Córrer amunt i avall, saltar per tot arreu, nedar a la platja o anar en bicicleta llargues tardes d’estiu. Segurament, tots i totes tenim records divertits de la infantesa relacionats amb una, dues o potser moltes d’aquestes activitats i recordem aquests moments com a instants de joc, d’alegria, de goig i benestar en companyia de les nostres amistats.
I de vegades, a mesura que ens fem adults, algunes d’aquestes activitats deixen pas als estudis, a les obligacions laborals o, fins i tot, al temps d’oci mirant una sèrie a la infinitat de plataformes digitals. I allò que hem escoltat sovint de “fer esport millora la nostra salut, no només física sinó també emocional”, ho deixem per més endavant.
Per animar-te a practicar esport, i que la mandra no guanyi la partida, et compartim 8 evidències que relacionen l’esport amb el benestar emocional.
1. La pràctica esportiva millora el nostre estat d’ànim.
Està comprovat que dur a terme una activitat física regular, adequada al nostre estat de salut física, millora la qualitat de vida i la percepció de benestar general. I això és pel fet que, amb l’activitat física, el nostre cos genera quatre hormones que es coneixen com “el quartet de la felicitat”: serotonina, endorfina, oxitocina i dopamina.
2. La serotonina millora l’autoestima i la confiança.
Mentre practiquem esport, segreguem l’hormona de la serotonina, que implica superar els reptes que ens proposem. A més, si l’esport es fa en companyia, suposa formar part d’un grup amb qui ens identifiquem.
3. Les endorfines funcionen al cervell com un analgèsic natural.
En practicar esport, generem més quantitat d’endorfines, que posteriorment propicien un estat de relaxació, i ens ajuden a fer front a possibles situacions que ens generin estats d’estrès o de por.
4. La dopamina és el neurotransmissor del plaer per excel·lència.
I poques explicacions més calen si ens preguntem: qui no ha sentit plaer després de passar-s’ho bé practicant aquell esport que tant li agrada? I és que el nostre cervell segrega dopamina quan alguna cosa ens estimula o ens fa sentir bé.
5. L’oxitocina equilibra els vincles emocionals i afectius.
No només quan fem una abraçada al nostre fill o filla o a algú estimat, segreguem la famosa oxitocina, sinó que amb la pràctica esportiva compartida s’estableixen relacions que afavoreixen la creació d’aquesta hormona, que ajuda a equilibrar els vincles emocionals i afectius.
6. Fer esport millora la nostra condició física general.
A part de totes aquestes explicacions més de caire neurobiològic, és indubtable que fer esport millora la nostra condició física general que, a la vegada, disminueix la probabilitat de patir estrès, ansietat i ajuda a prevenir altres tipus de desregulacions en l’estat d’ànim. Hi ha estudis que han demostrat una relació directa entre la pràctica esportiva i la reducció en el consum de fàrmacs.
7. L’esport fomenta la comunicació interpersonal i intrapersonal.
La comunicació intrapersonal és una comunicació amb nosaltres mateixos/es. I és que la pràctica esportiva ens ajuda a conèixer-nos millor, a superar els reptes que ens proposem, a pensar en les nostres capacitats i habilitats i, de retruc, augmentar la nostra autoestima.
8. La pràctica esportiva promou les relacions socials.
L’última evidència és que fer esport ens rodeja de persones que també el practiquen, amb hàbits saludables. A més a més, ens permet fomentar les relacions socials i acabar amb un “tercer temps” rodejats de les nostres amistats.
I tu, ho deixes per demà o comences avui mateix?
Un article de:
Psicòleg i educador social. Tècnic del Programa Komtü.
Referències bibliogràfiques
Gómez-Zorita,S.,& Urdampilleta,A. (2013) Influencia de la dieta y la actividad físico-deportiva sobre el efecto de los fármacos. Facultad de Farmacia. Universidad del País Vasco (UPV-EHU)
León, F. J. G., Giménez, M. L., Bernalte, A., Dávila, J., & Cordeiro, J. A. Una aproximación desde la psicología de la salud. Grupo investigador en Psicología de la Salud. Universidad de Cádiz (UCA). Pai- 386-cts.
