Mama!! Papa!! No vull marxar!! Una estoneta més!!! Si us plau!!!
Quants cops ens ha passat una situació com aquesta o similar amb els nostres fills i filles? De ben segur que en més d’una ocasió!
Moments del dia a dia com aquest suposen uns reptes que calen gestionar-los de la millor manera possible. Aquí us fem arribar 10 tips per la gestió d’un conflicte:
Consells per a la gestió de conflictes amb els nostres fills i filles
- En primer lloc cal acceptar que la situació està passant. Si bé podem mirar cap a un altra banda o intentar evitar-la, quan es dona una situació de conflicte cal que ens la mirem de front i ens posem mans a la feina!
- El conflicte requereix una gestió de les nostres emocions i les dels altres. Aquestes situacions s’han de viure com oportunitats per créixer, per aprendre els uns dels altres i poder donar unes eines importants als nostres fills i filles.
- D’acord, està succeint… però i ara que faig!!! Necessito una solució… De la mateixa manera que quan un nen/a amb pocs mesos quan plora ens està dient que possiblement té son o gana, quan un nen/a de més edat ens demana quedar-s’hi una estona més al parc, també ens està comunicant que té una necessitat. En aquest cas, d’explorar o de posar a prova les seves habilitats encara primerenques de moviment. Per tant, hem de pensar que els infants tenen sovint unes necessitats diferents de les nostres i cal poder-les reconèixer i que aniran canviant a mesura que vagin creixent.
- Seguretat. Quan se’ns presenta un conflicte i l’hem de gestionar, ens hem de mostrar segurs. Hem de recordar sempre que els nostres infants aprenen constantment dels adults, i l’actitud que tinguem davant les diferents situacions a les quals ens enfrontem és bàsic. Si transmetem sense voler inseguretat, això no ajudarà a créixer als nens/es. Hem de ser amables, sense enfadar-nos, però ferms i segurs des del respecte.
- Aquesta seguretat també s’acompanya de la nostra comunicació no verbal. La fermesa ha de ser expressada amb un to de veu adequat, sense crits, amb actitud d’amor incondicional. I davant d’una conducta inadequada, cal recordar que hem de poder qüestionar i desaprovar si cal la conducta mostrada però mai a la persona.
- Entenc que tens ganes de jugar una estona més, però en 5 minuts haurem de marxar perquè hem de fer la dutxa i sopar. Quan gestionem un conflicte, de vegades, i segons el moment evolutiu de l’infant, haurem de donar resposta a la situació a la vegada que expliquem el motiu pel qual haurem de marxar, tenint presents les necessitats del nen/a amb els límits dels adults. Les explicacions hauran de ser clares i concretes.
- A mesura que els nostres fills i filles es van fent grans, podem arribar a uns pactes i acordar una solució a la situació. Donarem la paraula al nen/a per veure com podem resoldre la situació. D’aquesta manera, els fem partícips i generem un compromís més gran per dur a terme la resolució, a la vegada que interioritzen com a pròpia una manera de relacionar-se amb els altres.
- Però no tot és màgic… Segurament, els primers dies passats els 5 minuts o un cop arribats a un acord, el nen/a farà novament una rebequeria perquè no voldrà marxar. Paciència pares i mares, el nen/a ha d’anar integrant a poc a poc com gestionar aquestes situacions i necessiten temps. Respectar el ritme i el temps de cadascú per anar aprenent i integrant que allò és bo per a ell/a ajuda a créixer als nostres fills/es.
- Hem d’interioritzar que els nens/es tenen dret a enfadar-se, a protestar, a fer rebequeries. Haurem de validar les emocions viscudes en l’infant davant d’un conflicte, perquè les ha sentit així i això ja no pot canviar. De ben segur que ens agradaria que sortís del parc al cap de 5 minuts content i feliç, però potser l’infant se sentirà frustrat i li hem de permetre i validar aquesta emoció.
- I per últim, i no per això menys important, en tot aquest procés hem de saber gestionar les nostres pròpies emocions. Tots i totes de vegades hem tingut un mal dia i hem pogut fer un crit o ser més durs del necessari. Per poder gestionar positivament una situació de conflicte hem de deixar de banda aquestes emocions que de vegades ens atrapen, deixar-les en un racó i estar en sintonia pels nostres fills/es.
Un article de:
Joan Ronzano
Psicòleg i educador social. Tècnic del Programa Komtü.