Des de fa uns anys, en l’àmbit educatiu hi ha una paraula que cada vegada agafa més força, i s’acaba colant en el nostre vocabulari encara que de vegades no sapiguem ben bé quines són les tesis que propugna.

Aquest article vol ser una aproximació, breu i entenedora, d’aquells conceptes de neurociència que complementen l’educació, tant a nivell escolar, com d’educació no formal, com inclòs a casa, en el nostre rol de pares i mares.

Així que… exactament què és la Neurociència aplicada a l’educació? Fa referència al funcionament del cervell i la seva relació amb l’àmbit educatiu i la seva influència en els aprenentatges de la persona.

10 tips per apropar-se a la neurociència:
  1. Com funciona el cervell? Segons Paul McLean, el cervell humà està format per tres cervells en un (CERVELL TRIÚ): el reptilià (cervell dels instints, el més primitiu), el sistema límbic (cervell de les emocions)—ambdós formarien el cervell emocional inconscient— i el neocòrtex (cervell racional conscient). Cada part s’encarrega d’analitzar la informació que ens arriba. Però… el primer “cervell” que capta la informació és el reptilià, després el límbic, i al final, i moooolt més tard, ho capta i interpreta el neocòrtex. Què vol dir això? Que primer sentim, desprès pensem!!!!
  2. Alerta!!!! Perill!!!! el primer que fem els mamífers davant una amenaça és buscar activar MECANISMES DE DEFENSA, com ara el suport i la protecció dels altres. Però si el perill persisteix i l’amenaça és més greu, el nostre cervell activa mecanismes de lluita o fugida. Si això falla, si no podem escapar del perill, el sistema nerviós posa en marxa la congelació, que consisteix a desconnectar completament el cos i entrar en una mena de paràlisi o col·lapse.
  3. Encara hi sóc a temps d’aprendre anglès? La PLASTICITAT NEURONAL és la capacitat que té el cervell per reorganitzar-se, modificar-se i adaptar-se durant tota la vida. La neurociència aplicada a l’educació està basada en aquesta plasticitat cerebral, és a dir, en la capacitat que té el cervell per canviar i adaptar-se a nous estímuls. Això significa que podem aprendre al llarg de tota la vida? Si, podem. D’adults costarà una mica més que a un infant, però és del tot possible.
  4. Mira com ho faig: Les NEURONES MIRALL permeten que el cervell s’activi i aprengui quan realitza una acció o quan observa a un altre fer-la. Per tant, els infants aprenen el que veuen fer als adults. Això ja ho sabíem, però aquí tenim l’explicació científica.
  5. Diverteix-te aprenent: APRENENTATGE I EMOCIÓ estan correlacionades i s’interioritza més fàcilment la informació que es vincula a sensacions i sentiments que produeixen plaer. Deien: “La letra con sangre entra”. Què equivocats estaven… Si els infants es diverteixen aprenent, aconseguirem molt millors resultats acadèmics.
  6. Si vols que l’infant aprengui, deixa’l que es distregui. Permetre un canvi d’activitat, descans i/o distracció, garanteix que el cervell, que segueix actiu, interioritzi el que ha après amb atenció plena. Sense aquests espais de «desconnexió», la xarxa neuronal no pot connectar-se i afavorir l’aprenentatge.
  7. A dormir!!!: es requereix TEMPS perquè s’enregistrin i S’ASSENTIN ELS APRENENTATGES. És en el descans nocturn, quan dormim, el moment en què el cervell mostra la seva màxima activitat, ja que és quan consolida el que ha après. Aquest és un dels motius pels quals és tan important que els infants tinguin una bona rutina de son, amb les hores suficients.
  8. El cervell que actua és un cervell que aprèn: L’EXERCICI FÍSIC, LA PRÀCTICA DE LES ARTS I EL CONTACTE AMB LA NATURA pot modificar l’entorn químic i neurològic afavorint l’aprenentatge. També és interessant desenvolupar activitats que permetin a l’alumne moure’s mentre aprèn.
  9. Fes-me petons!! Diferents estudis han demostrat la importància del CONTACTE FÍSIC del nadó i l’infant per part dels seus cuidadors. Aquells infants que han estat privats de contacte físic amorós, són més vulnerables a dèficits cognitius i trastorns de l’aprenentatge.
  10. Els meus amics són el millor del món! Aprenem més i millor en INTERACCIÓ I COOPERACIÓ SOCIAL, el cervell està dissenyat per viure i conviure en societat. Una de les conseqüències del confinament va ser el descens generalitzat de la motivació, i per tant del rendiment escolar, entre d’altres coses al haver privat als infants de la possibilitat de relacionar-se amb els seus iguals.

En resum, la neurociència dóna pistes a l’àmbit educatiu sobre com maximitzar els aprenentatges amb menys esforç i més gaudiment, perquè, com diu el neurocientífic Francisco Mora, NOMÉS ES POT APRENDRE A TRAVÉS DE L’ALEGRIA!

 

Un article de:

Irene de Luis Suárez de Deza.
Psicòloga i terapeuta familiar. Tècnica del Programa Komtü.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:

  • Blackesmore, S.; Frith, U. Cómo aprende el cerebro: las claves para la educación. Barcelona: Ariel (2005).
  • Bueno, D. Neurociència per a educadors. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (2017)
  • Carballo, A.; Portero, M. 10 ideas clave. Neurociencia y educación: aportaciones para el aula. Barcelona: Graó (2018).
  • Carballo, A.; Portero, M. Neuroeducació: aportacions de la neurociència als plantejaments educatius. Revista Catalana de Pedagogia volum 11, 2017, (17-55)