salut mental.

El programa “Big Brothers Big Sisters” als Estats Units és un programa de mentoria que uneix a adolescents amb adults que tenen interessos similars o experiències compartides. Aquest programa ha demostrat tenir un efecte positiu en els joves participants, millorant significativament les seves qualificacions escolars, relacions amb els seus pares i companys, i autoestima en comparació amb aquells que no van participar en el programa. Això demostra que la relació de mentoria a llarg termini pot tenir un impacte positiu durador en la vida dels joves en situacions de risc.

Les iniciatives que aborden els factors de risc per als problemes de salut mental, com la violència, l’assetjament escolar, l’abús de substàncies, el suïcidi i la falta de suport familiar, són efectives per a proporcionar recursos als adolescents per a fer front a aquestes adversitats. Exemples d’aquests programes són “Bullying Prevention Program”, “ALERT Project”, “Signs of Suïcidi”, “YAM” i “Family Check-Up” en països anglosaxons.

Això ajudarà a enfortir la resiliència i la capacitat de recuperació dels adolescents, empoderant-los amb l’adquisició d’habilitats efectives d’afrontament, una construcció adequada de xarxes de suport i el foment de l’autoestima i la confiança en si mateixos.

Quan sorgeix un problema moderat o greu de salut mental, és important que les famílies, els nens i els adolescents tinguin accés a serveis de salut mental assequibles, basats en l’evidència, amb una resposta primerenca i no dilatada en el temps. Això és clau per a evitar l’agreujament i la cronificació d’aquestes problemàtiques i millorar el pronòstic a llarg termini.

(Article ampliat: Abraçant l’adolescència – Fundació privada Nous Cims)

Un article de:

Pau Gomes.

Director Àrea Benestar Emocional.

En la nostra infància, molts dels nostres records més preuats estan relacionats amb la naturalesa: jugar en el bosc, al parc, a la platja i fer castells en la sorra. Aquesta connexió amb la naturalesa és una cosa innata en les persones i es coneix com biofilia.

Diverses recerques recolzen els beneficis de la natura en la nostra salut. Un estudi publicat en la revista “Frontiers in Psychology” va concloure que tenir contacte amb la naturalesa té un efecte beneficiós en la nostra salut mental i física (Kuo, Barnes, & Jordan, 2019). I el projecte Phenotype, realitzat a Barcelona, conclou que les persones que tenen més contacte amb espais naturals durant la seva infància tenen una millor salut mental i un millor desenvolupament cognitiu (ISGlobal, 2019).

Fins i tot, un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, estima que augmentar les àrees verdes en una ciutat com Barcelona podria reduir els casos de mala salut mental i disminuir l’ús d’antidepressius i tranquil·litzants, la qual cosa resultaria en un estalvi significatiu en costos de salut mental (ISGlobal, 2023).

El trastorn per dèficit de natura, introduït per Richard Louve (2005), es refereix a la falta d’exposició a la naturalesa en la vida quotidiana, ha estat objecte de nombrosos estudis. S’ha trobat que aquest dèficit pot tenir efectes negatius en la nostra salut mental i física, incloent-hi depressió, ansietat, estrès, obesitat infantil i diabetis tipus 2 (Bratman, Hamilton, & Daily, 2012). Per contra, l’exposició a la naturalesa pot reduir la pressió arterial, la freqüència cardíaca i l’estrès psicològic, i millorar la nostra salut mental i benestar (Hartig, Mitchell, de Vries, & Frumkin, 2014).

Especialment en el cas dels nens i nenes, el contacte amb la natura fomenta el joc actiu, millora les habilitats motores i contribueix al desenvolupament socioemocional. A més, estar en espais naturals durant la infància s’ha associat amb canvis estructurals en l’anatomia del cervell.

Donada l’evidència científica dels beneficis de la natura, les escoles han de considerar-la com un recurs educatiu valuós. En incloure la natura en l’entorn escolar, es potencia l’aprenentatge, es millora la funció cognitiva i es promou el desenvolupament emocional i social dels nens. Experts en educació ambiental també emfatitzen com la naturalesa pot ajudar els nens a regular les seves emocions, resoldre conflictes i desenvolupar habilitats socials (Freire, 2017).

És fonamental que les escoles realitzin accions concretes per a connectar els infants amb la naturalesa. A més d’adaptar els espais físics i introduir elements naturals, es poden realitzar activitats com a horts escolars, passejos per parcs, observació de la flora i fauna, i projectes de recerca sobre el medi ambient.

Existeixen iniciatives internacionals que han tingut un impacte positiu en la comunitat educativa. Per exemple, Projectes com Children & Nature Network (C&NN), GreenKids, Nature Friendly Schools i Connect with Nature School Pack, que han demostrat com augmentar les activitats escolars en entorns naturals millora la salut mental i el benestar de l’alumnat.

Connectar amb la natura durant la infància beneficia la nostra salut i benestar emocional. Les escoles han de promoure aquesta connexió, ja que contribueix a l’aprenentatge, millora el benestar físic i emocional dels nens, fomenta estils de vida saludables i desenvolupa una consciència ambiental. Integrar la natura a les nostres vides ens ajuda a desenvolupar un sentit de respecte i connexió amb el nostre entorn, així com amb el planeta en general. Així que continuem jugant a fer cabanes i gaudint de la natura en les nostres vides!

(Article ampliat: Jugant a fer cabanes – Fundación Privada Nous Cims)

Un article de:

Irene Cervera Buisán.

Programme Manager Programa Komtü.

Bibliografia

Bratman, G. N., Hamilton, J. P., & Daily, G. C. (2012). The impacts of nature experience on human cognitive function and mental health. Environmental health perspectives, 120(7), 958-966.

Vidal, D., Pereira, E., Cirach, M., Daher, C., Nieuwenhuijsen, M., Mueller, N. An urban green space intervention with benefits for mental health: a health impact assessment of the Barcelona “Eixos Verds” Plan. Environment International, 2023. https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.107880

Freire, H. (2017). Educación infantil y desarrollo sostenible: Nuevos retos y oportunidades. Editorial Octaedro.

Myriam Preuss, Mark Nieuwenhuijsen, Sandra Márquez, Marta Cirach, Payam Dadvand, Margarita Triguero-Mas, Christopher Gidlow, Regina Grazuleviciene, Hanneke Kruize y Wilma Zijlema. Low Childhood Nature Exposure is Associated with Worse Mental Health in Adulthood. International Journal of Environment Research and Public Health. 22 May 2019. Artículo: El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta. ISGlobal. El contacto con entornos naturales durante la infancia podría beneficiar la salud mental en la edad adulta – Noticia – ISGLOBAL

Hartig, T., Mitchell, R., de Vries, S., & Frumkin, H. (2014). Nature and health. Annual review of public health, 35, 207-228.

Kuo, M., Barnes, M., & Jordan, C. (2019). Do experiences with nature promote learning? Converging evidence of a cause-and-effect relationship. Frontiers in psychology, 10, 305.

Louv, R. (2005). Last Child in the Woods: Saving Our Children From Nature-Deficit Disorder. Algonquin Books.